Burundi localitza més de 6.000 cossos d'hutus en fosses comunes

Són víctimes de les matances ètniques perpetrades per l'exèrcit, de majoria tutsi, el 1972

La Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Burundi ha localitzat més de 6.000 cossos en sis fosses comunes de la província de Karuzi, dins de la campanya d'exhumacions que des del gener s'està desenvolupant a tot el país centreafricà per aportar llum a les últimes cinc dècades: des de la colonització fins a la recent guerra civil, en què s'han produït onades de violència i massacres ètniques que van desembocar en el genocidi del 1993.

El cap de la comissió governamental, Pierre-Claver Ndayicariye, ha explicat als periodistes que a l'interior de les fosses s'han trobat restes òssies que corresponen a 6.032 persones de l'ètnia hutu, així com milers de bales, roba, ulleres i rosaris que serviran per identificar les víctimes enterrades. La troballa, la més gran des que van començar les exhumacions, suposarà per a les famílies "trencar el silenci imposat fa 48 anys", informa l'agència Reuters. Segons les primeres hipòtesis amb què treballen els investigadors, es tracta de víctimes de les massacres perpetrades per l'exèrcit, format sobretot per tutsis, contra els majoritaris hutus, l'any 1972, quan el país feia una dècada que havia guanyat la independència.

En un informe lliurat al Parlament de Burundi, Ndayicariye explica que es tenen constància de més de 4.000 fosses comunes i, malgrat que és difícil determinar una dada exacta, es calcula que hi ha almenys 142.500 persones enterrades. La població de Burundi està dividida entre tutsis i hutus. Durant la guerra civil (1993-2005) va haver-hi nombroses massacres per motius ètnics i van ser assassinades al voltant de 300.000 persones.

La Comissió de la Veritat i la Reconciliació es va establir el 2015 per investigar les atrocitats de les autoritats oficials fins al 2008, quan es va signar l'acord de pau per posar fi a la guerra civil. Això suposa que queda fora el mandat del controvertit president, l'hutu Pierre Nkurunziza, que va arribar al càrrec el 2005 i que ha sigut denunciat en diverses ocasions per abusos i violacions continuats contra els drets humans.

25 anys després: les veus del genocidi dels matxets

Els continus ajornaments de les eleccions i sobretot l'anunci de Nkurunziza que optarà a un tercer mandat, malgrat que la Constitució l'hi prohibeix, ha tensat el país, que en els últims anys ha patit una gran onada de violència entre les forces de seguretat i els dissidents i crítics amb el president. Els enfrontaments han deixat centenars de morts i milers de desplaçats i refugiats.

Burundi marxa del Tribunal Penal Internacional