La crisi econòmica pel coronavirus colpeja els guetos de Dinamarca

Malmö (Suècia)Les llistes d’aturats a Dinamarca s’estan engreixant de manera excepcionalment ràpida des de principis de març, quan el brot de coronavirus va arribar al país escandinau. A més de l’impacte que tindrà sobre l’economia general, l’epidèmia amenaça amb un doble efecte negatiu als barris més vulnerables, especialment en aquells coneguts oficialment com a guetos. El percentatge d’aturats i el nivell d’ingressos són factors determinants a l’hora de classificar les zones deprimides amb aquest terme. Per això aquesta crisi sobtada pot provocar que alguns barris que ara no formen part d’aquesta llista hi acabin entrant, i també que d’altres que eren a punt de sortir-ne hi quedin ancorats.

Però ¿què és un gueto? Segons la definició del govern, que publica anualment una llista a escala nacional, els guetos són les zones residencials en les quals més de la meitat dels veïns són d'origen “no occidental” i que, a més, compleixen amb dos dels criteris següents: més del 40% no treballa ni estudia, el nombre de residents condemnats per delictes greus és tres vegades superior a la mitjana nacional, més del 60% dels veïns entre 30 i 59 anys no tenen formació o només la bàsica i/o els ingressos mitjans són un 55% inferiors a la mitjana de la regió.

Una llista discriminatòria

És previsible que, per l’impacte al mercat laboral de la crisi del covid-19, més barris vulnerables acabin entrant en aquesta llista, perquè augmentarà l’atur i baixaran els ingressos. Per això ja hi ha veus que demanen que aquest any el govern no la publiqui. “Ara mateix és molt difícil trobar feina o mantenir els ingressos habituals, especialment si tens poca formació, que és el que passa en moltes d’aquestes àrees”, argumenta Søren Egge Rasmussen, diputat del partit d’esquerres Aliança Roja-Verda (Enhedslisten), que remarca que aquesta crisi probablement enviarà molts d’aquests barris a una llista encara més negra, la dels guetos durs, que es publica des del 2018 i que inclou els barris que fa més de quatre anys que formen part de la primera. Ara n'hi ha 15.

Entrar en aquesta segona llista té conseqüències molt significatives, ja que la llei obliga a aplicar mesures dràstiques per reconvertir la zona i fer-la atractiva per a col·lectius diversos. La normativa estableix que l'any 2030 hi podrà haver, com a màxim, un 40% d'habitatge social als guetos durs, per la qual cosa més de la meitat dels que hi ha ara s'hauran de vendre a companyies privades o bé enderrocar-los, cosa que obligarà molts dels seus residents a marxar del barri.

La decisió sobre quines àrees hauran de complir aquesta llei es prendrà en funció de la llista que es publiqui el pròxim més de desembre. Fa mesos que diverses ciutats daneses miren d'empescar-se iniciatives que contribueixin a millorar les estadístiques. Per exemple, a finals del 2019, Aarhus, la segona ciutat més gran de Dinamarca, va oferir ajudes (l’equivalent a uns 5.300 euros) als veïns dels guetos sense estudis ni feina.

Odense va fer una cosa similar amb els residents condemnats per fets delictius. Per reduir la ràtio de criminalitat va oferir un pagament net d’uns 2.000 euros, aportat per l’Ajuntament, mentre que les empreses propietàries dels habitatges socials es comprometien a cobrir les despeses de la mudança i les primeres setmanes de lloguer al nou pis. Aquesta ciutat també ha impulsat altres mesures, a més de les ajudes econòmiques, com ara una campanya per trobar residents amb estudis superiors obtinguts als seus països d'origen però que no consten als registres danesos, per reduir així la proporció de veïns amb educació bàsica.

Terme despectiu

El pla de guetos el va aprovar l'anterior govern liberal conservador liderat per Lars Løkke Rasmussen, substituït el juny del 2019 per l'executiu socialdemòcrata de la primera ministra Mette Frederiksen. L'actual ministre d'habitatge, Kaare Dybvad, ha dit en diverses ocasions que no li agrada el concepte de gueto –tot i que els socialdemòcrates, llavors a l'oposició, van votar a favor de la llei– perquè el considera un terme despectiu que “fa pensar o bé en els guetos jueus de Varsòvia de la Segona Guerra Mundial o en la sèrie de televisió The wire”, va afirmar en una entrevista al diari Politiken. Tot i així, com que aquesta paraula apareix a la legislació danesa, seguirà fent-se servir de manera oficial.