El confinament va reduir la contaminació de l'aire fins al 70% a Espanya i Itàlia

Les morts prematures per la pol·lució s'han reduït en l'última dècada però encara són més de 400.000

Barcelona i Madrid són les ciutats europees que més van veure caure la contaminació de l'aire la primavera passada, quan el covid-19 hi va imposar un confinament estricte. Durant el mes d'abril, la concentració de NO2 en l'aire –un dels principals contaminants derivats del trànsit a les ciutats– va caure fins a màxims d'un 70% a Espanya i a Itàlia, segons l'anàlisi publicada aquest dilluns per l'Agència Europea de Medi Ambient i presentat a Brussel·les pel comissari de Medi Ambient,  Virginijus Sinkevicius.

Les màximes reduccions de la contaminació es van registrar, segons l'informe, a Barcelona, amb un 59% menys de  NO2 de mitjana entre el 15 de març i el 30 d'abril del 2020 que en el mateix període de l'any anterior, i a Milà, amb un 54% menys de mitjana; seguides de Marsella, amb un 49% menys, i de Madrid i Torí, amb un 47% menys de mitjana cadascuna. Algunes estacions de control de qualitat de l'aire de Madrid, especifica l'informe, van registrar nivells d'entre un -56% i un -72% de NO2 en l'aire respecte a l'any anterior.

A nivell europeu, "els resultats en conjunt mostren que la concentració de NO2 es va reduir fins aproximadament un 60% durant el tancament i que es va reduir més grans als països més afectats l'abril del 2020: Espanya, Itàlia i França, on les mesures de confinament van ser més severes", afirma l'Informe 2020 sobre Qualitat de l'Aire de la Comissió Europea.

El que va baixar més van ser els nivells de NO2, un component químic tòxic que prové dels motors de combustió, sobretot del dièsel, i que, a més de ser perjudicial per al sistema respiratori humà, és també un potenciador de les partícules ultrafines, com les PM2,5, les més nocives per a la salut humana. La reducció de les partícules fines PM10 durant el confinament pel covid-19 no va ser tan dràstica com la del NO2, ja que aquestes partícules minúscules provenen també d'altres fonts a més del trànsit, com l'agricultura i la indústria. 

De mitjana a nivell europeu, la reducció de les partícules PM10 en l'aire va ser del 20% durant el confinament, amb mitjanes més altes a l'estat espanyol (d'un 40% menys que l'any anterior) i a Itàlia, amb un 35% menys de mitjana, tot i que la zona europea que va registrar davallades més dràstiques va ser la regió del nord d'Itàlia.

"El confinament va ser molt sever, sobretot pel que fa al trànsit i les escoles, però no es va tancar tot: no es va tancar el sistema energètic, no es va tancar la producció d'aliments, no es van tancar la majoria d'indústries", argumentava el director de l'Agència Europea de Medi Ambient,  Hans Bruyninckx, per explicar per què en ple pic del confinament més estricte la contaminació de l'aire a nivell europeu no va baixar més enllà del 60%. "La resposta a això és el Pacte Verd Europeu, que inclou l'estratègia cap a la pol·lució zero i que afectarà tots els sectors", hi afegia el comissari Sinkevicius.

400.000 morts prematures cada any

L'informe 2020 de la Comissió Europea torna a constatar que cada any moren almenys 400.000 persones a Europa prematurament a causa de la contaminació de l'aire, tot i que també destaca que els nivells de pol·lució han baixat en els últims deu anys gràcies a les mesures impulsades pels governs estatals i locals, seguint les normatives europees contra la pol·lució.

Així, si el 2018, l'últim any de què es tenen dades, hi va haver 417.000 morts prematures a Europa a causa de la contaminació atmosfèrica, el 2009 n'hi havia hagut 477.000, cosa que suposa una reducció del 13% en els últims deu anys. 

Tot i així, un 48% de la població urbana europea viu en zones que superen els límits de PM10 que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com a perjudicials per a la salut, un percentatge que puja fins al 74% en el cas de les partícules PM2,5. Però els estàndards europeus són més laxos, de manera que, seguint la normativa europea (en lloc de la de l'OMS), només un 15% de la població urbana europea viu en zones que superen els límits de PM10, i només un 4% per a les PM2,5.

La situació és especialment preocupant pel que fa a l'ozó troposfèric (O3), que es forma arran de terra per la combustió de benzina però que "també està vinculat als efectes del canvi climàtic", explica  Bruyninckx. El 34% dels europeus viuen en zones amb nivells excessius d'ozó troposfèric, segons els límits europeus: si apliquem els estàndards de l'OMS, són el 99% dels europeus.