Xile apel·la al coronavirus per treure els criminals de la dictadura de la presó

La ultradreta pressiona per una amnistia camuflada d'un centenar de reclusos per la seva edat

El president de Xile, Sebastián Piñera, ha enviat a casa 1.300 presos per descongestionar els centres penitenciaris del país, després que s’hi hagin registrat diversos brots de coronavirus. Piñera ha impulsat una polèmica llei d'"indult commutatiu" per substituir la pena de presó per un arrest domiciliari a les persones de més de 55 anys que no hagin comès delictes greus, dones embarassades o amb fills menors de dos anys i els presos que gaudien de permisos de sortida diürna o de cap de setmana. La proposta del mandatari, però, no ha agradat gens a l’ala més reaccionària de la seva coalició de dretes, Chile Vamos, que considera que la normativa “discrimina de manera arbitrària” els condemnats per violacions de drets humans durant la dictadura d’Augusto Pinochet i que, a causa de l'edat, s’haurien d’incloure com a població de risc.

Segons els parlamentaris conservadors, el govern impedeix que els interns de Punta Peuco –una presó exclusiva per a torturadors i còmplices de la dictadura que tenen millors condicions que la resta de reclusos– es puguin protegir de la pandèmia, que a Xile ha superat els 10.000 contagis i ha deixat més de 130 morts.

Argumenten que la majoria de presos del recinte, un centenar aproximadament, “no són autors materials” dels crims que es van perpetrar sota el règim de Pinochet i que, simplement, “els va tocar ser allà”, en paraules de la senadora de la Unió Demòcrata Independent (UDI) Jacqueline Van Rysselberghe. “No estic dient que no en tinguin culpa, però és bastant més relativa i no hi ha cap raó perquè no tinguin accés a la commutació de la pena perquè són un grup de risc”, ha arribat a dir la parlamentària.

Inclusió dels criminals

En un intent desesperat d’incloure els violadors de drets humans dins la proposta, un grup de senadors i diputats han recorregut al Tribunal Constitucional (TC). La jugada, però, ha acabat sense èxit: per 3 vots a favor i 7 en contra, el Tribunal ha desestimat la seva petició. La decisió és significativa si es té en compte que el TC ha resolt, tradicionalment, alineat amb la dreta: “És una gran fita en matèria de límits a la impunitat a Xile i dona més pes a la idea que no hi ha cap discriminació en l’indult que excloïa els criminals de lesa humanitat”, explica el coordinador de la Càtedra de Drets Humans de la Universitat de Xile, Claudio Nash. La presidenta de l’Agrupación de Familiares de Ejecutados Políticos, Alicia Lira, critica que “quan es parla de justícia i de condemnes, [la dreta] digui que [els condemnats] només obeïen”. I afegeix: “Els que estan a Punta Peuco i la majoria de processats i condemnats van ser membres de la jerarquia de l’exèrcit o de les forces armades”.

Per fer les paus amb els seus companys de coalició, Piñera ha decidit treure del calaix un altre controvertit projecte que ell mateix va impulsar l’any 2018: l’anomenada llei humanitària. La iniciativa pretén indultar malalts terminals i persones de més de 75 anys que hagin complert la meitat de la condemna. I, en aquest cas, sí que inclou els presos condemnats per la dictadura. “Si el govern vol tirar endavant el projecte, haurà de passar per instàncies parlamentàries i per una discussió pública”, adverteix Nash. Des de l’oposició, que té majoria a les dues cambres, ja han anunciat que no l’aprovaran.

La situació dels criminals de la dictadura és un tema sensible a Xile. Molts polítics opositors van ser víctimes de la repressió política i les ferides no s’han tancat. “Hi ha una divisió històrica entre partidaris i detractors de la dictadura i els drets humans són un camp més de la batalla d’aquesta divisió”, apunta Nash. “Aquest govern és part de la dreta que durant dècades ha buscat la manera de donar impunitat als criminals. Es reconeixen entre ells com a classe per la complicitat que van tenir durant la dictadura”, lamenta Lira. “Si els presos de Punta Peuco fossin policies o militars rasos, el govern no en demanaria la llibertat”, conclou.