El Brexit passa factura a conservadors i laboristes en les eleccions locals celebrades dijous a Anglaterra

El caos de Westminster, causa de la desafecció cap als dos grans partits i de l'augment 'libdem'

El Partit Conservador britànic apareix, aquest matí de divendres, com el gran derrotat de les eleccions locals celebrades ahir dijous a bona part de les circumscripcions d'Anglaterra. Les dades, però, són encara molt parcials, ja que només s'ha completat el recompte en 109 dels 259 consells en què tenien lloc els comicis. A Irlanda del Nord, on també hi ha hagut eleccions, encara no s'ha iniciat l'escrutini. Escòcia i Gal·les, per contra, no n'han celebrat.

Algunes veus del Partit Conservador, com la de l'exministra per al Desenvolupament Internacional Priti Patel ja ha assenyalat la responsabilitat de Theresa May en el resultat dels 'tories' i ha demanat un nou lideratge. "Em penso que necessitem un canvi. No podem continuar així. He estat molt clara i també ho han estat molts dels votants de la meva circumscripció. Ha arribat el moment", ha afirmat al programa 'Today' de BBC Radio 4.

A més, en l'inici del congrès de primavera dels conservadors del País de Gal·les, Theresa May ha hagut d'escoltar aquest divendres com un militant com li demanava que dimitís.

Els 'tories' han perdut a hores d'ara quasi 400 representants. En termes percentuals sobre les eleccions locals del 2018, aquesta suposa una perduda d'entre sis i set punts. D'altra banda, la nit per als laboristes tampoc ha estat especialment victoriosa perquè ja s'acosten al centenar de regidors perduts. En relació a les últimes eleccions, implica també un retrocés d'uns sis punts. Les dues formacions perden terreny en els seus tradicionals feus, els conservadors al sud d'Anglaterra i els laboristes al nord. 

Els millors resultats 'libdems' des del 2003

Independents i Verds guanyen posicions

Per contra, el Partit Liberal Demòcrata, el Partit Verd i els candidats independents són els principals beneficiats d'una jornada marcada per l'ombra del Brexit i el caos en què viu Westminster des de fa mesos. El resultat dels liberaldemòcrates, formació inequívocament contrària al Brexit, són els millors en unes eleccions locals des de l'any 2003, quan van aconseguir un gran avanç sobre 'tories' i laboristes per la seva oposició a la guerra de l'Iraq. També resulta significatiu que el liberaldemòcrates hagin obtingut la majoria a la ciutat de Bath i al districte de North East Somerset, inclòs el barri en què resideix un dels grans defensors del Brexit, el diputat conservador Jacob Rees-Mogg.   

En relació a l'impacte del Brexit en les eleccions, especialment significatius seran els resultats que es produeixin a Irlanda del Nord, on la tensió pel procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) és cada vegada més gran i on la setmana vinent s'han d'iniciar converses entre els diferents partits per acabar amb la paràlisi en què es troben les institucions de l'autogovern des de fa més de dos anys.

A la llum d'aquests primers resultats, i quan falten només vint dies per a la celebració de les eleccions europees -que no s'haurien de celebrar si el Regne Unit ja hagués sortit de la Unió-, una de les conclusions que es poden treure és que els electors sembla que s'inclinen per un sistema multipartidista. En les eleccions del 2017, entre laboristes i conservadors van obtenir el 80% dels vots, el més elevat des de principis dels anys 70. De fet, paradoxalment, potser un o el més gran triomfador de la jornada d'ahir, encara que no es presentava en cap districte, sigui el líder del Partit del Brexit, Nigel Farage, que encapçala totes les enquestes per als comicis al Parlament d'Estrasburg.

La pressió per arribar a un acord a Westminster i fer efectiu el Brexit, doncs, augmenta per als dos grans pilars del sistema polític britànic. El problema, però, continua sent el mateix que fa mesos que manté la situació paralitzada: qualsevol moviment en un sentit o un altre pot provocar una hemorràgia massiva d'electors.

Més continguts de