PANDÈMIA
Internacional 29/03/2020

El coronavirus s’acarnissa amb els pensionistes mexicans sense jubilació

Crítiques al president per no haver pres mesures restrictives per frenar el brot

Anna Portella
3 min
Venedors i compradors d’una botiga de queviures de Ciutat de Mèxic intentant mantenir la distància de seguretat.

Ciutat De MèxicDurant els 47 anys que Andrés Mendoza va treballar per a la mateixa empresa, mai va revisar la seva nòmina. “Quan vaig presentar els papers a la Seguretat Social per jubilar-me, em van dir que la meva pensió quedava en poc més que el salari mínim, quan jo guanyava el doble”, explica a l’ARA aquest resident de la capital de Mèxic, país on la gent té fama de no pensar gaire en el llarg termini. “No em vaig preocupar mai per la jubilació. Quan un és jove no pensa mai que es farà vell”, afirma, després del seu últim dia a la feina. Fa una setmana el supermercat on aquest mexicà de 67 anys treballa per guanyar-se un sobresou el va fer descansar,tant a ell com als seus quatre col·legues, per ser població de risc de coronavirus. No obstant això, té difícil haver de seguir les recomanacions de quedar-se a casa perquè, senzillament, els números no li quadren i ha de guanyar-se la vida.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Com Mendoza, hi ha 35.000 jubilats mexicans que fan d’empaquetadors als supermercats. S’esperen al final de la caixa per ajudar la clientela a col·locar els productes en una bossa i esperen una propina generosa. “Jo continuaria venint -comenta Mendoza-. Tinc la meva senyora i he de pagar telèfon, aigua, llum i gas”, afegeix, sabent que depèn dels 150 pesos [gairebé 6 euros] diaris que guanya posant brics de llet dins de bosses reutilitzables de les 7 a les 12 del matí, sis dies a la setmana. Amb una pensió de 2.200 pesos [85,50 euros] cada mes, es pot dir que viu més de la bona voluntat que del que guanya per haver treballat des dels 13 anys.

L’epidèmia ha deixat a Mèxic fins ara gairebé 900 casos de contagis i 16 persones mortes, en un degoteig de víctimes que augmenta cada dia i que fa sospitar que la tendència a l’alça continuarà durant molt de temps per les poques mesures de prevenció que s’han imposat, que li han valgut crítiques al president. Andrés Manuel López Obrador ha minimitzat els efectes de la infecció, ha animat la ciutadania a sortir de festa per no perjudicar l’economia i s’ha negat a fer-se la prova, malgrat haver estat amb un cas positiu.

L’epidèmia ha deixat en evidència la desprotecció de col·lectius com els jubilats. El cap d’estat va anunciar que avançaria quatre mensualitats als vuit milions de mexicans que reben la pensió de jubilació i va signar un decret perquè el sector públic i el privat donessin permisos a la gent gran per absentar-se de la feina sense perdre el sou. Però Andrés Mendoza no es beneficiarà de cap d’aquestes mesures perquè encara no compleix el requisit d’edat per rebre la pensió del govern federal ni té un contracte del supermercat. “Hem de ser optimistes, no crec que per un tema així un es doblegui”, respon a la pregunta de què farà, assegut en un banc a la sortida del pàrquing del súper, amb una mascareta a la butxaca de la camisa. “Demà no vindré i, llavors, ja tindré temps de pensar-hi”, diu.

Múltiples sistemes

A Mèxic no hi ha un sistema de pensions universal, n’hi ha més de mil, particulars de diferents gremis. El més important és el que integra els treballadors del sector privat: l’Institut Mexicà de la Seguretat Social (IMSS). Tot i això, tres de cada deu majors de 65 anys no tenen pensió de jubilació. “La Constitució defineix que la seguretat social serà per als assalariats. Amb el creixement de la informalitat econòmica, n’han quedat fora el 60% dels mexicans”, explica a l’ARA Pedro Vásquez, consultor expert en temes de previsió social.

Dins del grup dels exclosos hi ha autònoms, treballadors del camp o els totalment o parcialment informals, és a dir, els precaris. “Per molt que ho volgués arreglar, el meu patró només m’oferia més diners de quitança”, explica Mendoza, que fins al final de la seva vida laboral no va descobrir que el seu cap l’havia registrat a l’IMSS per un sou inferior al que li pagava per evadir impostos i cotitzacions. “És un sistema de cobertura insuficient, fragmentat i deficitari”, sentencia Vásquez, que el 2012 va publicar el llibre Pensiones en México: la próxima gran crisis. “S’ha de canviar a un sistema universal de drets socials i no de drets laborals”, afegeix.

El president va prometre analitzar el sistema de pensions a partir del 2021. Però des que va assumir el poder un dels seus programes socials estrella ha sigut duplicar una pensió per a més grans de 68 anys fins a 1.310 pesos (51 euros) mensuals. “Ha augmentat la despesa per a aquest grup social, però és més una subvenció subjecta a recursos anuals que un dret”, diu Vásquez.

stats