"Treballem per desenvolupar una eina per predir qui pot necessitar una UCI"

Daniel Prieto-Alhambra, de la Universitat d'Oxford, pot validar dades per Catalunya en vuit setmanes

Daniel Prieto-Alhambra, de 41 anys, és epidemiòleg i catedràtic del Centre d'Estadística de la Medicina de la Universitat d'Oxford. Atén l'ARA des de casa seva. El confinament no li impedeix continuar la recerca. Ans el contrari, hi treballa més que mai, ja que la seva tasca la pot dur a terme online sense cap impediment. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1996 i el 2011, des d'aleshores desenvolupa la seva tasca al Regne Unit. Utilitza els big data per combatre malalties i infeccions. El seu treball actual podria concretar-se en una eina que predigués quins pacients contagiats de coronavirus necessitarien atenció hospitalària. En un màxim de vuit setmanes confia haver validat prou dades de Catalunya perquè la hipotètica eina es pugui arribar a utilitzar a mitjà termini.   

Quan es va adonar de la seriositat i la magnitud de la infecció de covid-19?

Cap a la segona quinzena de febrer, quan vam començar a veure que n'hi havia bastants casos a Europa, no només importats sinó ja de transmissió comunitària.

Què s'hauria d'haver fet en aquell moment? Aturar tota l'activitat per vèncer la infecció?

En aquell moment no era adequat aturar l'activitat de tota la població. Era el moment de traçar molt bé i identificar els casos i els contactes, i tenir-los molt controlats. La dificultat amb aquest virus és que sembla que hi ha un percentatge de la població que és relativament asimptomàtica i, per tant, és molt difícil traçar els casos. És molt fàcil ara parlar a pantalla passada, però es podrien haver tallat abans els vols intercontinentals amb països amb brots grans, com la Xina.

¿Ha quedat demostrat que no estàvem gens preparats en cap sentit?

És una mica injust tenir aquesta visió ara. Era molt difícil de predir quin nombre de casos hi hauria. Si ens traslladem al febrer, en aquell moment semblava que seríem capaços de controlar l'epidèmia. Si hi hagués hagut un nombre d'infeccions més baix i una progressió més lenta, segurament no hauríem tingut els problemes que hem tingut quant a la protecció del personal sanitari, l'habilitat per tenir prou llits d'hospital i tot això. No és tan fàcil canviar la previsió o les habilitats per dominar una crisi com aquesta. El sistema sanitari no té la flexibilitat que necessitaries. Per començar, no tens ni les instal·lacions ni el personal sanitari necessari. Era difícil.

Però ja el 14 de febrer, un dels estudis de l'Imperial College sostenia que a la Xina es produïen 50.000 casos diaris que no es detectaven.

Hi havia estudis que deien tot el contrari, també. No era tan fàcil de discernir la informació correcta de la que no ho era. Bàsicament, ens enfrontem a un enemic completament nou, i un virus que té un comportament molt diferent d'altres.

Amb les dades que pugui tenir a la mà, ¿com creu que pot evolucionar la infecció? 

Amb les dades que no tinc a la mà directament, però que veig publicades, semblaria que les mesures aplicades a Espanya i Itàlia comencen a funcionar, i la corba de casos severs i morts comença a aplanar-se. Si ens refiem de les dades xineses, cal pensar que en qüestió de setmanes hauria de començar a baixar molt el nombre d'infeccions i a estar la cosa més controlada.

¿Ha insinuat que no ens en podem fiar, de les dades xineses?

A banda de la fiabilitat, si mirem la mortalitat, per exemple, o la celeritat dels casos a la Xina, semblaria molt diferent del que veiem a Itàlia o Espanya. Potser perquè la distribució d'edat de la població a la Xina, Itàlia i Espanya és molt diferent. Espanya i Itàlia són països amb més gent envellida. Per tant, hem de pensar que l'increment de mortalitat hi pot estar relacionat. Però és difícil traslladar les dades de la Xina o de Corea del Sud a Europa. 

Quin és l'estudi què està fent i com pot ajudar en aquests moments?    

En primer lloc, volem veure, caracteritzar o descriure els símptomes que tenien els pacients que ingressaven en un hospital per una infecció de coronavirus. Crec que aviat tindrem l'estudi acabat. I això és molt útil per veure, efectivament, quin és el símptoma que porta a l'ingrés a l'hospital.

En sabem alguns.

Sí. S'utilitzaven les epidèmies de grips prèvies una mica com a punt de referència per comparar una cosa amb l'altra, i el que veiem diferent en aquest cas és que hi ha més símptomes respiratoris en el moment de l'ingrés hospitalari.

¿L'altra part de l'estudi és sobre tipus de medicament i per a quina població podrien servir?

Exactament . Estudiem el perfil de seguretat dels fàrmacs que s'estan provant ara en població infectada de coronavirus. Fàrmacs ja coneguts i utilitzats contra la sida, o l'hepatitis C o l'Ebola. Amb totes les dades de la gent que els van prendre podem veure si trobem efectes secundaris que calgui tenir en compte. Per exemple, si algun dels fàrmacs incrementa el risc d'infart, doncs no podem donar-lo a un pacient amb problemes coronaris previs. Els resultats que ja tenim són sobre la hidroxiclorocina, que fa servir molta gent, i als anys 50 es feia servir com a antimalàric... Ara tenim una mostra de 150.000 persones, molt gran, per identificar fins i tot efectes secundaris molt poc comuns. El que no podem saber encara és si funciona, perquè les dades que tenim són d'indicacions prèvies. Però tota aquesta feina sí que ens serveix per identificar, entre tots els fàrmacs que s'estan provant i que pensem que podrien funcionar, quins són els més segurs. És aleshores que es poden fer els assajos clínics amb aquests fàrmacs i no amb d'altres. També mirarem l'efectivitat antiviral en les properes setmanes. 

