"El coronavirus ha fet de la meva lluna de mel un calvari"

Catalans bloquejats a l'estranger expliquen les vicissituds per poder tornar a casa 

MARTA RODRÍGUEZ CARRERA / QUIM ARANDA

Cristina Gómez i Pedro Moreno van aterrar a les Filipines el 10 de març amb la idea de passar tres setmanes de viatge de noces. La il·lusió i el plaer van durar exactament tres dies, el temps en què el coronavirus es va convertir de sobte en pandèmia i les vacances en una barreja de "calvari, nervis i preocupació". Està sent una odissea trobar un vol de tornada a casa.

Ells són dos dels 80.000 europeus als quals el Covid-19 ha agafat fora de les fronteres espanyoles i amb uns estats totalment desbordats per les demandes sanitàries. "No dubto que l'ambaixada estigui fent tot el que pot, però de moment no tenim cap resultat", es lamenta Gómez en conversa telefònica des de l'aeroport de Cebu, una illa a 700 quilòmetres al sud de Manila, on esperen arribar i trobar un avió que els tregui del país.

Ja porten dos vols comprats i anul·lats per traslladar-se a la capital filipina. Un darrere l'altre els han anat suspenent i, al costat d'un centenar d'espanyols i molts altres estrangers, passen tot el dia davant dels taulells de l'aeroport per si tenen sort. Aquest dimecres tampoc han sigut afortunats i, com que s'ha fet de nit i hi ha toc de queda, hauran de dormir a la terminal. L'aglomeració de passatgers i de personal de les companyies i de seguretat fa, diu la parella, "impossible" poder seguir les recomanacions d'autoprotecció i seguretat en contra de la infecció.

Tenien el vol de tornada el 26 de març i, davant de la pandèmia, han aconseguit que la companyia aèria els avanci el vol per a aquest divendres. El problema és que no saben com podran sortir de l'illa de Cebu. Gómez explica que altres espanyols, connectats a través d'un grup improvisat de WhatsApp, estan escampats per diverses illetes que han quedat sense transport, i esperen que el govern espanyol els enviï un vaixell per evacuar-los.

"Estem fotuts i amoïnats, perquè al consolat ens diuen que marxem com més aviat millor perquè la situació està empitjorant, però, tot i que ho intentem, no hi ha manera", es queixa la mataronina Gómez, que assegura que els dies previs al viatge Sanitat li va dir que podien marxar tranquils d'Espanya. A les Filipines, però, milers de turistes han quedat atrapats, "sense marge" per reaccionar. Gómez denuncia, a més, que les aerolínies intenten fer negoci amb els estrangers bloquejats: ells han trobat un vol, però al prohibitiu preu de 5.000 euros per cap. 

La Maria (s'estima més no donar el seu cognom) està atrapada a Khartum, la capital del Sudan. Hi va arribar el 10 de març com a treballadora d'un  think tank londinenc que analitza i aconsella governs estrangers per enfortir els seus sistemes democràtics. “Hi som per supervisar i assessorar un projecte legislatiu per lluitar contra el tràfic de persones”, comenta des de l’hotel Rotana, de la capital del país. Com gairebé tothom, l’aturada global la va agafar per sorpresa, tot i que havien estat "monitoritzant la situació des de la sortida de Londres”. De fet, a causa de la pandèmia la meitat de l'equip –inclosos alguns membres de la Casa dels Comuns– es va quedar al Regne Unit.

“Ja érem aquí quan, de sobte, van tancar les fronteres amb Egipte i després amb el Líban. Normalment si han de tancar aeroports t’han d’avisar i t’han de donar unes hores per anar a buscar un vol i marxar. El que ens ha sorprès és que hagin dit que tanquen i punt. Tinc l’esperança que reverteixin la decisió i deixin sortir els ciutadans estrangers abans", comenta. En principi el Sudan ha tancat l’aeroport de Khartum fins, com a mínim, el 30 de març.

