L'Estat Islàmic ha estat armat (indirectament) per més de 25 països, segons Amnistia Internacional

Un informe de l'ONG revela que bona part de l'arsenal del grup jihadista està format per armes i munició de fabricació o disseny internacional transferides durant dècades a l'Iraq

"El grup armat Estat Islàmic (EI) desplega un important arsenal d'armes i municions disenyades o fabricades en més de 25 països". Amb aquesta claredat i contundència s'expressa Amnistia Internacional (AI) en referència a un  informe elaborat per Armament Research Services i publicat aquest dimarts per l'ONG.

A partir de l'anàlisi de milers d'imatges, vídeos i fonts de l'Iraq i Síria, el document conclou que el grup terrorista ja ha aconseguit acumular més de 100 tipus d'armes i municions d'origen internacional, amb les quals comet "abusos greus i sistemàtics contra els drets humans": des dels segrestos fins a les execucions sumàries, les tortures i violacions a tot el seu territori d'influència, destaca AI.

Cliqueu aquí per llegir la versió resumida de l'informe, en castellàPerò, com han arribat totes aquestes armes a mans dels extremistes? Segons es desprèn de l'informe, la major part les han aconseguit apoderant-se dels arsenals de l'exèrcit de l'Iraq, formats a partir de dècades de "transferències irresponsables d'armes" de la comunitat internacional en aquest país.

"Una gran proporció de les armes de l'EI van ser originalment subministrades a l'exèrcit iraquià des de Rússia, els Estats Units i països de l'antic bloc soviètic entre les dècades de 1970 i 1990", detalla el document, i afegeix que, durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988), almenys 34 països diferents subministraven armes al primer país.

"Després d'un descens de les transferències d'armes a l'Iraq gràcies a un embargament de armes de l'ONU el 1990, hi va haver un increment massiu de les importacions després la intervenció militar dirigida pels Estats Units el 2003", conclou l'informe.

Amb tot, l'EI comptaria, entre d'altres, amb grans existències de rifles tipus AK d'origen rus, M16 de l'exèrcit americà, CQ xinès o l' alemany Heckler & Koch G3; fusells per franctirador Steyr ( Àustria) i SVD de Dragunov ( Rússia); metralladores russes, xines, iraquianes i belgues; míssils antitanc de l'antiga Unió Soviètica o l'ex Iugoslàvia, i sistemes d'artilleria russos, xinesos, iranians i nord-americans.

Un equip de l’ONG Confict Armament Research, a més, ja va revelar l'octubre de 2014 que la major part de la munició utilitzada pels jihadistes és de fabricació russa, xinesa i nord-americana.

Crida a un control més seriós de l'armament (també a Síria)

"L'ampli i variat armament que fa servir el grup armat que s'autodenomina Estat Islàmic és un cas de manual sobre com el comerç imprudent d'armes alimenta les atrocitats a escala massiva", apunta en un comunicat Patrick Wilcken, portaveu d'AI.

Per això l'ONG fa una crida als estats subministradors i les autoritats iraquianes perquè apliquin " controls molt més estrictes sobre les transferències, l'emmagatzematge i el desplegament del seu armament". L'objectiu és clar: "Evitar que hi hagi més proliferació d'armes cap a grups armats i els abusos dels drets humans".

I aquesta crida, conclou Amnistia, no es limita al cas de l'Iraq. L'informe recorda que el grup jihadista també ha obtingut armes de la " captura o venda de l'arsenal militar sirià i les armes subministrades a grups armats de l'oposició a Síria per a països com Turquia, els països del Golf i els Estats Units".

"Les conseqüències dels traspassos d'armes imprudents a l'Iraq i Síria i la seva captura per part de l'EI han de servir de toc d'atenció als exportadors d'armes de tot el món", conclou Wilcken.