"Ens costa més mantenir la guerra que pagar un sou a les FARC"

BarcelonaColòmbia vota a aquestes hores si refrenda l'acord de pau signat fa una setmana entre el govern de Juan Manuel Santos i les FARC i que si s'aprova acabarà amb un conflicte que ha colpit el país durant 52 anys. La pregunta plantejada per l'executiu és clara i directa:"Dóna suport a l'acord final per posar fi al conflicte i construir una pau estable i duradora?". Els resultats a Colòmbia no se sabran fins a la matinada, hora catalana, però a Barcelona i a l'ambaixada de Madrid ha guanyat l'opció del sí.

Colòmbia vota la seva pau

A 8.000 quilòmetres de distància, els colombians residents a Barcelona han respost massivament a la convocatòria i, en mig d'un ambient festiu, centenars de persones omplen avui les sales que el consolat ha habilitat com a lloc de votacions. Un dia històric, que més enllà que coincideixi en diumenge s'ha viscut com una jornada festiva a la capital catalana. "És històric i també positiu i tenim moltes il·lusions i esperances dipositades en el resultat", diu María del Carmen Vanegas, amb quinze anys de residència a la capital catalana i "les ganes i voluntat" de passar la vellesa a la seva terra.

L'alegria que hi ha en la cèntrica legació colombiana, però, no és un xec en blanc a la utopia. La mateixa Vanegas diu que és "conscient" que demà, encara que guanyi l'opció del sí, "no representarà la fi del conflicte". Aquesta dona alegre i vital explica que des de la seva localitat natal prop de Bogotà no va patir el conflicte però que familiars pròxims sí que havien de "pagar com a suborn als guerrillers una part de les collites". El seu sí, admet, l'ha emès amb el "'corasón partío'", perquè no li agrada gens que els membres de les FARC rebin un sou públic mentre que "la resta de ciutadans s'han de llevar d'hora i treballar de valent per guanyar menys". Encara la disgusta més que la guerrilla hagi fet referència al "canvi de lletra de l'himne nacional, el més maco del món". No obstant això, es reafirma en el seu vot de confiança als acords. La seva amiga Sandra Becerra fa catorze anys que va arribar a Barcelona i matisa que "malgrat tot" no hi ha cap més alternativa que votar per la pau. En les negociacions "tothom ha cedit", reflexiona, així que no es pot donar cap part per guanyadora. O potser sí, el poble colombià, que durant generacions ha crescut en mig de la violència.

Votant novell

Amb 28 anys aquesta és la primera vegada que Andrés Gómez vota en unes eleccions colombianes. Fa mitja vida que s'està a Catalunya i vol donar una oportunitat a la pau per veure "si el país serà millor", sobretot per a la seva família que encara viu allà.

Des que a finals d'agost Santos i el cap de la guerrilla, Rodrigo Londoño, 'Timochenko', encaixaven les mans a l'Havana en donar per acabades les negociacions de quatre anys, el calendari per al referèndum s'ha accelerat tant que el govern no ha pogut renovar el cens electoral. Totes dues parts volien donar per acabada l'etapa al més aviat possible, però això ha fet que molts quedin fora del joc democràtic. A fora del consolat hi ha Sandra Ospina, amb residència barcelonina des de fa dues dècades, però que no pot votar perquè no està registrada, ja que s'han fet servir les llistes de les passades eleccions, on va ser abstencionista. Diu que ha vingut per si finalment li accepten el vot. Filla de militar, denuncia "l'engany" que suposa el referèndum sobre un pacte ja signat. "És una farsa perquè ens han venut que és un vot per la pau i, en canvi, és un vot perquè les FARC continuïn en el negoci del narcotràfic", afirma plorosa, en sentir-se traïda la memòria dels "companys militars" del progenitor. Al seu costat, la seva mare assenteix quan la filla expressa la por que té que "Colòmbia serà una Veneçuela", amb els "guerrillers al govern".

El pas de les armes a la política dels guerrillers és la gran bandera que enarbora la campanya del no, que ha capitanejat des de l'inici de les converses l'expresident Álvaro Uribe, que havia intentat sense èxit arribar a un acord amb les FARC. A Barcelona, les meses electorals les atenen voluntaris que van respondre a la crida del govern per falta de temps a organitzar una consulta més formal.

En la majoria de meses són joves i fan tots els tràmits electorals amb un somriure i un relax inusual en altres cites. A Claudia Apontes li queden "55 dies per tornar a Colòmbia" i avui fa de 'funcionària' per l'esperança que té que hi hagi "un canvi per a les generacions futures". Ella és jove i confia que el sí representarà la "possibilitat de reconstruir una nova Colòmbia". ¿I entén les crítiques per uns guerrillers mantinguts amb pressupost públic? "Ens costa molt més mantenir una guerra que pagar-los un sou", respon. Sospita que en la seva mesa guanyarà el no. "El país està molt dividit socialment i també generacionalment: els joves són més del sí", explica.

Sandra Bernal es fa una foto davant de l'edifici del consolat amb la bandera colombiana a la façana. No pot amagar la satisfacció que té, proclama el seu vot pel sí i apunta que només pot entendre el no perquè "la ignorància és atrevida i la innocència trista". Al costat, mitja dotzena de persones fan cua per entrar al forn colombià. Diumenge de festa.