ÀSIA
Internacional 12/01/2012

Birmània i la guerrilla karen pacten un alto el foc

El braç armat de la Unió Nacional Karen i el govern birmà estan en converses per posar fi a un conflicte de més de 60 anys de durada

Efe
2 min
Membres del govern birmà, a la dreta, saluden membres de l'organització rebel dels karen. / NYEIN CHAN NAING / EFE

BangkokEl govern de Birmània i l'organització rebel de l'ètnia karen han pactat un alto el foc avui, a l'inici de les converses formals que busquen arribar a un acord de pau.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A la reunió s'hi han trobat una delegació governamental encapçalada pel ministre de Transports Ferroviaris, Aung Min, i una de la Unió Nacional Karen, capitanejada pel cap del seu braç armat, el general Saw Mutu Saypo. Ahir a la nit ja van mantenir converses informals en un hotel de Paan, considerada la capital del territori karen. La delegació de la Unió va ser rebuda per diversos milers de partidaris dels rebels.

En una nota prèvia a la trobada, la Unió Nacional Karen havia declarat que l'alto el foc era "el primer pas per resoldre aquest llarg conflicte polític entre les ètnies nacionals i el govern birmà", conflicte armat que ha durat més de sis dècades.

Una guerrilla que ha perdut força

Els karen, que van arribar a disposar d'una guerrilla de 30.000 combatents ben armats, han perdut gradualment el control de les àrees muntanyoses del nord-est de Birmània, des que el 1996 l'exèrcit governamental va conquerir el seu quarter general a Manerplaw, prop de la fontera amb Tailàndia. Avui, la Unió Nacional Karen –que afirma que representa prop de set milions de persones d'aquesta ètnia– compta amb uns 7.000 guerrillers i es finança, principalment, amb la venda de la fusta dels boscos.

L'organització dels rebels diu que exigirà al govern birmà el cessament immediat de les operacions militars en les zones que reclamen, que declari com més aviat millor un alto el foc a nivell estatal i que garanteixi la seguretat dels civils i els seus drets humans, a més de l'excarceració de tots els seus membres i la fi de les restriccions al lliure moviment de persones desarmades al territori karen.

El conflicte ha provocat uns 200.000 desplaçats de la tribu karen, que han creuat la frontera amb Tailàndia per buscar refugi. D'aquests, uns 150.000 viuen en camps de refugiats.

stats