Birmània
Internacional 20/02/2012

El partit de l'activista Birmana Suu Kyi denuncia un boicot a la seva campanya

La Lliga Nacional per la Democràcia ha acusat l'actual govern de posar obstacles als seus mítings i de comprar els vots dels ciutadans

Agències
2 min
Al-Sharif va fer-se un vídeo conduint.  Kyi ha viscut sota arrest domiciliari 15 anys.  Està amenaçada de mort per Kabul.  Va precipitar el canvi a Tunísia.  Ebadi, la primera Nobel musulmana.  Ha creat l'exèrcit dels saris roses.

RangunEl partit de la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), ha denunciat aquest dilluns obstacles en contra de la seva campanya per les eleccions de l'1 d'abril, en què es triaran 48 vacants pels parlaments regionals i pel nacional.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El portaveu de la LND, Nyan Win, ha acusat el ministeri d'Esports de negar l'ús d'estadis per celebrar els mítings del seu partit. El passat 14 de febrer el ministre d'Esports, Tint Hsan, va vetar la celebració d'un míting de la LND a la ciutat de Hilegu. El dia següent, 15 de febrer, es va emetre una directiva que prohibia les campanyes en camps esportius. "Aquests incidents afecten realment a les activitats de la campanya de la Lliga Democràtica Nacional" ha explicat Nyan Win.

El partit de l'oposició també ha denunciat la compra de vots perquè hi ha candidats del Partit Unió, Solidaritat i Desenvolupament (PUSD) –el partit de la dictadura birmana– que ofereixen recompenses als votants. A més, Nyan Win ha evidenciat que el PUSD utilitza fons estatals per finançar la seva campanya, fet que vulnera les lleis electorals. El portaveu ha assenyalat que si aquesta situació continua, els comicis no seran ni lliures ni justos.

Una dictadura disfressada d'estat democràtic

El PUSD va ser fundat per l'actual president birmà, l'exgeneral Thein Sein, per guanyar les eleccions del 2010 i rebre el poder del règim militar en la transició cap a la democràcia.

L'activista Suu Kyi va viure durant 16 anys sota arrest domiciliari per enfrontar-se a les juntes militars del règim i no va ser permesa la seva participació en les eleccions de 1990 i tampoc a les de 2010–les úniques celebrades al país. Que finalment, aquest any, Suu Kiy s'hagi pogut presentar com a candidata s'ha vist com un avenç cap a una democràcia real.

Les eleccions de l'1 d'abril, tot i ser parcials, permetran a la comunitat internacional valorar el compromís del govern birmà amb les reformes democràtiques i, si el resultat és positiu, servirà per aixecar les sancions dels EUA i la UE, entre d'altres.

stats