El coronavirus buida el gran pelegrinatge a la Meca

La pandèmia trenca aquest any els plans de l'Aràbia Saudita d'impulsar el turisme religiós

Com tot en aquest any pandèmic,  el gran pelegrinatge a la Meca, que comença aquest dimecres, està irremeiablement marcada pel covid-19. Per evitar la propagació de la infecció, ja fa mesos que les autoritats de l’Aràbia Saudita van anunciar que per primer cop el hajj quedava reduïda a residents en aquest regne teocràtic conegut també per les denúncies que rep per  violacions constants dels drets humans discriminació de les dones

En un principi es va apuntar a un miler de pelegrins, però finalment se'n permetran 10.000, res a veure amb els 2,5 milions de persones que el 2019 van acudir de tot el món musulmà per complir el cinquè pilar de l’islam de pregar a la ciutat on va néixer el profeta Mahoma. I encara més lluny dels 2,7 milions de visitants que s'esperaven per a aquesta edició, quan falta una dècada perquè entri en marxa el pla Visió 2030, impulsat per l’hereu Mohamed bin Salman –acusat de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi–, que persegueix diversificar l’economia del país per deslliurar-la del petroli.

La nova fórmula busca en la promoció del turisme la gran alternativa a l'esgotament del model basat en les economies de combustibles fòssils i a la reducció del preu del petroli. L'Aràbia Saudita és avui un país fora de les rutes turístiques i només des de finals de l'any passat expedeix visats a no musulmans, que fins ara no permetia “per evitar la contaminació estrangera”, apunta Moussa Bourekba, investigador del Cidob especialista en el Pròxim Orient. La previsió és que el 2030 s'arribi als 30 milions de visitants sense necessitat de motivació religiosa.

L’Aràbia Saudita fa un tímid pas cap a l’obertura

El coronavirus és una pedra en aquesta economia ressentida per la crisi econòmica del 2008 i també per l’aturada general del confinament global. La crisi sanitària ha anul·lat totes les visites religioses i farà que el règim deixi d'ingressar uns 16.000 milions d’euros, l’equivalent al 2,7% del seu PIB i una xifra que preveu augmentar en els pròxims anys.

Per preparar-se en la nova perspectiva, el regne ha fet multimilionàries inversions en forma de promocions immobiliàries, construcció de ponts, túnels i l’AVE que condueix fins a la Meca, ara una polèmica obra per les suposades comissions que el rei Joan Carles I va rebre i va donar a la seva amant Corinna Larsen.

Un brot a la Meca

Tot està a punt perquè comenci el hajj, que aquest any tanca el mes de juliol pels capritxos del calendari lunar que regeix l’islam, i al voltant dels grans centres sagrats s’han muntat dispositius de seguretat perquè la celebració musulmana no es converteixi en l’esclat de brots. L’Aràbia Saudita ha superat els 270.000 contagis aquesta setmana i és un dels països de la regió més afectat. A la ciutat de la Meca els casos positius són uns 30.000, així que el govern ha dictat mesures estrictes de compliment obligatori: gel, mascareta i presa de temperatura per entrar als recintes. Com a prevenció, l’aigua beneïda del pou de Zamzam s’ha envasat en ampolles de plàstic i les pedres que els pelegrins recullen en la seva ruta han sigut esterilitzades. Prohibides les aglomeracions, cada fidel ha de portar la seva catifa, resar amb prou distància física i evitar tocar-se en la cerimònia.

Celebració cara

El hajj és una celebració “extremadament cara”, explica Moussa Bourekba. Les agències especialitzades oferien l’any passat packs d’entre 4.000 i 10.000 euros que incloïen l’allotjament en diverses categories i les entrades a llocs religiosos. “L'Aràbia Saudita dona visats –guanyats per sorteig– per a 30 dies, tot i que el hajj són només cinc dies o una setmana”, comenta l’expert. És una estratègia perquè el visitant consumeixi i compri records religiosos o manufactures, en definitiva perquè gasti més.

Al consum també s'hi afegeix –explica l’expert del Cidob– que el circuit de visites està impregnat de “corrupció”, que encareix el producte, perquè es cobren extres tant per l’entrada als recintes com per l’accés a la mesquita. Per preus i per temps és fàcil endevinar que els pelegrins són de “classe benestant en el cas dels de països musulmans i pel que fa als de països occidentals són fidels que estalvien durant anys”.