Entre la corona de flors i les rebaixes
Demà és el Memorial Day, el dia dels homes i dones uniformats que van donar la vida per la pàtria, que als Estats Units són legió.
El president va fins a Arlington a dipositar la corona de flors a la tomba del soldat desconegut, els carrers i cementiris s'omplen de desfilades i banderetes, i els presentadors dels informatius es vesteixen de fosc i adopten aquell to greu de quan amb un tema no s'admeten bromes (dels clàssics ja només deuen quedar Déu, el color de la pell i l'exèrcit).
Les cadenes preparen missatges del caporal Martinez des de Kabul per a tota la família d'Alamogordo, Nou Mèxic. Perquè aquí als generals se'ls critica, les guerres poden ser impopulars com la de l'Iraq o causar indiferència com la de l'Afganistan, i els veterans no sempre reben el tractament psiquiàtric necessari, però l'exèrcit com a concepte és objecte de culte incentivat, només un pas per darrere de la bandera.
Però el Memorial Day és més que una festa dels guerrers difunts. Demà comença l'estiu als Estats Units, oficiosament. Vol dir que comença la temporada de barbacoes al pati del darrere de casa i, atenció, de posar-se pantalons clars o sabates blanques. Són normes no escrites però vives. Els vestits clars no toquen fins demà. I duren fins al Labour Day (la Festa del Treball, que és el primer dilluns de setembre). A Washington, capital on la gent vesteix molt menys imaginativament que a Nova York o Los Angeles, és una sort que hi hagi una convenció sobre què toca i què no toca vestir.
Ara, quan ve un cap de setmana de tres dies com aquest, el país es llança de cap a la seva activitat preferida: comprar. El Memorial Day és una barreja extravagant de dol i rebaixes. Els anuncis són pintorescos: "Gran venda de matalassos pel Memorial Day".
I és el cap de setmana de canviar-se el cotxe. I com que l'economia comença a tirar, aquests dies poden ser els de més vendes d'automòbils des del 2002. La venda de furgonetes i camionetes s'ha disparat, senyal que també han tornat la construcció i la rehabilitació de cases.
Seqüeles d'un tornado
A Obama li ha sortit un viatge inesperat a l'agenda d'avui: la visita a Moore, Oklahoma, on tot just comencen a entrar les pales a retirar les piles de runa que va deixar el tornado de dilluns. Les televisions han espremut fins a l'última llàgrima dels supervivents, i cada dia es proclamen nous herois. O heroïnes, com les infermeres de l'hospital que estaven atenent un part que era millor no moure de lloc. Van decidir protegir la mare i el nadó fent un escut amb els seus cossos. Tothom va sobreviure i tothom li fa festes a la criatura, vaticinant que serà un home molt fort.
En canvi, hi ha hagut poca indignació amb el fet que a l'escola on van morir set nens aixafats pel sostre no hi hagués un refugi subterrani. Oklahoma és la ciutat del país on hi ha més tornados. Construir un refugi sota terra no és una despesa capriciosa. L'alcalde diu que està buscant els vots per canviar l'ordenança municipal i obligar les cases noves a fer-se una habitació antitornados. A bona hora.
Pitjor és el cas dels dos senadors per Oklahoma Tom Coburn i James Inhofe, que fa quatre mesos van votar contra la llei que proporcionava 50.000 milions de dòlars per reconstruir el que l'huracà Sandy va destruir per Tots Sants, sobretot a Nova Jersey. No volien augmentar el dèficit. Ara se'n surten com poden dient que millor que una llei nova, el que cal és retirar diners d'altres partides del pressupost i desviar-los a Oklahoma. El governador Chris Christie ha demanat als congressistes de Nova Jersey que votin a favor de proveir fons per al tornado. Coburn i Inhofe han quedat ben retrats. Sobretot, que ningú pugui dir que van votar en contra d'augmentar la despesa, encara que això condemni la gent que els va escollir.
