ESTATS UNITS
Internacional 07/06/2019

Els aranzels de Trump a Mèxic amenacen l’economia dels EUA

El govern mexicà desplega 6.000 agents a la frontera amb Guatemala per complaure la Casa Blanca

Carlos Pérez Cruz
3 min
Agents mexicans participen en una operació a Chiapas per aturar la caravana d'immigrants centreamericans.

WashingtonDiu el monologuista Stephen Colbert que “Trump està posant aranzels a l’estiu”. Encara que resulti graciós, la veritat és que quatre dels productes més afectats per les taxes a les importacions de Mèxic que entrarien en vigor dilluns són ideals per celebrar un bon estiu: alvocats, tomàquets, cervesa i tequila. Són els més sol·licitats als Estats Units del sector agroalimentari mexicà. Però les conseqüències per a l’economia dels dos països no es poden prendre de broma quan hi ha estudis que fins i tot adverteixen acomiadaments massius de treballadors nord-americans si els aranzels s’allarguen en el temps i augmenten fins al 25%. El sector automobilístic nord-americà té una enorme dependència de Mèxic.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Cambra de Comerç dels EUA ha alertat contra aquesta mesura i diverses veus republicanes s’han posat les mans al cap. Tot i així, el president Donald Trump es mantenia ahir ferm en la idea d’imposar aranzels del 5% a totes les importacions mexicanes. “Les tarifes entraran en vigor dilluns”, va assegurar la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders, a punt per pujar a l’avió que portava ahir el president de tornada als EUA des d’Europa. No obstant això, hi ha dubtes que el sistema estigui a punt dilluns perquè pugui començar a recaptar impostos a la duana amb Mèxic. El número 2 de relacions internacionals de la Cambra de Comerç, John G. Murphy, va explicar que, “com a més aviat”, les empreses podrien complir tots els requisits a partir del juliol.

Trump té l’última paraula, encara que no s’han fet públiques les condicions que ha imposat a Mèxic per evitar els aranzels, més enllà d’exigir al país veí que impedeixi els fluxos migratoris que creuen el territori mexicà camí dels Estats Units. Sí que se sap que els negociadors mexicans, encapçalats pel seu ministre d’Exteriors, Marcelo Ebrard, van explicar al govern nord-americà que havien desplegat 6.000 agents de la Guàrdia Nacional a la frontera amb Guatemala. El president, Andrés Manuel López Obrador, ha explicat que es mobilitzaran “en feines de suport per a funcions migratòries”. Un gest en la línia del que volen els EUA però lluny de l’objectiu màxim: que Mèxic es declari “tercer país segur”.

Ebrard va apuntar dilluns que aquesta consideració “no seria acceptable”, però ahir López Obrador va llançar pilotes fora quan se li va preguntar sobre la qüestió. Si s’arriba a aquest acord, els Estats Units podrien retornar cap a Mèxic els sol·licitants d’asil al considerar que aquest país els pot proporcionar la mateixa protecció. Tal com recull la premsa nord-americana, el projecte exigeix una reforma estructural de les lleis d’asil i pretén obligar els emigrants a sol·licitar refugi al primer país on arribin. Guatemala acolliria hondurenys i salvadorencs, i Mèxic els mateixos guatemalencs. Resulta difícil explicar com països emissors de sol·licitants d’asil poden passar de la nit al dia a convertir-se en garants d’aquesta protecció.

Camí de Washington, Donald Trump va intervenir en el procés de negociació amb un tuit en què, sense esmentar el problema migratori que ha obert aquesta crisi, va anunciar que, si hi havia acord, Mèxic “començarà a comprar productes agrícoles [nord-americans] en grans quantitats”. No va aclarir, amb tot, si es tractava d’una proposta amb què Mèxic intenta seduir-lo perquè no apliqui els aranzels o si, per contra, Trump inclou en la negociació clàusules comercials. Tot això, tenint en compte que Mèxic, els Estats Units i el Canadà van acordar recentment un nou tractat comercial que està pendent de ratificació pels respectius congressos.

Del que no parla Donald Trump és del fort impacte que el seu xantatge a Mèxic pot tenir en l’economia dels Estats Units. Kristin Dziczek, vicepresidenta del Center for Automotive Research, una ONG que analitza la indústria de l’automòbil, va declarar a la PBS que amb els aranzels a Mèxic “el cost d’un cotxe nou als Estats Units pujarà entre 1.100 i 5.400 dòlars per vehicle”. Les seves estimacions eleven fins a 400.000 els llocs de treball en perill als Estats Units.

Des del començament del 2019 Mèxic s’ha convertit en el primer soci comercial nord-americà, per davant de la Xina i el Canadà. Tot i això, Trump va indicar en una entrevista a Fox News: “Mèxic ens necessita, nosaltres no els necessitem a ells”.

stats