DRETS DE LES DONES

El cas Weinstein, la punta de l’iceberg

L’abús sexual a la feina és un problema que afecta una de quatre dones als Estats Units

Demanar el número de telèfon personal d’un company de feina. Penjar una fotografia o postal a l’oficina amb contingut sexual. O explicar acudits obscens. Són aquestes accions assetjament sexual laboral? La resposta és: sí, ho poden arribar a ser.

Moltes empreses nord-americanes ja fa anys que obliguen els seus nous treballadors a fer un curs d’una hora sobre un problema persistent i poc visible als llocs de feina. L’objectiu és deixar clar que algunes accions, que en un principi poden semblar innocents, es pot considerar que són abusos sexuals segons com es facin i la seva freqüència.

Als Estats Units el departament de Treball defineix assetjament laboral com qualsevol comportament sexual inoportú -avenços sexuals no desitjats, sol·licituds de favors sexuals, conductes verbals o físiques de caràcter sexual- que fa que l’ambient del lloc de treball sigui hostil o intimidatori.

L’escàndol del productor de cinema Harvey Weinstein (que aquest dissabte va ser expulsat de l'Acadèmia de Hollywood), però també el de Bill Cosby o el d’executius de la cadena de televisió Fox o la companyia Uber a principis d’aquest any, han posat en relleu els abusos sexuals a la feina. I és, per tant, una realitat que no és patrimoni de Hollywood i que és a tot arreu: a l’àmbit acadèmic, al de la indústria, al govern, a la medicina, etc.

La majoria no ho denuncia

L’assetjament sexual laboral és un problema global que als EUA afecta una de quatre dones. La gran majoria (un 75%), però, no ho denuncia. La mitjana anual de denúncies per aquest tipus d’abús entre el anys 2010 i 2016 és de 12.500. Encara que els homes també pateixen assetjament sexual a la feina, més del 80% d’aquests casos eren dones.

Un estudi de Harvard Business Review, publicat l’any passat, va revelar que aquestes víctimes solen no denunciar els seus casos per por a represàlies i per la influència i la pressió d’una cultura de treball dominada per homes. A més, si finalment es decideixen a parlar, moltes ho solen fer anys després de quan van patir l’abús. “No ho fan abans per vergonya, per evitar l’estigma de ser percebuda com una víctima, per experiències anteriors negatives, per creure que en certa manera són culpables dels fets o per por de perdre els seus llocs de treball o una promoció” -afirma Joan Cook, professora de Psiquiatria de la Universitat de Yale en un article-. “Parlar d’un trauma no és fàcil”.

Els efectes sobre les víctimes varien segons l’individu i el temps durant el qual ha patit assetjament: un increment de l’absentisme, una disminució del rendiment a la feina o fins i tot perdre-la. Però, en alguns casos, els assetjats o assetjades poden caure en una depressió i, fins i tot, poden arribar a una acció extrema com és el suïcidi. Aquest és el cas de Judith Coflin. Es va suïcidar el 1995 després d’anys d’assetjament sexual per part dels seus companys i caps de feina. Va patir constants insults sobre el seu físic i la van sabotejar per ser dona. La seva família va rebre gairebé sis milions de dòlars d’indemnització.

Aquest tipus d’entorn de treball “tòxic” s’explica també per “la cultura masclista”, segons Bert Spector, expert en negocis i professor de la Universitat Northeatern. “Tot i que ja no som a l’era de Mad Men [la famosa sèrie sobre publicistes ambientada als anys 60], la cultura masclista continua en el món empresarial, com ho demostren els acomiadaments de Roger Ailes, de la Fox, i Travis Kalanick, d’Uber”, escriu en un article a la revista digital Conversation.

Domini d’una cultura masclista

Aquesta cultura, que continua arrelada en moltes companyies nord-americanes però també d’arreu del món, comporta que es valorin estereotips masculins com “l’assertivitat, el control indirecte, l’excés de confiança, l’atreviment i la competitivitat”.

Per a Spector cal canviar una cultura que subjuga les dones i les considera inferiors. I per a ell els líders tenen un paper important per aconseguir-ho. “Tenim un problema quan els que tenen poder poden menysprear o assetjar els seus empleats”, lamenta. “Però què podem fer quan l’home que hi ha al capdamunt de la nostra societat valora les dones segons el seu atractiu, ataca les seves opositores pel seu físic i reconeix que les ha assetjat?”, conclou amb una crítica velada a Donald Trump, el president dels Estats Units.

Aquesta setmana, precisament, va fer un any que el diari Washington Post va revelar un vídeo en què se sentien comentaris vulgars sobre dones que havia fet l’ara líder nord-americà. “Quan ets una estrella et deixen fer el que vulguis. Agafar-les pel cony”, deia Trump, que llavors era el candidat republicà presidencial. La gravació, però, no va impedir que arribés a la Casa Blanca. El magnat va demanar perdó als seus votants per les seves paraules i es va excusar dient que només era “una conversa de vestidors”.

La lluita contra l’assetjament sexual laboral s’ha de fer des del capdamunt de les institucions però també a les empreses. Un altre estudi de Stefanie Johnson, professora de la universitat de Colorado, creu que les companyies haurien de fer cursos als seus treballadors perquè denunciïn aquests casos, no només quan en són les víctimes