El comptable d'Auschwitz mor en llibertat als 96 anys

El processat va mostrar el seu penediment i va demanar perdó als supervivents i als familiars de les víctimes, a més de lamentar no haver actuat en conseqüència davant d'uns crims dels quals, va dir, va ser perfectament conscient.

La condemna a quatre anys del jutge va superar la petició de la fiscalia -que havia sol·licitat tres anys i mig-, mentre que la defensa demanava la lliure absolució de l'acusat, que assistia al procés assistit per uns caminadors.

Gröning havia ingressat amb vint anys a les Waffen-SS, l'any 1941, i un any després va començar a servir a Auschwitz; segons la sentència, amb el seu treball al camp també va contribuir a finançar el III Reich, ja que s'encarregava de fer transferències a Berlín.

L'acusació es va centrar en el seu paper en l'anomenada operació Hongria, de mitjans del 1944, quan van arribar a Auschwitz uns 450.000 jueus, dels quals uns 300.000 van morir assassinats.

El seu processament va ser possible arran del precedent marcat pel cas de l'ucraïnès John Demjanjuk, que va ser condemnat a cinc anys de presó per complicitat amb les morts del camp d'extermini de Sobibor, a més a més de les de la Polònia ocupada.

A diferència del citat Demjanjuk, que es va mantenir en silenci durant tot el judici, Gröning va oferir àmplies declaracions sobre el dia a dia d'Auschwitz i el seu paper en la burocratitzada exterminació de maquinària.

El seu judici a Lüneburg va estar marcat per freqüents interrupcions per malaltia del processat, el mateix que havia passat amb el de Demjanjuk, que va morir uns mesos després de sentir la sentència en un hospital de gent gran.