Càrregues policials contra una manifestació de refugiats a Lesbos

Uns 2.000 immigrants protestaven contra la saturació del centre de Mória i les possibles deportacions

“Llibertat, llibertat”, era el lema que encapçalava la marxa que ha recorregut la carretera que connecta Mitilene, capital de l'illa de Lesbos, amb Mória, el camp de refugiats més gran de Grècia. Els habitants d'aquest centre, majoritàriament afganesos, farts d'aguantar les difícils condicions al camp i davant la tensió que els imposa el nou govern grec, han alçat la veu, però han estat aturats per la policia a pocs quilòmetres de la ciutat, on volien manifestar-se. Amb el gas pebre, l'arma utilitzada per la policia, no n'hi ha hagut prou per desarticular, en un primer moment, una manifestació que s'ha anat gestant durant la setmana de forma assembleària i que ha acabat amb algunes detencions i diversos ferits.

"¿Per què, Mória, per què?", deia una pancarta. Hi ressonava la pregunta que qualsevol habitant del centre de Mória es fa: "¿Per què ens fan viure com a animals? Vam haver de fugir de l'Afganistan perquè els talibans ens volien matar, volem tenir un futur i viure tranquils, però aquesta és la resposta que obtenim", es lamenta un manifestant.

Els aldarulls d'aquest dilluns no se sumaran a la llarga llista de protestes que acumula l'illa de Lesbos. Són un fet a part, i no només pels 2.000 manifestants que hi han participat, la majoria afganesos. Un periodista local ho deixava clar, davant la mirada atònita dels que anteriorment també s'han manifestat i tampoc ho havien vist mai: "Els d'avui són els aldarulls més greus que he vist", explicava. Els crits reivindicatius, cada vegada més forts, degeneraven en empentes. Minuts més tard, la primera pedrada. Les següents escenes eren de caos, corredisses i plors. "M'agradaria veure aquests policies davant dels talibans", deia un refugiat que no superava la majoria d'edat.

El cúmul de manifestants, davant la impossibilitat d'arribar al centre de Mitilene, on havia d'acabar la protesta, enfilava muntanya amunt per esquivar una carretera plena de policies. Instants després centenars de persones inundaven un turó de baixa altura que era consumit per un incendi, un foc que no aturava ningú. Eren els núvols de gas pebre els que feien retrocedir, ara sí, una multitud enrabiada, ja no només per les males condicions que reivindicaven, sinó per una actuació policial desproporcionada. Les sirenes no es dirigien, precisament, a atendre els ferits, sinó a apagar les flames que consumien els arbustos del turó. "¿Això és el que ens espera quan venim a Europa?", es preguntava un dels refugiats que es manifestava.

Grècia és el principal port d'arribada d'Europa i, ara mateix, a tot el país hi ha un total de 112.000 refugiats. A Lesbos n'hi ha prop de 30.000, però Mória s'emporta la pitjor part en nombre d'habitants i en deplorables condicions: un total de 19.000 refugiats, segons l'ACNUR, malviuen en aquest camp sense electricitat ni aigua corrent, i amb poques opcions de viatjar a la Grècia continental. Per altra banda, la nova llei migratòria del partit Nova Democràcia, formació guanyadora a les últimes eleccions generals gregues, ja és vigent i no només promet accelerar el procés de resolució d'asil, sinó que també assegura nombroses deportacions sota un opac paraigüa legal.

"La nova llei és més dura i ningú et dona cap explicació. La llei diu clarament que t'han d'explicar qualsevol procés legal, per tant, tot això és clarament il·legal", declara Emmanouil Chatzichalkias, advocat de refugiats a Lesbos. Segons assegura l'expert en migració, els refugiats no saben com apel·lar una decisió negativa en el procés d'asil i aquesta falta d'informació i els curts terminis fan que les deportacions siguin gairebé inevitables. Els refugiats saben que el temps corre en contra seu i la "descongestió" de les illes anunciada pel nou govern ja fa efecte en els ànims d'aquells que volen arribar a Europa. "Cada dia, al matí, ens deporten", declara un refugiat mentre el gas pebre li fa caure les llàgrimes. La tensió per la nova política del govern de Kyriakos Mitsotakis és, de fet, una de les claus de la forta protesta.

L'infern de Mória, la vergonya d'Europa

Grècia és el principal port d'arribada d'Europa i, ara mateix, a tot el país hi ha un total de 112.000 refugiats. A Lesbos n'hi ha prop de 30.000, però Mória s'emporta la pitjor part en nombre d'habitants i en deplorables condicions: un total de 19.000 refugiats, segons l'ACNUR, malviuen en aquest camp sense electricitat ni aigua corrent, i amb poques opcions de viatjar a la Grècia continental. Per altra banda, la nova llei migratòria del partit Nova Democràcia, formació guanyadora a les últimes eleccions generals gregues, ja és vigent i no només promet accelerar el procés de resolució d'asil, sinó que també assegura nombroses deportacions sota un opac paraigüa legal.

"La nova llei és més dura i ningú et dona cap explicació. La llei diu clarament que t'han d'explicar qualsevol procés legal, per tant, tot això és clarament il·legal", declara Emmanouil Chatzichalkias, advocat de refugiats a Lesbos. Segons assegura l'expert en migració, els refugiats no saben com apel·lar una decisió negativa en el procés d'asil i aquesta falta d'informació i els curts terminis fan que les deportacions siguin gairebé inevitables. Els refugiats saben que el temps corre en contra seu i la "descongestió" de les illes anunciada pel nou govern ja fa efecte en els ànims d'aquells que volen arribar a Europa. "Cada dia, al matí, ens deporten", declara un refugiat mentre el gas pebre li fa caure les llàgrimes. La tensió per la nova política del govern de Kyriakos Mitsotakis és, de fet, una de les claus de la forta protesta.