SANCIONS FINANCERES

Els bancs no volen els universitaris iranians

Doctorands a Catalunya no poden obrir comptes pel veto de Trump

Joves iranians que s’estan doctorant en diverses universitats catalanes han topat aquests últims mesos amb un problema inesperat: els bancs es neguen a obrir-los comptes o fins i tot han cancel·lat els que fa anys que tenien operant. Sense un compte bancari, els estudiants no poden pagar la matrícula de la universitat, domiciliar els rebuts, tenir targeta de crèdit ni llogar un pis. El seu delicte és ser d’un país que el govern de Donald Trump als Estats Units ha sancionat després d’haver-se retirat de l’acord nuclear amb l’Iran.

Saeid Seyedreza, estudiant d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya, de 29 anys, va rebre el 9 de maig una carta en què el Banco Santander li comunicava que havia decidit cancel·lar el compte que tenia des de feia 11 anys i li donava un termini de deu dies per retirar els diners que hi tenia. “Vaig anar a l’oficina i no em van donar cap explicació. Uns mesos abans m’havien bloquejat el compte durant 40 dies mentre revisaven la documentació que em van demanar: vaig portar l’empadronament, la targeta de residència i la matrícula de la universitat i me’l van tornar a activar, però durant aquell temps em quedaven rebuts impagats i va ser un problema. Després, sense cap altre argument, d’un dia per l’altre em van tancar el compte”, lamenta.

Els joves estan atrapats en una teranyina administrativa: per poder obtenir el visat d’estudiant han d’acreditar davant l’ambaixada espanyola a Teheran que tenen mitjans de vida propis, els seus estalvis o els diners que els donen els seus pares. Per renovar la residència també necessiten poder acreditar de què viuen i això ho han de fer presentant un certificat bancari. “Si dius que els teus diners venen de l’Iran salten totes les alarmes. Però nosaltres som estudiants universitaris: ¿de què esperen que visquem?”, diu Poorya Mir, doctorand de geologia a la Universitat de Barcelona que va arribar a la ciutat al març amb 3.000 euros a la butxaca i no va trobar cap banc disposat a obrir-li un compte. “Un amic meu m’ha hagut d’avalar per poder llogar el pis on visc”, lamenta.

Transferències bloquejades

La Yassamin, doctoranda d’astrofísica a la UAB, va rebre 3.000 euros dels seus pares a Teheran, però el Banco Santander li va bloquejar la transferència i els diners van tornar a l’Iran dos mesos més tard. Vahid Rahmani, estudiant d’intel·ligència artificial a la UPC, també ha tingut problemes: el Banco Santander va bloquejar el seu compte i ara té un descobert de 141 euros i no hi pot ingressar diners. Movistar li reclama 156 euros de penalització per factures de mòbil impagades. Nima Saharaneshin, que va arribar al setembre a Barcelona per fer el doctorat d’arquitectura de computadores a la UPC, tampoc va poder trobar un banc per dipositar-hi els 4.000 euros que havia portat per viure els primers mesos: “Les caixeres del supermercat on vaig s’enfaden cada cop que intento pagar amb un bitllet de 500 euros”, relata.

Tots ells han intentat obrir comptes d’entre 3.000 i 8.000 euros a CaixaBank, el Banc Sabadell, el Banco Santader o el BBVA, normalment a les oficines situades a dins o a prop dels campus on estudien, i sempre han topat amb una negativa sense explicacions més enllà que no es pot operar amb l’Iran o referències inconcretes als controls de blanqueig de capitals. Comparteixen experiències a Telegram, la xarxa social més utilitzada al seu país, i van provant en diferents entitats. Alguns se n’han sortit amb la Caixa d’Enginyers o ING.

Els iranians que tenen una nòmina a Espanya també han d’aportar documentació extra, però en canvi sí que han pogut obrir comptes. És el cas de Besharat Fathi, terminòloga de la UPF, que com que sí que té una nòmina per la feina que fa a la universitat ha pogut obrir un compte, perquè els seus ingressos són a Espanya. “Però sempre que vas a un banc et posen pegues per ser iranià i no pots fer transferències al teu país”, recorda.

Segons han confirmat fonts financeres a l’ARA, les entitats estan aplicant la normativa del departament del Tresor dels Estats Units, que el 8de maig va incrementar les sancions contra l’Iran, després que el president nord-americà decidís retirar-se de l’acord nuclear que rehabilitava internacionalment el règim dels aiatol·làs, condemnat durant anys a estrictes sancions. Aquesta política xoca frontalment amb la de la UE, que defensa l’acord i està promovent les inversions i les missions comercials d’empreses europees al règim iranià. Però sembla que la banca, temerosa de tenir problemes amb els Estats Units, prefereix seguir la política que dicta Washington.

Queixa de l’ambaixada

Alireza Farrokhzadi, consultor econòmic i president de l’associació Ferdosí, recorda que les sancions financeres contra l’Iran es van aixecar el 2015, “però tot segueix igual i, a més, no hi ha cap normativa oficial que justifiqui aquest tracte que discrimina per nacionalitat”. L’ambaixada de la República Islàmica de l’Iran a Madrid ha confirmat a l’ARA que “alguns iranians residents a Espanya, com els estudiants i residents legals, que haurien de gaudir de la protecció del govern espanyol, s’han trobat amb els seus comptes congelats o els bancs s’han negat a obrir-los comptes, la qual cosa els ha causat seriosos problemes”. L’ambaixada, que ha constatat molts casos a Catalunya, ha posat la situació en coneixement de les autoritats espanyoles i alerta que “l’obstruccionisme a Espanya ha sigut més gran que en altres països europeus”.

A França ha passat el mateix. El ministre de Ciència iranià, Manshour Gholami, ho va denunciar fa dues setmanes en una visita oficial a París, i va demanar al govern d’Emmanuel Macron, un dels principals defensors de mantenir la reconciliació amb l’Iran, que intervingui per resoldre el problema.

La normativa espanyola és clara: els bancs estan obligats a obrir comptes de pagament bàsic a tothom que presenti la documentació requerida “en funció del nivell de risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme del client”, sempre que no representi un perill per a la seguretat nacional i sempre que la persona no sigui titular d’un compte en una altra entitat. En tots els casos les entitats han de motivar per escrit la seva negativa, cosa que cap dels testimonis recollits en aquest reportatge han vist.

La gran paradoxa és que els estudiants iranians no tenen tants problemes amb el sistema financer a les universitats nord-americanes, perquè als Estats Units són les mateixes universitats les que avalen els seus alumnes a l’hora d’obrir comptes bancaris. Fins fa poc els rectors nord-americans solien presentar els seus centres a l’Iran per caçar els cervells més privilegiats. Tot i així, amb el veto migratori de Trump a l’Iran i sis països més de majoria musulmana, el futur de les seves recerques queda en suspens.

Més continguts de