El covid colpeja també les petromonarquies

L’Aràbia Saudita no s’escapa de la crisi, mentre que els països del Golf rebaixen les seves inversions

Fins i tot les opulentes petromonarquies del golf Pèrsic poden experimentar una tempesta perfecta en forma de crisi econòmica. Els efectes de la recessió mundial provocada per la pandèmia es deixen sentir també amb força als països del golf Pèrsic, alguns dels quals afectats ja anteriorment per alguns desajustos fiscals. D’acord amb les previsions del Fons Monetari Internacional per al 2020, la regió experimentarà una caiguda de l’economia d’almenys un 4%. Aquesta situació obligarà a redimensionar els somnis de grandesa dels seus reis i emirs, plasmats en megaprojectes valorats en prop d’un bilió d’euros.

D’acord amb els experts, la principal economia del Golf, l’Aràbia Saudita, està en la situació econòmica més delicada des de fa més de dues dècades. “Les perspectives econòmiques per a aquest any són pèssimes. L’economia ja s’estava contraient abans del covid-19, i ara s’enfronta a una triple amenaça: la caiguda del preu del petroli, la retallada més gran mai vista de la producció petroliera acordada per l’OPEP, i les mesures de contenció domèstiques per contenir el virus”, sosté Steven Burke, l’especialista de l’Aràbia Saudita a la consultora Focus Economics.

A més, el fet que probablement es cancel·li la peregrinació anual a la Meca durant la Festa del Sacrifici -en la qual cada família sacrifica un xai-, prevista per a finals de juliol, pot afeblir encara més les arques públiques. Cada any visiten el país àrab uns dos milions de fidels, un negoci que mou prop de 15.000 milions d’euros, el 5% del seu PIB. D’altra banda, la dinàmica a la guerra del Iemen, on els rebels houthis es neguen a fer concessions, dificulta l’aspiració del príncep Mohamed bin Salman, l’home fort saudita, de posar fi a una aventura de cost astronòmic.

Per afrontar aquesta crisi, el govern s’ha vist obligat a augmentar l’IVA fins al 15% i a eliminar la paga extra dels funcionaris, unes mesures que contrauran el consum intern. Així mateix, l’estat reduirà el volum de les inversions en alguns projectes inclosos dins l’anomenada Visió 2030, l’ambiciós programa dissenyat per Bin Salman per reestructurar l’economia del país, allunyant-la de la seva dependència del petroli. La cirereta del projecte és la construcció de Neom, una ciutat futurista situada a la vora del mar Roig i de les fronteres d’Israel, Egipte i Jordània, una inversió valorada en 450.000 milions d’euros. Ali Shihabi, un dels responsables del projecte, ha reconegut que la seva edificació “s’haurà d’allargar en un període més ampli de temps”.

“L’impacte serà notable, i no només per la reducció de la despesa fiscal, sinó també perquè la inversió privada, clau per a l’èxit de la Visió 2030, també se’n ressentirà a causa de la recessió global”, apunta Burke. Tanmateix, a llarg termini, la crisi actual podria donar una empenta a l’aplicació del programa del controvertit príncep Bin Salman, en una posició delicada després del brutal assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi. “La Visió 2030 seguirà sent un element clau de l’actuació del govern. Aquesta crisi també ha servit per remarcar la urgència de diversificar més l’economia, i podria dinamitzar les reformes necessàries per millorar l’ambient de negocis i enfortir el sector no petrolier a mitjà i llarg termini”, afegeix Burke, convençut de la necessitat de fer reformes al regne saudita per poder competir per atreure inversió estrangera amb veïns com Israel, Qatar o els Emirats Àrabs.

Els altres països, també tocats

L’Aràbia Saudita no és l’únic país de la regió que somia amb replicar la grandiositat de Dubai. Per exemple, Qatar planeja construir una nova ciutat anomenada Lusail amb gratacels i comerços de luxe, una inversió multimilionària que se suma als estadis per al Mundial del 2022; a Kuwait, la nova metròpoli d’unes característiques similars s’anomenarà La Ciutat de la Seda; Oman aspira a construir un dels ports més grans de tot l’Orient Mitjà. Probablement, tots aquests projectes s’hauran de redimensionar, o almenys retardar, a causa de la crisi.

Geoffrey Martin, un analista especialitzat en Kuwait, es mostra escèptic sobre el futur de La Ciutat de la Seda, “per raons anteriors a la pandèmia”. De fet, diversos diputats a l’Assemblea Nacional pretenen bloquejar les inversions xineses en el projecte a causa de la repressió de Pequín a la minoria musulmana uigur. Amb tot, aquest petit emirat, com Qatar, hauria de poder capejar el temporal millor que Bahrain o Oman, ja que disposa d’unes reserves financeres més sòlides.