PANDÈMIA

La normalitat, després de Setmana Santa?

El científic d'Oxford John Bell apunta que hi ha un 80% de possibilitats que sigui així 

L'eufòria desfermada per l'anunci de Pfizer en relació amb la vacuna contra el covid-19 continua 24 hores després que transcendís que el prototip que ha creat la farmacèutica nord-americana, en combinació amb la biotecnològica alemanya BioNTech, proporciona el 90% d'efectivitat, d'acord amb les primeres dades facilitades per la companyia, però encara provisionals.

Tant és així que un dels més prestigiosos professionals de la medicina d'Oxford, el catedràtic John Bell, implicat en la investigació que porta a terme l'Institut Jenner de la universitat i la companyia anglo-sueca AstraZeneca, i membre del grup de treball del govern de Boris Johnson sobre la vacuna, ha assegurat aquest migdia al Parlament que hi ha una possibilitat que la normalitat es comenci a recuperar després de Setmana Santa, sempre que "no ho facin malament distribuint la vacuna". Amb tot, el ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, ha sigut aquest dimarts molt més moderat. Sense aigualir les expectatives, i fins i tot sense descartar que abans de Nadal ja s'estiguin posant les primeres dosis, ha mirat de rebaixar l'eufòria.

Com es fa una vacuna per a tot el món?

En tot cas, en la comissió de seguiment sobre el covid del Parlament, l'exministre de sanitat Jeremy Hunt ha preguntat aquest dimarts a Bell: "Quines calculeu que són les possibilitats percentuals que arribem a Setmana Santa havent vacunat la nostra població més vulnerable de manera que després de Setmana Santa puguem pensar en la normalització?". Bell ha dit: "Crec que tenim un 70 o 80 per cent de possibilitats de fer-ho. I, sempre que no es faci malament la distribució, tot anirà bé".

El comentari es referia, bàsicament, a les dificultats logístiques que presenta la inoculació massiva de la vacuna de Pfizer. No només són dues dosis que s'han d'aplicar amb una diferència de tres setmanes. També hi pot haver problemes perquè cal conservar-la a menys 80 graus centígrads fins a poques hores abans d'injectar-la. Per no esmentar la qüestió de la fabricació. Pfizer creu que pot tenir-ne aquest any 50 milions de dosis, i el vinent, 1.300 milions.

Però l'optimisme responsable que entusiasma tant la comunitat científica com la classe política, i l'eufòria desbordada dels mercats econòmics, també es fonamenten en les notícies que arriben del projecte d'Oxford i AstraZeneca. És gairebé segur que abans de finals de mes, o durant la primera setmana de desembre, se sabran les dades de l'assaig clínic de la fase III. 

En aquest sentit, el mateix professor Bell ja va afirmar aquest dilluns al programa The World at One, de BBC Radio4, que "és probable que les dades de la nostra primera anàlisi provisional també estiguin disponibles en un futur molt proper, i amb això vull dir setmanes i no mesos". El cert és que l'assaig de la vacuna d'Oxford continua, un cop superades dues aturades de seguretat, abans de l'estiu i a principis de setembre, i el 23 d'octubre fins i tot la Food and Drug Administration, el regulador dels Estats Units, va autoritzar que es reprengués al país. 

D'altra banda, la Comissió Europea ha anunciat també aquest dimarts que demà autoritzarà la signatura del contracte amb Pfizer per la compra anticipada de 300 milions de dosis de la vacuna.  "És la més prometedora fins ara", ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Aquest serà el quart contracte signat des de Brussel·les amb diverses farmacèutiques per garantir que tots els estats membres tenen prou dosis, informa Júlia Manresa Nogueras des de la capital comunitària. 

El professor Robin Shattock, que lidera la investigació de la vacuna contra el covid-19 de l'Imperial College de Londres, basada en la mateixa tecnologia que la de Pfizer (ARN missatger), ha assegurat que aquesta era una bona notícia per a tots els candidats. "Suposant que les dades hi donen suport, això no només representa un avenç important per a Pfizer/BioNTech, sinó també per a les vacunes en general. També demostra la rapidesa i la utilitat de la tecnologia de les vacunes d'ARN missatger. Esperem que sigui el primer dels molts candidats a vacunes que funcionen. Una llum significativa al final del túnel", va dir.

Una cursa entre populistes

Pràcticament minuts després que Pfizer anunciés les seves dades, el ministeri de Sanitat rus també va assegurar que el prototip de vacuna que han desenvolupat, l'Sputnik V, tenia encara més eficàcia. Si bé les dades sobre el prototip s'han sotmès a revisió a la revista The Lancet i es va considerar que no presentava riscos quant a la seguretat, els revisors van criticar la manca de dades facilitades i n'han demanat més informació. 

També hores després que transcendissin les novetats de Pfizer, el regulador brasiler Anvisa, l'agència de control sanitari del Brasil, va anunciar la suspensió de l'assaig de fase III que la companyia xinesa  Sinovac Biotech està duent a terme al país. La causa, "un esdeveniment advers i greu". Segons algunes fonts, podria haver sigut la mort d'un dels voluntaris, una dada que no ha confirmat l'autoritat sanitària del país.

Però el tràgic episodi, sobre el qual encara s'han d'aclarir les causes, ha provocat una inesperada i grotesca batalla política entre el president del país, el populista Jair Bolsonaro, i el governador de l'estat de São Paulo,  João Doria, un dels seus màxims rivals polítics. "Aquesta és la vacuna que Doria volia obligar a injectar a tothom a São Paulo. Una altra victòria de Jair Bolsonaro", deia al compte oficial de Facebook del líder d'extrema dreta. Un comentari que li ha valgut una pluja de crítiques.