La capacitat de fer tests marca la diferència entre països

On més proves s’han fet, més ràpidament s’ha frenat la corba de contagis
Un dels kits de detecció del covid-19 que es fan servir a Corea. / CHUNG SUNG-JUN / GETTY IMAGES

Per primera vegada, una crisi sanitària ha portat mig món al confinament domiciliari. Ha estat una de les mesures més importants per limitar la incidència del covid-19. Però la informació també és essencial per controlar el curs d’una epidèmia, sobretot ara que ja es mira cap al desconfinament. I el referent dels països on amb més èxit s’ha frenat la corba d’infectats indica, tal com confirmen els experts consultats, que la capacitat i rapidesa de fer testos a gran escala ha sigut clau. Alemanya i Corea del Sud són els dos casos paradigmàtics.

“Què han fet els països als quals els ha anat millor? Distanciament social, tests massius i seguiment tecnològic”. Ras i curt, Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management i expert en gestió sanitària, considera que aquesta és la recepta per sortir aviat de la crisi. Corea del Sud va posar en marxa des del primer moment un pla per fer proves massives per identificar els infectats de covid-19. A diferència d’Espanya, on bona part dels tests es fan a professionals de risc i persones que ja presenten símptomes, els sud-coreans van fer proves a tothom que hagués estat en contacte directe amb casos confirmats. També a Alemanya es va seguir aquesta estratègia i actualment és un dels països europeus amb menys morts per cada 100.000 habitants (5), mentre que a Itàlia la xifra és de 37, a Espanya gairebé 43, i a Bèlgica de 47,tot i que aquestes dades són relatives, ja que cada país compta infectats i víctimes mortals seguint el seu propi mètode.

“Els alemanys tenen més infectats comptabilitzats que nosaltres perquè han fet més tests”, exposa Peiró. Tot i que la majoria dels governs no expliquen quants dels testos resulten positius i quants negatius, si relacionem el nombre de contagiats pel volum de testos realitzats,a Alemanya és del 8%, mentre que a Corea del Sud la xifra no arriba al 2%. A Espanya, si es compara el percentatge d’infectats en relació als testos, la dada és del 20% . La comparativa no serveix per treure conclusions, però sí per il·lustrar que a l’Estat s’han fet molts tests sobre persones que ja se sospitava que podien resultar positius, mentre que en altres països s’han fet extensius a molts ciutadans que ni tan sols presentaven símptomes. De fet, la manca de tests generalitzats és un dels motius principals pels quals Espanya encara està lluny de complir amb les sis exigències de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per començar el desconfinament.

“Fer tests és una mesura bàsica per contenir la pandèmia en l’origen”, expressa al seu torn Anna Garcia, economista de la salut i vicepresidenta de l’Expert Panel on Effective Ways of Investing in Health. “Un cop ja tens el problema al damunt, llavors es fa rellevant el sistema sanitari”, apunta.

El lideratge dels estats

¿Com és que en aquests països han fet més tests en estadis inicials de l’epidèmia? Segons Peiró, entren en joc diferents factors. “S’hi han posat abans, o tenien més reactius”, exposa: “A Espanya es fabriquen pocs tests i no havíem fet un acaparament previ de material”. Dimarts el govern espanyol va prendre el control dels laboratoris privats amb la intenció de fabricar més tests: “¿Ara s’adonen que aquests laboratoris tenien reactius? Les nostres administracions no han mobilitzat prou el teixit empresarial i social per superar la situació”, lamenta Peiró. El professor de gestió sanitària de la Universitat de Gant Kristof Eeckloo coincideix també en aquesta línia i explica que, per exemple, Bèlgica tampoc tenia prou reactius i no ha pogut fer testos de manera massiva i ràpida. I l’altre gran exemple en aquest sentit és Portugal, un dels països que més tests ha fet i també amb una ràtio més baixa de defuncions.

El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties elabora un índex per mesurar la capacitat dels laboratoris, que en l’últim informe [vegeu gràfic] apuntava que la majoria de laboratoris arreu d’Europa tenien una capacitat suficient. Curiosament, Alemanya puntuava pitjor que Espanya en aquest sentit, però aquí torna a ser clau la gestió del govern a l’hora de posar-ho en marxa.