El chavisme s’examina en unes eleccions regionals
Els sondejos donen avantatge a l’oposició, que ja controla el Parlament
BarcelonaAmb un retard de 10 mesos respecte del calendari previst, Veneçuela celebra aquest diumenge les eleccions regionals per renovar les 23 governacions en què es divideix el país. Els resultats que surtin de les urnes seran una pista de quin és el grau de descontentament de la ciutadania després d’un any en què el clima polític i social s’ha tensionat i ha deixat un país partit per la meitat. En quatre mesos de protestes gairebé diàries als carrers van morir 100 persones mentre continuaven els retrets i les acusacions entre el bàndol chavista i l’opositor, aplegat al voltant de la Taula de la Unitat Democràtica [MUD, per les sigles en castellà].
Les enquestes donen un clar avantatge als candidats opositors, però necessiten una mobilització rècord de l’electorat. Segons els sondejos podrien obtenir 18 governacions, uns resultats que donarien un tomb a la situació actual, en què el chavisme en controla 20. En aquests comicis només s’escullen els governadors, però no els legisladors regionals, que també van exhaurir el mandat constitucional el setembre del 2016. Llavors el president Nicolás Maduro va justificar l’ajornament de les eleccions per centrar-se en la recuperació econòmica. Amb tot, en aquests 12 mesos no hi ha hagut símptomes de millora en la salut econòmica: la inflació escala descontrolada i continua el desabastament de productes de primera necessitat com aliments, medicaments i, fins i tot, benzina, encara que Veneçuela és el país amb més reserves petrolieres del món.
L’oficialisme sent a prop l’alè del descontentament de la població, cansada de les escassetats, i vol evitar un escenari com el del desembre del 2015, quan el triomf de la coalició MUD a les legislatives va obligar el chavisme a activar fa uns mesos la constitució d’una Assemblea Nacional Constituent per neutralitzar la majoria absoluta dels opositors al Parlament. El nou organisme té l’encàrrec de fer una nova Constitució i no té el reconeixement de bona part de la comunitat internacional.
Primer duel en dos anys
De fet, el d’avui és el primer duel dels dos bàndols, ja que la MUD va boicotejar els comicis per a l’Assemblea Constituent del passat 30 de juliol. Malgrat tot, les eleccions van pacificar el país i les protestes que van arrencar el mes de març es van apagar, un fet que el govern es va apuntar com un èxit mentre no perdia l’oportunitat d’acusar la MUD d’atiar la violència.
La divisió del país ha començat a passar factura al règim de Maduro, exemplificada en la figura de l’ex fiscal general Luisa Ortega, una chavista de pedra picada que ha acabat marxant a l’exili sud-americà després d’haver denunciat les maniobres inconstitucionals perquè afavorien l’oficialisme. Ortega va avançar que portarà Veneçuela al Tribunal Penal Internacional per violacions de drets humans i va acusar el president Maduro d’haver finançat les seves campanyes amb 35 milions de dòlars de la constructora Odebrecht, que esquitxa tota la regió amb casos de corrupció.
L’oposició va a les urnes amb alguns dels seus líders fora de joc, empresonats o en arrest domiciliari, inhabilitats o a l’exili exterior, i sense les seves sigles per la prohibició imposada pel Consell Nacional Electoral. Les formacions presenten candidatures individuals, segons que informa l’agència Efe. L’última dificultat amb què s’ha trobat la MUD és que quan només faltaven 72 hores per a la jornada electoral es van reubicar uns 200 col·legis electorals en què sobre el paper podrien guanyar fàcilment.