L'espanyofòbia 

A Esther Amorós i Ana Dobaño l'estat d'alarma mundial les va agafar de vacances a l'Argentina, i ja no n'han pogut marxar, perquè Iberia els ha ajornat el vol de tornada del 29 de març al 18 d'abril. Si tornen abans, assumeixen que difícilment els reemborsaran els diners i hauran de pagar un nou bitllet de la seva butxaca. De moment, explica Amorós, jubilada com la seva amiga, han localitzat un vol via París per 2.700 euros.

Buscant solucions, van anar al consolat espanyol a la capital argentina, però després d'hores de cua "com tres illes de l'Eixample", il·lustra Amorós, no van trobar una resposta, més enllà que l'oficina tanca les portes a causa de la pandèmia i que l'atenció es farà a partir d'ara a través de la pàgina web. "Ens trobem deixades de la mà de Déu", es lamenta Amorós, que assegura que no haurien fet les maletes si haguessin sabut l'abast real del pandèmia. Quan van viatjar a l'Argentina la situació no era en cap cas dramàtica. 

Amorós i Dobaño s'estan ara en un apartament a Buenos Aires, patint perquè quan són identificades com a espanyoles se les "discrimina" i se les tracta com si estiguessin "contaminades", fins al punt que se'ls prohibeix l'accés als espais comunitaris, com la piscina, el terrat o fins i tot la bugaderia.

El dilema de l'estudiant

Entre Amsterdam i Barcelona ara per ara hi ha vols, però a Xavi Carrillo, estudiant de màster a la Universitat Tecnològica de Delft, l'alarma pel coronavirus li planteja un "dilema": si bé des del rectorat aquest mateix dimecres li han aconsellat que es quedi al campus, el govern espanyol insta els nacionals a tornar a Espanya. La possibilitat que les fronteres quedin completament tancades fa que aquest jove veí de Martorell no sàpiga què fer. 

La companyia li ha cancel·lat el vol de tornada previst per al 2 d'abril i ara es troba amb el dubte de si avançar la tornada o esperar-se amb el risc que les restriccions de moviment dins de l'espai Schengen siguin totals. Als Països Baixos encara es pot sortir al carrer, però les mesures canvien cada dia i el panorama d'haver de fer la quarantena en una habitació petita l'atabala. També està preocupat, però, per si no reprenen les classes i perd el màster, una part del qual no el pot seguir amb classes online i requereix assistència al laboratori.

Camí de Badajoz

Berta Pejó, una barcelonina que fa un Erasmus a Lisboa, finalment ha aconseguit una alternativa per tornar a Barcelona. Davant de l'alarma generalitzada, es va dirigir al consolat espanyol per saber quina ajuda o consell podien oferir-li. "No ens han ajudat gens –assegura–. Al contrari, ens han dit que li preguntem al president [Quim Torra], que diuen que és el que vol tancar fronteres i no vol col·laborar amb el govern espanyol".

Amb un Portugal blindat des de fa una setmana i moltes companyies anul·lant vols, Pejó i una companya s'han decidit a comprar un bitllet d'autobús des de Lisboa fins a la frontera, i des d'allà confien en agafar un taxi fins a Badajoz i després un autobús fins a Catalunya. "Al consolat ens van dir que només podíem creuar la frontera amb taxi o a peu, com si estiguéssim en una guerra", explica astorada. "Espero arribar a casa sense coronavirus", conclou. 

Neguit per la medicació

En un hotel al costat de l'aeroport Blaise Diagne de Dakar, quatre amigues jubilades de Terrassa esperen també el bitllet de tornada a casa amb el neguit que una d'elles necessita medicació i no sap com s'ho farà perquè li donin sense recepta. Les seves vacances van començar el 7 de febrer i han acabat quan les restriccions i alertes s'han estès per tot el planeta i el Senegal ha cancel·lat les rutes amb Europa des d'aquesta mitjanit.

Tenien el vol de tornada diumenge amb Vueling, que, asseguren, no els ha informat de res. Carme Quadrat explica que, de l'ambaixada i el consolat espanyols, han rebut bona atenció però res més. "Ens diuen que des d'Espanya no els donen resposta i ens preguntem per què el govern no envia avions buits per fer les repatriacions com han fet altres països", es queixa la terrassenca. Després de dies d'estrès i de passar hores enganxades al mòbil, afirmen que s'han relaxat, conscients que han fet tot el que està a les seves mans.