ARRIBADA A LA LLUNA

Les cinc coses que has de saber sobre l'arribada a la Lluna, per Rafael Clemente

Fins a 12 homes han trepitjat la Lluna i el primer que s'hi va menjar va ser una hòstia consagrada

Per què es va anar a la Lluna i per què no s'hi ha tornat des del 1972? Amb la tecnologia de l'època, va ser un miracle arribar-hi? Quantes persones han trepitjat el nostre satèl·lit natural? Què n'ha extret la humanitat, d'haver posat el peu a la Lluna? Realment cal tornar-hi ara, com pretenen tant els Estats Units com la Xina?

L'enginyer i divulgador científic Rafael Clemente, autor del llibre 'Un pequeño paso para [un] hombre', ens respon aquestes preguntes amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de la humanitat a la Lluna, que va tenir lloc el 20 de juliol del 1969.

Hi afegeix, a més, una anècdota poc coneguda del viatge de l'Apol·lo 11 a la Lluna, i és que el primer que hi van menjar els astronautes fins i tot abans d'allunar-hi no van ser les racions de menjar que la NASA els havia preparat, sinó una mica de pa i vi consagrats que l'astronauta Buzz Aldrin, el segon a trepitjar la Lluna, havia portat per oficiar una petita cerimònia religiosa.

Fins a la Lluna i més enllà

La retransmissió oficial de l'allunatge es va quedar en silenci durant uns segons i, tot i que ningú se'n va assabentar, Aldrin, que és presbiterià, va practicar per primer cop un sagrament a la Lluna, per a sorpresa del mateix Neil Armstrong, que no en tenia ni idea. No ho van fer públicament perquè la tripulació de l'Apol·lo 8, que l'any 1968 havia orbitat per primer cop la Lluna durant una nit de Nadal, havia recitat el llibre del Gènesi, cosa que va comportar certa polèmica i crítiques a la NASA com a agència oficial d'un estat laic.

Clemente explica també que l'única raó que va portar els Estats Units a la Lluna va ser el prestigi que estava en joc en la Guerra Freda, i que l'únic motiu, per tant, pel qual no s'hi va tornar després és perquè aquest prestigi ja no estava en joc. En les missions Apol·lo, dotze homes van trepitjar la Lluna, però els descobriments científics que se'n van extreure, tot i que molt importants per a l'astronomia i la física, "no li arriben a l'home del carrer". "Probablement l'únic profit que n'ha tret la humanitat ha estat el fet d'haver pogut anar-hi. Es va proposar una meta i la va complir", diu Clemente.

Ara, però, sembla que la Xina també vol demostrar que és una potència mundial portant un home, i una base espacial, a la Lluna, cosa que ha revifat la cursa espacial i ha portat el mateix Donald Trump a ordenar tornar a la Lluna el 2024. "A la Lluna no hi ha or, ni platí ni diamants, només pols i roques", de manera que "és difícil trobar una justificació econòmica per tornar-hi", explica el divulgador. "S'hi tornarà simplement perquè algun president d'algun país decidirà que vol passar a la història com el president que va tornar a la Lluna", hi afegeix.

Clemente va poder seguir el llançament de l'Apol·lo 11 el 1069 des dels Estats Units, on estudiava amb una beca Fullbright i des d'on va escriure totes les cròniques sobre l'esdeveniment per al diari 'La Vanguardia'. Aquest enginyer de formació ha escrit ara el llibre 'Un pequeño paso para [un] hombre', on explica multitud d'anècdotes i curiositats que molt poca gent sap de l'arribada a la Lluna i de la cursa espacial.

Més continguts de