Retrat de Grècia sis anys després del rescat

BarcelonaSis anys de recessió

Es preveu que Grècia tanqui l'any amb un creixement del 0.6%, però això no amaga que l'economia del país ha caigut un 20% des de l'inici de la crisi. Les dades no permeten ni tan sols parlar d'una recuperació convincent i en el millor dels casos, les ferides de la desfeta trigaran a tancar-se: la taxa d'atur oficial continua al 25,5% (un 49,8% entre els menors de 24 anys)v i tres de cada quatre aturats ho són de llarga durada i s'han quedat sense cobertura sanitària. Els afortunats que no han perdut la feina han vist caure els seus salaris un 25% de mitjana. El percentatge de grecs en risc de pobresa o exclusió social és del 35%. Després de cinc anys de "rescat", el 2014 es tancarà amb un deute equivalent al 178% del PIB.

Emergència democràtica

La crisi social ha derivat en política. Els neonazis d'Alba Daurada han capitalitzat bona part del malestar i han obtingut 18 diputats, vuit dels quals, com el seu líder Nikós Michailolakos, estan a la presó de setembre de 2013, acusats d'organització criminal a l'espera del judici. Segons una enquesta de Pew Research un 53% dels grecs creu que en els propers 12 mesos la la situació econòmica empitjorarà.

El sistema bipartidista que s'ha alternat en el poder des del final de la Dictadura dels Coronels (1967-1974) s'ha trencat: els socialdemòcrates del PASOK freguen un marginal 5% de vots i Nova Democràcia s'ha convertit en el braç executor de les polítiques d'austeritat dictades per la troica. Des de 2012 s'han creat una vintena de partits. En cinc anys, Syriza, el partit de l'esquerra alternativa que prové d'un front d'organitzacions, ha passat del 5% dels vots a guanyar les eleccions europees i liderar les enquestes. El seu líder, Alexis Tsipras, va ser el candidat de l'Esquerra Unida Europea.