L'atac de Bolsonaro al carnaval brasiler se li gira en contra

El record de la regidora assassinada Marielle Franco presideix moltes de les comparses

Un jove balla sobre una parada d’autobús, es baixa els calçotets i es queda despullat. Es fica el dit dins l’anus, s’ajup i un altre jove apareix i li pixa a sobre la cara. El vídeo no podia ser més grotesc i el president brasiler ultradretà Jair Bolsonaro no va voler perdre l’ocasió, ahir, dimecres de cendres, d’aprofitar la imatge per desprestigiar el carnaval de carrer de Brasil, després de cinc dies de festa, música, cultura popular i també molts excessos. "No em sento còmode en ensenyar-ho, però hem d’exposar la veritat per tal que la població tingui coneixement i assumeixi les seves prioritats. En això s’han convertit molts 'blocos' (comparses) de carrer del carnaval brasiler. Comentem i treguin les seves conclusions", deia el seu tuit.

Les conclusions, de seguidors i detractors del president, van anar més aviat contra la seva piolada. Uns ho consideraven un contingut inadequat per a una audiència entre què hi pot haver nens i molts altres creuen que aquesta no és una de les preocupacions que ha de tenir un president. Malgrat que les urnes van dir el contrari, el carnaval de carrer brasiler d'aquest any ha cridat constantment contra Bolsonaro i ha reivindicant en canvi els valors d’una figura que ara per ara representa els valors contraris d’un Brasil negre, divers, d’arrel popular i feminista: la regidora assassinada fa un any a Rio de Janeiro, Marielle Franco.

Dissabte passat, mentre plovia sobre els cossos purpurinats a l’enorme parc marítim de l’Aterro de Flamengo a Rio de Janeiro, desfilava un dels blocos alternatius més populars del carnaval, Amigos da Onça, davant milers de persones. Una de les músiques va rebre sonores ovacions amb el seu crit a la “revolució feminista” i “antirracista”. “Marielle Presente!!”, afegien en record de la regidora que va ser executada per màfies. La mateixa frase, amb una foto d’ella, penjava del mig d’una plaça on acaba un dels blocos més tradicionals, Prata Preta, que es va deixar sentir amb més intensitat que els insults contra Bolsonaro.

En part, queda clar que molts dels que prenen els carrers secunden uns valors ideològics oposats als de Marielle Franco. Però en general el carnaval carioca és sobretot una festa, on l’esquerra burgesa s’ha arribat a autodenominar de manera crítica com a “esquerra festiva”, conscient que el seu missatge arriba poc a les perifèries i llocs més desfavorits del país i que sovint els discursos es queden dins la seva “bombolla” de centre urbà.

El carnaval, en qualsevol cas, no és només polític per les crítiques o atacs al president que, per cert, són molt menys freqüents en els blocos més 'mainstream' de les zones més riques de la ciutat, Ipanema i Copacabana. És la seva mera existència, la seva forma de prendre els carrers i mantenir viva la cultura popular el que fa del carnaval de carrer de Rio de Janeiro un crit polític.

A més de servir per mantenir viva l’herència africana de les percussions i les cançons populars que s’hi canten, molts altres aspectes de la vida política en relació a la ciutat i al propi cos són posades a debat durant el carnaval. És força habitual que les parelles es preguntin, quan arriba carnaval, si obren temporalment la relació per poder deixar-se portar per l’onada de sensualitat que passa per la ciutat o si es donen un parèntesi temporal. La bisexualitat i l’alliberament de gais petonejant-se amb més llibertat que durant la resta de l’any és una altra mostra política en un moment que, com deia un jove gai enmig d’un bloco, “l’ús del nostre cos és política”.

El “Não é não” (No és no) ha pres més força que mai aquest any a Rio, en crits i en tatuatges temporals. Veure un home agafar la mà a una noia sense permís o forçar els petons estava fa poc totalment normalitzat. Avui, molts homes semblen haver entès (per obvi que sembli) que això és assetjar i els que potser no ho han après saben que hi ha un grup de dones disposades a escridassar-los en públic si es passen de la ratlla.

Els carrers mal il·luminats del centre de Rio per on ningú s’atreveix a passejar de nit durant l’any es tornen molt més segurs quan centenars de joves hi circulen tocant i escoltant música. Cap política de seguretat és més efectiva que el carnaval i cap política d’oci i cultura és capaç de moure tants joves per anar a concerts en directe sense pagar ni un real i, a sobre, redescobrint els racons de la seva ciutat.

Més continguts de