La tercera part de l'estudi és la creació d'una eina per intentar preveure qui pot necessitar UCI, oi?

De fet, n'estem creant dues. Una en què agafem la gent que té símptomes d'una infecció vírica relativament severa, com pot ser la grip estacional, i mirem quins són els factors de risc d'aquests pacients que fan que necessitin un ingrés hospitalari al mes següent. Amb això intentem crear una mena d'eina de triatge perquè la gent pugui trucar per telèfon, per exemple, i se'ls pugui preguntar: "Tens febre?, tens tos? t'ofegues quan camines?". Coses que veiem allà que siguin susceptibles de necessitar l'ingrés per triar els casos més servers. I se'ls hauria de dir: "Ves a un hospital". I als menys severs, per dir-los "Queda't a casa i, si empitjores, torna'm a trucar". Aquesta eina l'hem desenvolupat amb dades de grip estacional dels últims deu anys amb milions de casos d'anys previs. Dades de 32 o 33 països, i més de 600 milions de persones. Un cop tenim aquesta eina, desenvolupada amb tècniques d'intel·ligència artificial i big data, el que fem és veure si funciona quan l'apliquem amb la població amb coronavirus. La validació l'hem feta ja amb dades de Corea. 

Però les dades de població amb grip poden introduir factors de distorsió, perquè és la gent gran la que es vacuna, no la gent jove. I les piràmides poblacionals són molt diferents i si es fonamenta en sis mil casos de Corea potser no és aplicable a Catalunya o a la Llombardia, oi?

Sí, això és molt important. La generació d'una eina predictiva d'aquest tipus és molt llaminera però necessita molta dada. No pots fer-ho de manera molt fiable amb petites parts de la població. El que sí que es fa és que un cop tenim aquest model de la grip, s'aplica a la població de coronavirus. La primera validació l'hem feta a Corea del Sud i ara ho farem amb els Estats Units. El model desenvolupat amb pacients de grip funciona prou bé. El que farem ara és tunejar aquest model perquè funcioni millor amb gent amb coronavirus. Però abans d'aplicar aquest model a la sanitat pública s'ha de validar per a la població local. En el cas de Catalunya, crec que tindrem dades per fer una validació en el proper mes o vuit setmanes. Tot depèn... Això, més que a qüestions tecnològiques respon a qüestions sociotecnològiques, perquè necessites que la gent que controla l'accés a aquestes dades entengui la necessitat  de fer-ho i ho prioritzi. Però soc optimista perquè la gent implicada s'està movent ràpid i treballant-hi molt.

Ara el món viu una cursa imparable per aconseguir la vacuna, fàrmacs, i la millor aplicació per controlar, localitzar i aïllar contagis. Quins riscos correm si es prioritzen els interessos dels grans laboratoris i de les companyies de big data i no la salut pública global?

N'hi ha de dos nivells. Un, que s'afavoreixi la gent que té els recursos per produir recerca, i que se'n beneficiï en contra d'altres competidors. L'altre, i encara més lluny de la meva especialització, però igualment important, passa per saber en quina democràcia o en quina societat viurem després del coronavirus. I els riscos d'acceptar uns nivells de control de la població o del moviment que vagin més enllà del que és necessari. Totes les intervencions en salut pública tenen avantatges i inconvenients i hem de ser molt curosos per aprendre què és el que funciona, què és el que no funciona i quins efectes secundaris té cadascuna de les mesures que apliquem. I espero que d'això, amb un esforç internacional, n'aprenguem els uns dels altres. Esperem que el que fem els científics tingui més impacte que el que fan els polítics i, per tant, el coneixement que generem s'utilitzi sàviament. 

Suposo que a nivell científic sí que estem en contacte, però la classe política global ¿ha actuat de manera coordinada?

A nivell científic et puc garantir que és espectacular la col·laboració internacional. Jo mateix he estat el líder de l'estudi que vam fer la setmana passada, en què la gent col·laborava de manera completament altruista durant quatre o cinc dies, vint-i-quatre hores al dia, 150 científics de tot el món, compartint coneixement, dades; compartint esforç. A nivell científic puc dir que és espectacular la comunitat que això ha generat. A nivell polític, la veritat és que, com que jo no hi estic ficat, jo no et puc dir gran cosa. No sembla que hi hagi un nivell semblant de col·laboració. En tot cas, el més important és que no ens trobem amb la situació següent sense haver-la planejat, això seria com desbloquejar el confinament actual. Hem de veure què han fet altres països, hem d'aprendre què han fet els altres per sortir de la situació actual d'una manera planificada i racional, i no improvisada. Espero que no improvisem amb això. Hi ha dades de la Xina, Corea, el Japó. Per als que vivim al nord d'Europa hi haurà dades d'Itàlia i Espanya en què veurem què ens va millor. Hem de tenir una mentalitat molt generosa i molt internacionalista.