REGNE UNIT

Els britànics acumulen fàrmacs per por del Brexit

L’augment de la demanda fa pujar el preu de medicaments com antidepressius i antiinflamatoris

¿Els britànics comencen a tenir comportaments irracionals per la por que no hi hagi acord entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit? Si es fa cas del Comitè de Negociació de Serveis Farmacèutics (PSNC), sí. Perquè alguns ciutadans del país -és impossible obtenir-ne una xifra exacta- haurien començat a acumular medicines per por que hi hagi un desaprovisionament quan el Regne Unit surti de la UE. Això està provocant, segons aquest comitè, l’encariment d’alguns genèrics bàsics davant una oferta que no pot satisfer l’excés de demanda.

La gran majoria dels medicaments afectats són molt comuns, des d’antiinflamatoris fins a fàrmacs contra l’epilèpsia, passant pels que tracten la pressió arterial alta i els antidepressius. Són, per exemple, la furosemida(pressió), la fluoxetina (antidepressiu) i el naproxén (antiinflamatori).

En un supermercat d’una de les grans cadenes de distribució del país, Sainsbury’s, fins fa ben poc el nombre de capses de calmants genèrics -ibuprofèn o Gelocatil- que es podien adquirir cada vegada que es passava per caixa era de dues. Des de principis d’any s’ha reduït a una sense cap raó concreta o confessable. El Brexit? Cap dels empleats de l’establiment a qui aquest corresponsal va fer la pregunta divendres va saber respondre-ho.

Emmagatzematge de fàrmacs

A principis de desembre, amb tot, el ministre de Sanitat, Matt Hancock, va fer públiques una sèrie de recomanacions del govern a les companyies distribuïdores de medicaments al Regne Unit. Dels dos milions de medicaments que es recepten cada dia al país, més de la meitat provenen de països de la Unió. Hancock va suggerir aleshores que les distribuïdores havien de tenir fins a sis setmanes de consum en estoc en previsió d’un no acord. El ministeri de Sanitat, a més, ha invertit 156 milions d’euros en la compra de frigorífics gegants per emmagatzemar insulina i altres medicines que necessiten fred.

Dades objectives mostren que, efectivament, falten algunes medicines actualment i que, per l’impacte de les lleis del mercat, el preu està pujant. Al Regne Unit els genèrics es compren a preus tarifats. Però si es produeix un desaprovisionament per la raó que sigui, i en conseqüència el cost final es dispara, el PSNC demana al ministeri de Sanitat que es faci càrrec de la factura de la diferència entre el preu fixat i el final.

Entre els mesos d’octubre i desembre passat, el servei farmacèutic esmentat va sol·licitar incloure fins a 87 nous productes a la seva llista de medicines que calia sufragar de manera extra amb l’aportació del Tresor, respecte als 45 que tenia al principi del trimestre. El gener del 2015 la mateixa llista era de només dotze medicaments. El 2017 va començar a augmentar, fins a superar els noranta. Sanitat va haver d’assumir una factura no prevista de 326 milions d’euros. I la pujada de preus entre l’octubre i el desembre del 2018 ja ha tingut un cost no pressupostat de 28,2 milions d’euros.

El portaveu de l’Associació Nacional de Farmacèutics, Gareth Jones, sostenia divendres passat a la BBC: “La incertesa sobre el Brexit podria ser un dels factors”. Però n’hi pot haver uns altres: l’augment de la demanda mundial, l’encariment de les primeres matèries, noves normes que provoquen un augment de costos, la fluctuacions dels tipus de canvi o la negativa dels fabricants de genèrics a comercialitzar productes que no són especialment rendibles a causa de la intervenció de l’estat a l’hora de fixar-ne el preu. El Brexit, doncs, es podria convertir en el colofó d’una mena de tempesta perfecta.

Falta persistent

Per la seva banda, el president de la Royal Pharmaceutical Society, Ash Soni, va assegurar també divendres que mai havia vist tants medicaments comuns afectats per una falta d’existències tan persistent. “Els pacients s’han d’esperar. O això, o bé han de tornar al metge de capçalera per obtenir una altra recepta per a una medicina que sigui semblant”.

Però Fuensanta López, una farmacèutica granadina amb més de trenta anys de residència a Londres, que dirigeix un establiment de la cadena Boots al barri de Walthamstow, al nord-est de la capital britànica, assegura que no ha notat ni compres massives ni despeses no habituals, ni tan sols falta de medicaments. “Només les mancances habituals. Però això passa ara i fa molts anys”, afirma. Segons el seu parer, doncs, no hi ha cap efecte Brexit, però admet que no sap què passarà les pròximes setmanes, quan s’acosti la fatídica data del 29 de març, en què el Regne Unit ha de sortir oficialment de la Unió Europea. De moment, sembla evident que els maldecaps del Brexit no s’alleugen amb calmants.

Més continguts de