Borrell alerta del possible auge dels nacionalismes per la crisi del coronavirus

BarcelonaEl vicepresident de la Comissió Europea, Josep Borrell, ha advertit aquest matí del possible auge de moviments totalitaris i nacionalistes com a resposta a la pandèmia del coronavirus. “La crisi és el terreny adobat per a les solucions autoritàries”, ha afirmat el responsable de la diplomàcia europea durant una xerrada online organitzada pel fòrum de Nueva Economía.

“Aixecar murs una altra vegada és una temptació bastant immediata”, ha alertat Borrell, que ha assenyalat que la crisi sanitària posarà a prova la capacitat de resistència de les democràcies. En aquest sentit, el cap de la diplomàcia europea ha posat com a exemple el president Quim Torra, a qui ha acusat d’haver defensat que una Catalunya independent hauria gestionat millor la crisi del coronavirus.

El cap de la diplomàcia europea ha alertat que estats de caràcter autoritari estan aprofitant la gestió de la crisi per reivindicar una suposada superioritat enfront dels estats democràtics. “Al principi de la crisi Europa va enviar a la Xina més de 60 tones de material protector i després ells van tornar l'ajuda. Però la Xina ho publicita més perquè forma part del joc geopolític”, ha assegurat. En aquest sentit, ha argumentat que s’està experimentant una “batalla de narratives” en què diversos països, com ara la Xina, busquen reconeixement.

Borrell s’ha mostrat caut a l’hora de fer prediccions sobre com la crisi del covid-19 afectarà futures estratègies geopolítiques, però sí que s’ha mostrat convençut que tant la globalització com els plantejaments neoliberals s’hauran de repensar. Entre els possibles canvis de futur, Borrell ha assenyalat la possibilitat que Europa hagi d’optar per cadenes de valor més curtes pel que fa a determinats productes, com per exemple els medicaments, i estocs estratègics. El vicepresident, que ha posat com a exemple el fet que Europa no fabrica paracetamol i depèn de tercers països per obtenir-ne, ha assegurat que no es tracta d'optar pel proteccionisme, sinó d’entendre a partir d’ara que la salut és un problema de seguretat.

La poca previsió europea

Durant la intervenció, Borrell ha reconegut que hi ha hagut una falta de lideratge internacional pel que fa a la gestió de la crisi i s’ha mostrat convençut que “no hi haurà cap pol de poder que surti més fort” de la pandèmia. En aquest sentit, el vicepresident de la Comissió ha reconegut els errors comesos per Europa des que va començar l’expansió del coronavirus. “No es va preveure la intensitat de l’afectació”, ha dit.

El responsable de la diplomàcia europea ha acceptat que a l’inici de la crisi es van viure moments d’insolidaritat cap a alguns dels països més afectats pel virus, com Itàlia, i reaccions individualistes. “No era el moment d’escoltar recriminacions”, ha assegurat Borrell. Les seves paraules arriben pocs dies després que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, demanés en nom de l’Unió perdó a Itàlia, on s’està experimentat un creixement de la desafecció europea.

El vicepresident ha defensat que la crisi del covid-19 no posa en perill la salut de la Unió Europea, però sí que l'obliga a apujar els nivells de solidaritat entre estats. “Fins ara tot el que ha fet Europa per ajudar un estat en dificultats era permetre’l endeutar-se, donar préstecs, però això ja no és suficient. Hem de passar a fer programes de despesa per als estats”, ha explicat Borrell sobre com encara la Unió la reconstrucció d’Europa després de la crisi sanitària.

També ha detallat que un dels principals objectius de les mesures en què treballa Europa és la supervivència del mercat únic i evitar les dissonàncies entre estats. “La major força financera d’alguns estats els permetrà ajudar més les seves empreses i competir millor, com Alemanya respecte a Itàlia o Espanya. Hem de garantir que tots els estats estiguin en igualtat de condicions o en sortirem amb un mercat únic distorsionat, i per això posem en marxa mecanismes de finançament addicionals”, ha assegurat. "Cal pujar un graó més en la solidaritat europea", ha defensat de cara a la cimera europea de dijous, en què els caps d'estat i de govern de la UE tornaran a discutir la resposta econòmica a la crisi.