Biden ordena el seu primer atac militar, contra milícies amb suport iranià a Síria
L'acció es du a terme en represàlia pels míssils sobre una base nord-americana al nord de l'Iraq
Un mes després d'assumir el càrrec, el nou president dels Estats Units, Joe Biden, ha ordenat el seu primer atac militar. Ha sigut un atac aeri sobre instal·lacions de les milícies proiranianes que actuen al nord de Síria, prop de la frontera amb l'Iraq. L'acció, que s'ha dut a terme aquesta matinada i segons una organització independent ha deixat 22 morts, és la resposta dels EUA a l'atac amb míssils perpetrat contra la seva base militar al nord de l'Iraq, a Irbil, el 15 de febrer, que va matar un contractista nord-americà.
El Pentàgon ha anunciat l'atac en un comunicat, on l'ha qualificat de "resposta militar proporcionada" que dona "un missatge gens ambigu": "El president Biden reaccionarà per protegir la coalició [militar que lidera a Síria] i el personal nord-americà. Al mateix temps, hem actuat d'una manera deliberada que busca desescalar la situació global tant a l'est de Síria com a l'Iraq". El missatge de força contra l'Iran arriba, de fet, quan l'administració Biden ja ha fet els primers passos per renegociar l'acord nuclear que Barack Obama va tancar amb l'Iran i altres potències mundials i que Donald Trump va trencar. Una mà estesa al diàleg amb l'Iran, a qui pesen les sancions econòmiques reimposades per Trump, que ara es matisa amb la resposta contundent sobre el terreny.
El comunicat dels Estats Units no menciona cap víctima de l'atac nord-americà, però una milícia iraquiana ha informat a AP de la mort d'un dels seus combatents. En canvi, l'Observatori Sirià dels Drets Humans, una organització amb seu a Londres que monitoritza la guerra de Síria, assegura que l'atac nord-americà ha matat almenys 22 membres de les Forces de Mobilització Popular, una plataforma iraquiana de grups xiïtes paramilitars que inclou la milícia proiraniana de Kataeb Hezbol·lah. Tot i que aquesta milícia ha negat la seva implicació en l'atac a la base militar del 15 de febrer, el secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, ha dit als periodistes que té tot la confiança que entre els objectius de l'acció hi havia els responsables de l'atac a la base d'Irbil.
Els míssils nord-americans han impactat contra tres camions que "transportaven molta munició", segons el Pentàgon. A la zona de l'atac, pròxima a la ciutat de Deir al-Zor, grups paramilitars amb el suport de l'Iran controlen un important punt de pas d'armes, béns i persones entre Síria i l'Iraq.
Condemnes de Damasc i Moscou
El ministeri d'Afers Exteriors de Síria ha condemnat "en els termes més enèrgics" l'atac "covard" dels Estats Units i ha recordat a l'administració Biden que "se suposa que ha de seguir la llei internacional i no la llei de la jungla, com feia l'administració anterior". En la mateixa línia s'ha pronunciat el ministeri rus d'Afers Exteriors, que per boca de la seva portaveu, Maria Zakharova, ha condemnat l'atac i ha fet una crida al "respecte incondicional de la sobirania i la integritat territorial de Síria".
