El cadàvers oblidats en una nevera per l'Estat Islàmic

Més de 700 cossos de combatents esperen en cambres que algú els reclami a Líbia

Amuntegats en contenidors, etiquetats i gairebé tots identificats, més de 700 cadàvers de presumptes combatents de l'Estat Islàmic esperen a la ciutat líbia de Misrata que un jutge decideixi si han de ser sepultats i, en cas de tenir-ne l'autorització, on s'han de fer els enterraments.

"Són d'homes que van lluitar durant l'ocupació de Sirte i que van ser recollits després de l'alliberament de la ciutat [el mes de desembre de l'any passat] i traslladats a aquestes cambres refrigerades", explica un membre de l'autoritat encarregat de cuidar-se'n. Són majoritàriament estrangers, molts de Tunísia, el país que ha enviat més combatents a les files jihadistes i no ha reclamat mai ningú.

A pocs metres de les cambres, en situació precària, gairebé sense instrumental ni condicions ambientals, un petit grup de forenses treballa en la identificació dels cossos, alguns dels quals estan mutilats. N'extreuen mostres d'ADN, els fotografien, hi busquen alguna marca, els classifiquen per raça i característiques de pell. Un cop documentats, els fiquen a dins de bosses blanques. 

"És el màxim que es pot fer. De molts en tenim el nom i la nacionalitat, però d'altres ni tan sols estem segurs d'on venen. Hi ha pocs libis, i molts sudanesos, egipcis i tunisians. També n'hi ha de països subsaharians", explica el responsable.

El febrer del 2015, milícies englobades en la branca líbia de l'Estat Islàmic van prendre la ciutat de Sirte, feu del dictador libi Moammar al-Gaddafi –enderrocat el 2011–, amb una demostració de força desconeguda a Líbia.

Centenars de combatents, fets pujar en desenes de furgonetes noves de la marca Toyota de l'estil 'pickup', amb tota mena de canons antiaeris i amb la bandera negra del 'califat', van entrar a la localitat gairebé sense oposició. Radicals procedents de la veïna ciutat oriental de Derna, cor del jihadisme a Líbia, de Síria i de l'Iraq havien preparat el terreny a la ciutat costanera, que van convertir en el bastió fanàtic més a occident, a l'estil de Mossul o Raqqa.

Atrapats a Líbia

Aquesta mateixa setmana, voluntaris de la Mitja Lluna Roja líbia van trobar diversos cossos en avançat estat de putrefacció en una de les escoles de Sirte, durant les feines de reconstrucció. Segons Fawzi al-Fitouri, cap de la divisió de la Mitja Lluna a Misrata, un dels cadàvers va haver de ser rescatat amb molt de compte perquè encara tenia lligat al cos un cinturó carregat d'explosius.

"Estem a l'espera que el jutge dictamini què n'hem de fer. Tota la informació rebuda ha estat enviada al fiscal general, que és qui ha de decidir", explica el responsable d'aquest atípic dipòsit de cadàvers. "Sembla que s'han iniciat contactes amb els països d'aquells de qui sabem la identitat i l'origen. No se'n vol fer càrrec ningú, però", explica.

Líbia, presó o refugi

"Les famílies, probablement perquè no volen ser assenyalades o fins i tot perquè són part de les forces islamistes. I els governs no volen ser vinculats amb aquesta gent i tampoc saben què n'han de fer", afegeix, per la seva banda, un membre dels serveis secrets àrabs a la zona.

Jihadistes tunisians instruïts en camps d'entrenament establerts a Líbia, especialment al costat de les ciutats de Derna, Sirte i Sabratha, a la vora de Trípoli, van atemptar el 2015 en el seu propi país: van matar 72 persones, 60 de les quals eren estrangeres, i van enfonsar el seu turisme.

Una amenaça encara viva a tota la regió, ja que en els últims mesos s'ha detectat un augment de l'activitat radical al voltant de Sirte, una ciutat ferida encara i arruïnada i plena de cadàvers –es calcula que hi van morir i ser enterrats més de 2.000 combatents estrangers– que es podreixen mentre esperen el seu destí.

Més continguts de