L’alt atur entre els joves posa en perill el llegat de Nelson Mandela

Molts veuen amb bons ulls ara expropiar les terres en mans dels blancs

Glenvista, al sud de Johannesburg. Un grup d’homes negres passen les hores asseguts a l’entrada d’uns grans magatzems de bricolatge. Sostenen cartells escrits a mà amb el seu número de telèfon i el servei que ofereixen: pintor, electricista, lampista, jardiner, paleta. Quan algun cotxe redueix la marxa s’aixequen ràpidament i corren cap allà. El conductor abaixa la finestra i demana pel que necessita. Tria el millor preu o qui li inspiri més confiança, i el fa pujar al vehicle o li agafa el telèfon per concretar quan es farà la feina.

Amb més d’un 27% d’atur -que s’acosta al 40% entre els joves-, Sud-àfrica és un dels països del món amb més gent sense feina. Poques imatges il·lustren amb tanta eloqüència la magnitud del problema com les que es veuen cada dia davant de les grans superfícies de productes de bricolatge a tot el país.

“Aquí és molt difícil trobar una feina”, diu Sipho Makhanya, que està a punt de fer 30 anys i busca feines puntuals a Glenvista. “Guanyar-se la vida així és dur. Mai saps si tindràs sort i tornaràs a casa amb diners”, es lamenta aquest jove sense estudis, que fa feines de jardineria i té dos fills.

La mateixa desesperació es veu als classificats dels diaris. Els anuncis dels que busquen feina -com a netejadores, cuidadores de nens i jardiners en el cas dels homes- omplen tot l’espai, on és gairebé impossible trobar una oferta de feina. Aquest desequilibri entre demanda i oferta fa que els que necessiten la feina es vegin obligats a acceptar sous molt baixos i condicions de treball il·legals.

Discriminació històrica

La falta de feina afecta sobretot els sud-africans negres, que carreguen amb els efectes de segles de discriminació en què se’ls privava de l’educació i se’ls condemnava a ser força de treball a preu de saldo. Els negres són també les principals víctimes d’un sistema educatiu deficient que engreixa cada any la xifra d’aturats amb un dels pitjors percentatges del món de fracàs escolar.

Aquesta situació perpetua les desigualtats i porta molts sud-africans a renegar del llegat de Nelson Mandela. El primer president negre del país va fer de la reconciliació amb els sud-africans blancs una de les seves prioritats. Ara molts sud-africans negres demanen mesures de redistribució de la riquesa més radicals. “Les polítiques graduals no han funcionat, i és l’hora de fer justícia encara que als blancs no els agradi”, diu una estudiant que s’estima més no dir el seu nom.

La creació de llocs de treball és una promesa de tots els candidats que es presenten a les eleccions d’avui. El Congrés Nacional Africà (CNA) aspira a aconseguir la seva sisena majoria absoluta consecutiva de més del 60%. El president i candidat a la reelecció, Cyril Ramaphosa, s’ha compromès a crear 276.000 noves feines cada any. La proposta estel·lar del partit són les expropiacions de terres en mans de blancs per donar més oportunitats als negres.

També està a favor d’aquesta reforma de la terra el partit Combatents de la Llibertat Econòmica (EFF en les sigles en anglès). Aquesta formació revolucionària és la tercera força al Parlament. Diuen les enquestes que serà la que més pugi a les eleccions, i passaria del 6% al 14%. El seu programa és una esmena a la totalitat de l’obra de Mandela. Amb un discurs agressiu contra les minories blanca i índia, l’EFF planteja nacionalitzar tota la terra, els bancs i les mines.

Per la seva banda, el primer partit de l’oposició, la liberal Aliança Democràtica (AD), continua sent partidari del mercat i els canvis graduals per reduir la pobresa, i és el que més reivindica el discurs conciliador de Mandela. L’AD governa des de fa deu anys la província del Cap Occidental, on hi ha Ciutat del Cap, que té la xifra d’atur més baixa del país (un 15%).