Corresponsal a LondresBoris Johnson va parlar dissabte a la tarda i va desfermar el caos. Un fet prou habitual en el premier, per dir-ho amb totes les lletres. Caos i presses tant a Oxford Street com a Regent Street, on els londinencs es van llançar a comprar els últims regals nadalencs com si no hi hagués ni demà ni botigues online; caos a les grans estacions de tren -King’s Cross - St. Pancras, Euston o Paddington-, on milers de presoners es van amuntegar els uns sobre els altres per fugir de la ciutat abans que entrés en vigor el nou confinament, i caos, fins i tot, a les xarxes i xats de WhatsApp i Facebook, on molts catalans, per parar atenció als grups en què aquest cronista va fixar els ulls, van començar a preguntar-se els uns als altres si ahir, avui o demà podrien volar cap als seus destins. Una mostra d’inquietud comprensible en general, però potser també d’insensatesa en la majoria de casos. O de sordesa davant els reiterats advertiments de l’Organització Mundial de la Salut i de tots els experts a l’abast per terra, mar i Twitter, que fa temps que demanen a la població que com menys moviments millor.
No pas Boris Johnson, però, que el mateix dimecres demonitzava el cap de l’oposició laborista, Keir Starmer, perquè havia gosat suggerir des del Parlament que potser caldria cancel·lar el Nadal. En altres paraules, reduir a la mínima expressió el període de cinc dies de gràcia previst inicialment per celebrar les festes. Però setanta dues hores després, amb el cap cot, Johnson deia que no havia tingut més remei que fer-ho a causa de l’ascens imparable de la nova soca, informació de què ja disposava des de divendres de la setmana passada.
Fa quatre anys i mig, Johnson va generar el caos amb allò de “Recuperem el control”. En fa un, va rematar la feina amb “Enllestim el Brexit”. I abans-d’ahir, comportant-se no pas com el Churchill que vol ser sinó com el Mr. Scrooge dickensià en què s’ha convertit per a molts en un tres i no res. No hi haurà redempció per a Johnson. Però hi ha hagut premi. Ha aconseguit el que perseguia. El caos del Brexit, atiat pel del covid, o a l’inrevés, per fi ha aïllat el continent de les illes Britàniques. La boira al canal de la Mànega. Se’n recorden, oi?
