Policies per a la casa natal de Hitler

El govern d'Àustria convertirà en comissaria l'edifici per evitar que sigui un santuari de nazis

Àustria conservarà finalment la casa natal d'Adolf Hitler, però hi instal·larà una comissaria per evitar que l'edifici sigui un punt de pelegrinatge de neonazis, feixistes i ultradretans, uns moviments que tornen a exhibir musculatura en bona part de la vella Europa. Després d'anys de debats polítics i socials i de lluites judicials per decidir què fer d'aquesta casa, a la localitat de Braunau am Inn, el govern de Viena envia un missatge "inconfusible" que els ultres i simpatitzants de la causa nazi no són benvinguts, ha vingut a dir Wolfgang Peschorn, el nou ministre de l'Interior.

El futur de la casa suposava un autèntic maldecap per a les autoritats austríaques perquè s'havia convertit en un improvisat memorial als crims del nazisme i un cau d'antisemitisme i racisme on arribaven grups no només d'Àustria o de la veïna Alemanya sinó també d'altres parts d'Europa.

Tanta és la devoció que els ultres senten per la casa on Hitler va passar els cinc primers mesos de la seva vida, que es feien fotografies davant de la façana o selfies com si fos el més gran dels monuments. Aquesta és l'estampa amb què es vol acabar.

El Valle de los Caídos sense Franco: el destí dels altres 33.847 morts

La història de l'edifici, de tres plantes i situat al centre de la localitat, ha estat durant dècades envoltat de polèmica i conflictes. L'antiga propietària sempre es va negar a cedir-lo, i la falta d'inversions per a la reforma i les obres de millora va fer que a poc a pocs s'anés buidant de veïns i s'anés deteriorant l'estructura. Construït al segle XVII, el ministeri de l'Interior i l'Ajuntament de Braunau van arribar a pagar 4.700 euros mensuals de lloguer per evitar que es destinés a un ús indesitjat.

La casa, de color beix i finestrals blancs, també ha acollit una biblioteca i una associació de persones amb mobilitat reduïda, i fins i tot durant el Tercer Reich va ser propietat del Partit Nazi.

El 2017 el govern d'Àustria va expropiar l'edifici a canvi d'una compensació de 812.000 euros a la propietària i el va incloure a la llista de patrimoni. Ella va intentar treure'n més profit i va recórrer per la via judicial per duplicar la quantitat però el Tribunal Suprem austríac va concloure que els diners eren els "adequats" i va validar l'expropiació.  

L'opció de l'enderroc

Amb les mans lliures el govern s'havia plantejat l'enderroc de la casa, sempre amb l'objectiu d'esborrar la petjada de Hitler i evitar les visites d'ultres, però finalment ha optat per mantenir l'edifici en peu i omplir-lo de policia local, tot i que veïns del municipi havien reclamat que se'n fes un centre de memòria per no oblidar els crims de Hitler. A Berlín també es va optar per no deixar cap rastre del lloc on el dictador es va suïcidar el 1945, i a sobre del búnquer s'hi va construir un útil aparcament.

La casa natal haurà de passar per un rentat de cara gairebé total abans de convertir-se en comissaria. El govern obrirà ara un concurs per a arquitectes de tota la Unió Europea perquè presentin un projecte que segueixi els criteris de funcionalitat i innovació. El guanyador serà anunciat l'any vinent.

Més continguts de