Mentre la Unió aguanta la respiració i insinua més assegurances a May sobre la frontera d’Irlanda -ahir ho va fer des de Romania el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker-, a Downing Street i als Comuns es disparen els últims trets per aconseguir aprovar el pacte. I la tàctica és ficar una certa por al cos. El ministre d’Exteriors, Jeremy Hunt, va advertir als seus col·legues parlamentaris que no donar llum verda al pacte de May representaria un risc de “paràlisi” política o que tot plegat pot acabar en la no materialització del Brexit, després que els Comuns hagin dit aquesta setmana, en dues ocasions, que faran tot el possible per evitar una sortida sense acord. Però, en opinió de Hunt, no fer-la efectiva trencaria “la confiança” de l’opinió pública en la classe política, segons va afirmar a la BBC. Hunt no va dir, però, que abans que un no acord ell -i també altres col·legues- optaria per un nou referèndum.
Els britànics aposten contra May
S’han jugat uns cinc milions de lliures a tot el país que la ‘premier’ britànica perdrà la votació sobre el Brexit
LondresTheresa May caurà derrotada dimarts vinent al Palau de Westminster en el primer intent perquè el Parlament aprovi el seu pla de divorci amb la Unió Europea (UE). El Brexit és un cavall massa salvatge, i la majoria de víctimes encara s’han de produir. No és la predicció de cap bruixot ni de cap spin doctor del Partit Laborista, ni tampoc es dedueix de la consulta d’aquest corresponsal amb cap bola de vidre. Són els càlculs suposadament científics de les grans cases d’apostes del Regne Unit. May ho té tot en contra.
¿Ho té tot perdut, però, la primera ministra britànica? No encara. “Matemàticament, té el 12,5% de possibilitats de veure aprovat el seu acord, una entre set, en la primera votació”, segons Rupert Adams, portaveu de William Hill, una de les grans cases d’apostes del Regne Unit. Quants vots aconseguirà May? “Per assegurar-se la victòria, en necessita 320. El 81% de les apostes fetes fins ara consideren que no superarà els 237.” Dimarts pot ser una jornada per al record.
Tal com està la situació quan falten poc més de setanta-dues hores per a la votació més important de la política britànica en mig segle, que al final hi hagi un Brexit sense acord té un 73% de possibilitats.
I el no-Brexit, és a dir, la revocació -no pas l’extensió- de l’article 50, té el 33%. Bastant menys que la celebració d’un segon referèndum. L’endemà de la primera consulta, el 24 de juny del 2016, les apostes donaven un premi de 50/1 a aquesta opció, és a dir, 49 lliures de guany, més el retorn de l’apostada, per cadascuna de jugada. El primer de desembre de l’any passat, el valor de la juguesca ja s’havia situat en 11/1. I ara, en canvi, les apostes ja apunten que el valor continua en alça: 11/8. És a dir, un 42% de possibilitats de repetir la votació. “Les nostres anàlisis consideren que la premier té cada vegada menys opcions al seu abast”, rebla Adams.
Que l’opinió pública britànica pensa que May no se’n sortirà, ni ara ni abans del 29 de març -data oficial del Brexit-, queda demostrat perquè el 98,3% dels diners que s’estan apostant en aquesta ruleta política s’han posat, fins ara, a la casella de la desfeta del govern: potser també per l’efecte de la profecia autocomplerta. I molt difícilment, a parer dels apostadors, les garanties d’última hora que pugui donar dilluns la Unió Europea a Downing Street sobre la temporalitat de la salvaguarda establerta en el pacte de retirada per a la frontera irlandesa farà canviar el parer general. Òbviament, a mesura que evolucionin els esdeveniments després de dimarts, potser hi haurà canvis.
Entre la dimissió i Corbyn
El que és segur és que els britànics seguiran apostant a les moltes opcions que tenen a l’abast: sobre si May dimitirà en cas que perdi (16/1; 8,5% de probabilitats) o sobre si Jeremy Corbyn, el cap laborista, serà el pròxim primer ministre de Sa Majestat (4/1; només un 20% de possibilitats). Es calcula que dimarts, minuts abans de la votació, quan es tancarà la possibilitat de seguir jugant, els britànics hauran gastat al voltant de cinc milions de lliures a tot el país. Una manera estranya o exorcitzant de fer front amb un joc al repte més seriós que ha d’afrontar el Regne Unit. Els nuclis? Londres, Manchester, Edimburg, Glasgow i Birmingham.
¿Les prediccions de William Hill o Ladbrokes són infal·libles? Fins al referèndum del Brexit, les presidencials dels Estats Units del 2016 i les generals britàniques del 2017, es creia que sí. Fins i tot molt més fiables que les tradicionals enquestes d’opinió. El raonament és simple. Quan la gent s’hi juga els diners, ho fa per guanyar-ne, no per perdre’n. Però amb el Brexit, Trump i el duel entre May i Corbyn va passar el que mai no passa: que la banca va perdre. Encara que les dades no són oficials, perquè no es faciliten, una estimació de les pèrdues de la indústria del joc al Regne Unit arran del plebiscit sobre la sortida de la UE situa el forat en uns “quinze milions de lliures”, apunta Jessica Bridge, cap de relacions públiques de Ladbrokes.
Arran d’aquestes errades, les companyies van revisar el sistema per establir la valoració inicial de les apostes i les probabilitats. Si abans, un cop s’havia fixat el barem amb què s’obrien les apostes -que després oscil·lava per la direcció que posteriorment prenien els jugadors-, es prenia com a referència la quantitat total que es jugava, ara es pren com a punt de partida de les anàlisis el nombre individual d’apostadors; i si abans es comptabilitzava només Londres com a termòmetre del país, William Hill i Ladbrokes han dividit el país en sis zones diferents per avaluar millor les tendències.
Així, Rupert Adams explicava dijous, en una trobada al centre de Londres amb un grup de periodistes estrangers, que “durant el referèndum del Brexit, el gran error, que es va pagar car, va ser no parar atenció a apostes que venien del nord d’Anglaterra, per exemple de 500 lliures a favor de la sortida de la Unió”. La fiabilitat de tot plegat és discutible. I més en el cas del Brexit, perquè una vegada ja es van equivocar molts apostadors, entestats a perdre diners. Dimarts podria passar el mateix. No vindria d’aquí, però. Amb el Brexit, fins i tot els que no juguen en perdran.
