Les claus de Wikileaks al descobert
Plantegem les preguntes bàsiques per entendre què és Wikileaks i qui és el seu fundador, Julian Assange
p { margin-bottom: 0.21cm; } Què és Wikileaks?
És una pàgina web dedicada a treure a la llum documents secrets. Ofereix anonimat a les fonts, verifica la informació i la publica a la xarxa, sovint filtrant-la primer a diaris de referència, que n’acrediten l’autenticitat. S’ha guanyat una fama mundial per haver publicat material sensible de governs, sobretot dels EUA, i grans organitzacions. Com a Wikipedia, l’enciclopèdia digital de qui va copiar el format, són els internautes els qui alimenten el portal enviant documents secrets als quals tenen accés. D’aquí el nom de la web, que afegeix el prefix Wiki a la paraula anglesa leaks (filtracions).
p { margin-bottom: 0.21cm; } Com funciona?
Un nombre indeterminat de voluntaris (els experts creuen que podrien ser més d’un miler) s’encarreguen de llegir els documents que envien els internautes, verificar-los i donat-los forma. També són voluntaris els que defensen la infraestructura dels ciberatacs. Només un equip reduït treballa a temps complert per Assange. El sistema està protegit amb la millor tecnologia digital, i molts dels seus membres només es coneixen a través de xats. Wikileaks treballa amb servidors de diferents països, com Suècia i Islàndia, on les lleis de protecció dels drets digitals són més estrictes. Quan reben un atac ràpidament es mouen a d’altres països. Amb tot l’enrenou per l’empresonament d’Assange, Wikileaks no ha deixat de difondre cables diplomàtics secrets ni un sol dia. L’organització va respondre a la detenció amb un missatge a Twitter on explicava que continuaria amb la seva activitat.
p { margin-bottom: 0.21cm; }
És periodisme?
Tot i no cenyir-se a les formes convencionals –en procés de canvi per la ràpida irrupció de noves tecnologies–, les filtracions de Wikileaks són una manera de difondre informació que, prèviament, s’ha contrastat – fins ara no ha aparegut cap frau- i són, també, una bona base informativa per als mitjans que en treuen el suc. Per al degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Josep Maria Català, no hi ha dubtes: és “una forma periodística que forçarà a evolucionar estructures massa ancorades en el passat”. Wikileaks ha revolucionat la immediatesa i l’accés directe a les dades.
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Qui és Julian Assange?
El fundador de Wikileaks és un australià de 39 anys fill de la propietària d’un teatre de titelles. Va tenir una infància molt complicada, després del divorci dels seus pares. Ell assegura que abans dels 14 anys havia canviat d’escola 37 vegades. Als 18 es va casar i va tenir un fill als 19. S’ha passat anys lluitant per tenir-ne la custòdia, fins que el 1999 va arribar a un acord amb la seva exdona. De molt jove va interessar-se per la informàtica i aviat es va convertir en un hàbil hacker. Quan era adolescent el van investigar per haver robat diners de Citybank, però la policia no va trobar cap prova als seus ordinadors. El govern australià es va passar tres anys per acusar-lo de pirateria informàtica: la condemna va ser una multa. Assange no té domicili fix i sempre viatja arreu del món. Després de treballar com a programador en diverses empreses, va tenir la idea de fundar Wikileaks, sobre la base d’un manifest titulat La conspiració com a governança. El text definia el govern il·legítim com a conspiratiu per definició, resultant del treball de funcionaris “en un secretisme cooperatiu, en detriment de la població”. Argumentava que si es trenquen les xarxes d’informació secreta, la conspiració s’acaba.
Per què l’han empresonat?
Assange ha estat detingut sota una euroordre perquè se l’acusa d’haver comès delictes sexuals a Suècia. L’acusació es desprèn de la denúncia de dues dones sueques: una era una admiradora d’Assange i l’altra una simpatitzant de Wikileaks que li va deixar el seu pis. Afirmen que Assange es va excedir en negar-se a fer servir condó, en un cas, i en l’altre en mantenir relacions sexuals mentre ella dormia. Els fets es van produir l’agost. El judici encara no s’ha celebrat. Va ser el mateix Assange qui es va lliurar dimarts en una comissaria de policia de Londres, en saber que la Gran Bretanya havia rebut una segona ordre d’extradició de Suècia, a través de la Interpol, que subsanava els defectes de forma de la primera. El jutge va decidir posar-lo en presó preventiva, perquè va considerar que hi havia risc de fuga i perquè la seva vida podia perillar.
