Creix la pressió contra Assange
Els EUA poden ampliar els càrrecs contra l’activista, i Suècia, reobrir el cas per presumpta violació
LondresLa pressió judicial sobre Julian Assange creix. Als Estats Units i també a Suècia, on segons fonts esmentades per la BBC i altres mitjans britànics la fiscalia de Göteborg considera a hores d’ara reobrir la investigació per presumpta violació, suposadament comesa per l’australià l’agost del 2010.
Mentrestant, el periodista, activista per la llibertat d’expressió i fundador de Wikileaks ha passat la segona nit sota custòdia de les autoritats britàniques en espera de conèixer la sentència pel trencament, el 2012, de la llibertat sota fiança de què gaudia mentre s’estudiava el procés d’extradició a Suècia. Assange es va refugiar aleshores a l’ambaixada de l’Equador a Londres davant la possibilitat que des de Suècia fos extradit als Estats Units, on podia ser acusat d’espionatge per les filtracions a Wikileaks de documents classificats relatius a les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq.
El confinament d’Assange va acabar abruptament dijous al matí, després que l’Equador li retirés la protecció i fos detingut per agents de Scotland Yard per, d’una banda, haver incomplert l’esmentada llibertat condicional i, d’una altra, per respondre a una petició d’extradició dels Estats Units amb el càrrec de conspiració per al pirateig informàtic, pel qual podria arribar a passar fins a cinc anys a la presó.
L’equip legal londinenc d’Assange va confirmar ahir, a través d’un comunicat i de diverses entrevistes, que els fiscals nord-americans tenen fins a 65 dies per ampliar els càrrecs contra l’activista -o sigui, que podrien presentar-ne més, d’addicionals- i, si Assange fos considerat culpable, podria haver de fer front a una pena de presó molt més llarga.
L’advocat australià d’Assange, Greg Barns, també va advertir que la demanda final d’extradició contra el seu defensat podria provocar que passés més temps a la presó que els cinc anys màxims permesos per la presumpta conspiració a què actualment s’enfronta. “Sabem que els Estats Units tenen una pràctica per extradir persones segons la qual amplien el nombre de càrrecs. És difícil imaginar que un tribunal federal dels Estats Units hagi estat 10 anys revisant el cas per acabar acusant-lo d’un delicte que comporta només una pena màxima de cinc anys de presó”.
Però, a més, si l’extradició tingués lloc només sota els càrrecs que ara se li imputen, també podria acabar sent jutjat per altres, sempre que el ministeri de l’Interior britànic acceptés aquesta possibilitat.
En qualsevol cas, sigui pel que sigui, l’equip jurídic d’Assange a Londres, encapçalat per Jennifer Robinson, va confirmar que es resistiria a l’extradició, en tant que constitueix un “precedent perillós per a la llibertat d’expressió, ja que qualsevol periodista podria fer front a càrrecs de la justícia nord-americana per publicar informació certa però relativa als Estats Units”.
Hillary Clinton pren partit
D’altra banda, una altra de les veus que ahir es van aixecar contra Assange va ser la de Hillary Clinton, excandidata a la Casa Blanca en les presidencials del 2016. Wikileaks va publicar durant la cursa electoral diferents e-mails que van danyar les expectatives demòcrates i que van ser molt ben rebuts pel llavors candidat republicà i ara president, Donald Trump. En declaracions en un acte públic celebrat ahir a Nova York, Clinton va afirmar: “La demanda d’extradició dictada no té res a veure amb el periodisme sinó amb la col·laboració per piratejar un ordinador militar per robar informació del govern dels Estats Units. Esperaré a veure què passa amb els càrrecs, però ell [Assange] ja va eludir la llibertat sota fiança al Regne Unit i a Suècia tenia pendents dos càrrecs més, i en última instància ha de respondre pel que ha fet”.
Que la figura d’Assange és molt polèmica ho demostra el fet que un tuit contra l’extradició que va fer ahir el líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, i al qual va donar suport la seva ministra de l’Interior a l’ombra, Diane Abbott, va provocar una reacció immediata a les xarxes de diferents diputats. Diana Johnson, Stephen Kinnock, Stephanie Peacock, Siobhain McDonagh o Stella Creasy es van distanciar del cap del partit recordant que Suècia havia presentat càrrecs per abusos i violació el 2010.
L’heroi contra els secrets d’estat caigut en desgràcia
Wikileaks va ser un dels símbols de nou món que s’obria pas al segle XXI: una colla d’informàtics que treballaven en un servidor emparat en les lleis de llibertat d’informació de Suècia podien fer saber al món les vergonyes de la superpotència del planeta. Va divulgar milions de documents sobre les atrocitats comeses pels Estat Units a l’Iraq i l’Afganistan i 250.000 documents secrets de comunicacions del departament d’Estat nord-americà amb les seves ambaixades. El fundador del portal de les filtracions, l’australià Julian Assange, reivindicava aquell adolescent precoç amb una infància problemàtica que als 20 anys ja havia estat castigat amb una multa per hackejar els servidors de la universitat que va deixar abans de llicenciar-se.
El 2006 va iniciar una vida nòmada que el va portar a Kènia, des d’on va publicar documents de la presó de Guantánamo i de l’Església de la Cienciologia.
Va ser el soldat Bradley Manning, un analista d’intel·ligència de baix rang que treballava en una base nord-americana de l’Iraq, qui li va proporcionar el material que li donaria fama mundial. Amagats en uns CD que va etiquetar amb títols de cançons de Lady Gaga, el soldat -fart d’aquella guerra sense sentit- va copiar milers de documents classificats que mostraven assassinats en directe i un nul respecte pels drets humans. Manning va ser descobert i condemnat a 35 anys de presó, on es va declarar dona transgènere amb el nom de Chelsea. L’administració Obama va anunciar una investigació contra Wikileaks, i poc després dues dones sueques van acusar Assange d’abusos sexuals, un cas que va desencadenar una ordre d’extradició i Assange va demanar asil a l’Equador de Rafael Correa -i es va refugiar a l’ambaixada del país centreamericà a Londres-. L’administració Obama va abandonar la idea de perseguir el fundador del portal de les filtracions després que els seus assessors constatessin que processar Assange establiria un perillós precedent contra la llibertat de premsa. Obama també va commutar la pena a Manning. Els càrrecs d’abús sexual a Suècia van prescriure.
Assange va continuar filtrant material sensible. Entre moltes altres coses, es va posicionar a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya. El 2016, uns mesos abans de les eleccions que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, Wikileaks va publicar una sèrie d’e-mails de l’equip de Hillary Clinton i líders del Partit Demòcrata que, segons els serveis d’intel·ligència dels Estats Units, van ser robats per pirates de l’espionatge rus. Trump va celebrar la filtració en un tuit en què deia “ I love Wikileaks ”. Uns mesos més tard les tornes van canviar: Wikileaks va publicar detalls de les tècniques de pirateig de la CIA, i el Pentàgon el va qualificar “d’un servei d’espionatge no estatal hostil”. Fa només unes setmanes, Manning va tornar a ser empresonada per haver-se negat a testificar contra Wikileaks. Cristina Mas
