El combat europeu contra el vot de càstig a les urnes

Brussel·lesLa crisi ha convertit la Unió Europea en l'ase dels cops. Tot fa preveure que l'abstenció i l'alça dels partits euroescèptics marcaran les eleccions al Parlament d'Estrasburg l'any que ve. Aquesta és una cita amb les urnes que registra habitualment una participació molt baixa a tot arreu -36,94% de l'electorat a Catalunya el 2009-, i la percepció que Europa és la responsable de l'austeritat que castiga països com el nostre pot fer que encara més votants es quedin a casa. També plana l'amenaça que els que finalment s'acostin a les urnes optin per formacions que aposten clarament -en el cas de països com el Regne Unit o França- per fer marxa enrere i desfer el camí que ha fet Europa els últims cinquanta anys.

Les alarmes fa temps que sonen a Brussel·les. I l'acusació de falta de control democràtic sobre unes institucions que determinen la intensitat de l'austeritat s'ha agreujat els últims mesos. ¿Davant de quin Parlament ret comptes la troica , que ofega les economies de Grècia o Portugal? Quin càrrec electe té prou poder a Europa per alleugerir el pes de l'austeritat que amenaça algunes economies dels Vint-i-set? "L'existència de la UE està amenaçada", reflexionava aquesta setmana el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, en un debat amb periodistes a Brussel·les. "L'experiència ens demostra que les idees fracassen quan s'abandonen. I ara tothom s'aparta d'Europa, a qui no es considera ni justa, ni transparent, ni democràtica", apuntava un Schulz autocrític.

El debat d'idees per recuperar la confiança en la UE, per dotar la construcció europea de més legitimitat democràtica, ha revifat amb la vista posada a les eleccions europees. I la recepta dels partits polítics passa per donar més sentit al vot que els europeus exerciran el 25 de maig del 2014, per reforçar el control ciutadà sobre una Europa que alguns voldrien veure morir.

Elecció del president de la Comissió Europea

Les grans famílies polítiques europees -conservadors, socialdemòcrates o liberals, entre altres- estan decidits a fer arribar d'alguna manera la voluntat dels ciutadans a la Comissió Europea, la institució considerada com el poder executiu de la UE. És per això que la proposta que hi ha sobre la taula és que cada un dels grans partits europeus designi un candidat que, tot i que no es presentarà directament a les eleccions, serà la persona que d'acord amb els governs dels Vint-i-set acabarà presidint la Comissió Europea.

"Serà un incentiu que aportarà tensió al debat de la campanya. I donarà molta més força democràtica, amb l'Eurocambra, a l'executiu de Brussel·les", deia Schulz. Però no tothom ho veu com una solució màgica: "És una mesura cosmètica que pot animar el debat però generarà una expectativa de govern comú quan en realitat som només una unió de regles amb una Comissió Europea que té la missió d'aplicar-les", critica José Ignacio Torreblanca des del Consell Europeu de Relacions Exteriors a Madrid.

Un Parlament Europeu amb poder reforçat

El Parlament Europeu amb els nous tractats que regulen el funcionament de la UE té un poder reforçat. I ho està demostrant ara que negocia a l'alça els grans números del pressupost europeu per als pròxims anys que les capitals van acordar retallar.

Dotar de més poder de control democràtic aquesta Eurocambra podria acabar amb l'obscura imatge d'un poder europeu que no se sap qui exerceix. "No pot ser que no sapiguem, per exemple, qui ha designat els membres de la troica ", assegura Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, que reclama avançar cap a la "democratització en la presa de decisions a la UE" garantint veu i vot per a l'Eurocambra en qüestions tan sensibles com la governança econòmica.

Un programa electoral europeu per a cada partit

Una iniciativa que també donaria més legitimitat a les institucions europees seria que les grans famílies polítiques concorreguessin, cadascuna, amb un autèntic programa electoral conjunt. "Que per exemple els socialdemòcrates alemanys pactessin les mesures contra la crisi amb el PSOE obligaria a una convergència de polítiques a Europa que acostaria les decisions als ciutadans", reflexiona Torreblanca.

"Necessitem un programa electoral europeu centrat al màxim en el grans debats, sense defugir fins i tot qüestions com el futur de les nacions sense estat", assegura Marc Guerrero, vicepresident dels liberals europeus, que ahir, precisament, van fixar a Croàcia el procés pel qual elegiran el seu candidat a presidir la Comissió Europea.