Quan el canvi climàtic no és una prioritat
Tot i patir-ne els efectes, els països del Pròxim Orient eviten encara sumar-se a la lluita per frenar-lo
TunisL’economia tunisiana evitarà caure en recessió el 2015 gràcies a una magnífica collita d’olives, contrapès d’un any desastrós per al sector turístic. Amb una producció de 340.000 tones, la majoria destinades al mercat internacional, Tunísia es confirma com el primer exportador mundial d’oli d’oliva. Tanmateix, l’augment global de les temperatures i la consegüent reducció de les precipitacions amenacen la bonança d’una activitat amb més de 3.000 anys d’història en un país situat a les portes del desert del Sàhara. Els pagesos ja han començat a notar els canvis i, per primer cop, aquests últims anys s’han vist obligats a regar les oliveres.
Els exemples dels perills que representa el canvi climàtic es multipliquen per tota la geografia del Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica, una regió especialment vulnerable a les sequeres i que ja pateix un greu problema d’abastiment d’aigua enmig d’un creixement demogràfic imparable. Segons el panel de l’ONU sobre canvi climàtic, l’augment del nivell del mar posa en especial perill les costes de diversos països, com Líbia o Qatar. “La regió contribueix relativament poc a les emissions globals (menys del 6%), però és molt vulnerable al canvi climàtic en sectors estratègics com l’agricultura, la gestió de l’aigua i el desenvolupament urbà”, apunta Raffaello Cervigni, un expert del Banc Mundial.
Els ciutadans, poc preocupats
Tot i això, el canvi climàtic està lluny de les prioritats dels països d’una regió amb diversos estats en descomposició. “Ara mateix aquests països s’enfronten a altres problemes greus de tipus social, polític i econòmic”, recorda Francesco Femia, de l’ONG Climate and Security. Les enquestes reflecteixen que els perills de l’atmosfera no només són ignorats pels governants. Segons un estudi del Pew Research, només un 26% dels habitants del Pròxim Orient es mostren “preocupats” pels efectes nocius del canvi climàtic, la xifra més baixa de totes les regions del planeta.
Malgrat que comparteixen els mateixos desafiaments, els països de la zona arriben a la Cimera de París sense haver fet un front comú. “Aquests estats mantindran posicions diferents a París, en funció dels seus recursos energètics i de les seves aliances polítiques”, explica Femia. A la profunda polarització política que domina el Pròxim Orient després de les revoltes àrabs s’hi afegeix un context econòmic i social molt divers. La realitat d’Egipte, un país densament poblat i sense grans reserves minerals, contrasta amb la de l’Aràbia Saudita, país veí només separat pel mar Roig.
El país dels faraons serà un dels més afectats pel canvi climàtic. Segons un estudi de l’Institut del Clima de l’ONU, entre el 2010 i el 2020 Egipte podria perdre fins al 15% de la seva terra conreable al delta del Nil, la més fèrtil que té, a causa de l’ascens del nivell del mar i de la salinització de l’aigua. El govern tot just ha començat a reconèixer el problema i a aplicar mesures, però els experts no les veuen clares: “Els plans del govern no són realistes ni aplicables”, sosté Mohamed Ateia, del Tokio Institute of Tecnology.
Egipte es presenta a la cimera presidint un comitè que reuneix els països africans amb l’objectiu de formar un nou front comú al voltant d’una vella reivindicació. En unes declaracions prèvies a la cita de París, el ministre de Medi Ambient, Khaled Fahmi, va suggerir a la premsa local quina seria la posició del Caire: “Hi ha actualment un conflicte global entre els països desenvolupats i en vies de desenvolupament, sobretot els que creixen ràpidament. Els països desenvolupats han de carregar amb la responsabilitat de reduir les emissions”.
L’Aràbia Saudita també està seriosament amenaçada. Els pronòstics del prestigiós Massachusetts Institute of Tecnology (MIT) apunten que, si no es frena el canvi climàtic, bona part de la península Aràbiga no serà habitable a partir del 2070 a causa de les elevades temperatures, i es posarà en perill el hajj, o pelegrinatge a la Meca. Ara bé, amb un 90% dels seus ingressos derivats de l’exportació de petroli i amb un 16% de les reserves mundials, una ràpida transició a l’economia verda posaria en perill la viabilitat de l’estat governat per la dinastia dels Saüd. Per això no és estrany que Riad hagi sigut l’últim país del G-20 que ha sotmès a l’ONU el seu pla per reduir les emissions de gasos contaminants. Tot just ho va fer dues setmanes abans de l’inici de la Cimera de París. D’acord amb la proposta, espera reduir en 130 milions de tones anuals la seva emissió de CO 2 a partir del 2030, amb la diversificació de la seva economia i les seves fonts d’energia, a més d’altres mesures com la construcció de “la planta més gran del món de captura i reutilització del CO 2 de l’atmosfera”.
L’Aràbia Saudita rep
el primer antipremi
de les ONG a París
La plataforma Climate Action Network, que agrupa gairebé totes les ONG presents a la Cimera de París aquests dies, va concedir divendres a l’Aràbia Saudita el seu primer Premi Fòssil, un guardó irònic concedit als que estan fent més esforços per fer descarrilar les negociacions a París. “La delegació saudita està torpedinant tres anys de recerca científica” i “sembla feliç de tancar-nos a tots en en un món que s’escalfarà més de 3 ºC, molt per sobre dels nivells que els científics consideren perillosos”, argumentaven. Amb tot, el cap de canvi climàtic d’Oxfam, Tim Gore, assenyalava que, tot i que “els països productors de petroli”, com ho són molts d’aquesta regió, “faran tot el que puguin perquè l’acord sigui dèbil, no és probable que acabin vetant o bloquejant un acord final si té el suport dels EUA i la Xina”.
