La dreta britànica aprofita l’escàndol per linxar el sector

El Regne Unit debat la retallada de suport a les ONG

El potencial caràcter destructiu de l’escàndol d’Oxfam per al sector de la indústria humanitària global, i especialment per a la britànica, pot tenir tantes repercussions com l’escàndol de les despeses dels diputats al Parlament, el de la pirateria telefònica de News of the World a la premsa de Fleet Street o la crisi financera del 2008 per als bancs.

L’afer Oxfam, que algunes veus han vist com a punta d’un iceberg molt més greu, podria convertir-se en un punt d’inflexió en què la confiança de l’opinió pública es trenqui en relació amb les organitzacions humanitàries. Les conseqüències serien tan greus o més que el dany ja causat per l’encobriment o la falta de controls de les entitats implicades. El pròxim tsunami o terratrèmol podria passar del tot indiferent a les societats benestants.

La premsa britànica més reaccionaria, com ara el Daily Mail i el Daily Express, ja fa anys que té les ONG en el punt de mira. Pràcticament des que el govern de Tony Blair va aprovar l’any 2005 l’aportació del 0,7% del PIB en ajuda humanitària, promesa que Theresa May, l’actual premier, s’ha compromès a mantenir. Per ara.

Plou sobre mullat, doncs. Ho diu Luisa Enria, professora d’antropologia de la Universitat de Bath i especialista en l’estudi de la cooperació a Sierra Leone: “L’escàndol ha tornat a obrir un llarg debat sobre l’ajuda humanitària al Regne Unit”. Un debat desmemoriat i hipòcrita, perquè l’Imperi Britànic és un dels grans actors globals que han perpetuat durant segles les relacions de dependència i explotació de les colònies des de i sota el fuet de la metròpoli. En altres paraules, també de la professora Enria, “tant els partidaris de l’ajuda exterior com els seus detractors es desmarquen de situar-lo en el context històric, sorgit a l’ombra de l’imperialisme occidental”.

Visió ampla

Un debat, d’altra banda, que econòmicament no suporta cap prova del nou. Jason Hickel, un altre antropòleg, en aquest cas de la London School of Economics, ho ha demostrat en un llibre de publicació recent, The divide: a brief guide to global inequality and its solutions [La divisió: una breu guia sobre la desigualtat global i les seves solucions]. Els diners que s’envien en forma d’ajuda de nord a sud són molt menys que els que en tornen en forma de pagament del deute internacional i altres capítols. Diu Hickel que només cal “ampliar la mirada i prendre en consideració el context per veure que els recursos financers que flueixen sud-nord superen molt els nord-sud”.

Perseguides les ONG per la gravetat dels titulars i els Torquemades de torn, l’escàndol d’Oxfam pot orientar-se de dues maneres. O cap a la progressiva supressió d’ajudes amb l’excusa de la incapacitat dels gestors de mantenir la casa pròpia en ordre o, segons suggereix la professora Enria, “cap a l’oportunitat de començar a parlar amb franquesa del paper de l’ajuda exterior en un món injust; una ajuda que s’ha de veure com a reparació dels errors del passat. Un primer pas per fer una indústria més justa abans que no pas qüestionar-ne el valor”.

Més continguts de