UNIÓ EUROPEA

El Regne Unit votarà el 23 de juny si vol seguir a la UE

Cameron apel·la a l’economia i la seguretat nacional per convèncer els britànics que cal evitar el ‘Brexit’

Per primera vegada des de la Guerra de les Malvines (1982), el govern britànic es va reunir en dissabte. Es marcava així el caràcter excepcional de la trobada davant del que, en paraules del primer ministre, David Cameron, és “una de les decisions més importants que en aquest país haurem de prendre en la nostra vida”.

Ho va afirmar quan passaven 20 minuts del migdia, hora de Londres, en una solemne compareixença a la porta del 10 de Downing Street en què va anunciar que el referèndum sobre la continuïtat o no del Regne Unit dins de la Unió Europea (UE), després de 43 anys d’adhesió, tindrà lloc, com s’havia apuntat, el dijous 23 de juny. Cameron va recomanar als britànics que acceptin “quedar-se en una Unió reformada”, després que aconseguís arrencar dels 27 socis comunitaris un acord que dóna al país “un estatus especial”. El govern és solidari amb l’acord, per bé que sis dels seus membres faran campanya per abandonar la UE.

“Estem més segurs, som més forts i estem millor” econòmicament dins de la Unió, va dir Cameron, de manera que donava el tret de sortida als quatre mesos que queden fins al referèndum. “Des de dins -va dir- treballem amb els nostres socis per desafiar el crim internacional i el terrorisme i podem tenir un paper de lideratge en una de les organitzacions més grans del món, prenent decisions en comerç o seguretat que poden determinar el nostre futur”. Aquestes paraules li van valer crítiques dels partidaris de sortir de la UE, que el van acusar de jugar amb la por per convèncer els electors.

L’accés al lliure mercat de les empreses britàniques, el benefici en llocs de treball, en inversions i en preus baixos van ser altres dels elements en què va incidir. Ahir, a diferència del que havia fet des de Brussel·les divendres, un cop acabada la cimera, el missatge no va fer cap esment a la cultura “del tot a canvi de res”, en referència als immigrants comunitaris que suposadament reclamen beneficis socials i ajudes per als fills abans d’haver contribuït a la Hisenda britànica.

La limitació d’aquests beneficis ha sigut un dels punts més complexos de la negociació amb la UE. Les dades oficials del Tresor britànic, però, indiquen que només ho fan el 16% dels nouvinguts.

Les emfàtiques paraules de Cameron no han evitat que comenci la guerra interna tory. A més de, com a mínim, una setantena llarga de diputats de segona fila, ahir es va saber que quatre ministres i un dels màxims responsables del partit faran campanya per sortir de la UE. Iain Duncan Smith (Treball i Pensions), John Whittingdale (Cultura), Theresa Villiers (Irlanda del Nord), Priti Patel (secretària d’estat d’Ocupació) i Chris Grayling (líder dels Comuns) s’afegien al nom ja conegut divendres de Michael Gove (ministre de Justícia), amic personal i aliat polític tant de Cameron com de George Osborne, responsable d’Economia.

En un dramàtic comunicat, Gove assegurava: “Durant setmanes he estat lluitant amb la decisió més difícil de la meva vida política”. I la justificava argumentant que “la UE s’ha construït per mantenir el poder i el control de les elits en lloc de la gent”. “La seva creixent burocràcia -afegia- ens atura en cada àrea, les normes de la UE ho dicten tot”.

La ‘banda dels sis’

La banda dels sis, com ja es coneix aquest grup de dissidents entre els mitjans britànics, pot acabar sent la dels set si s’hi suma Boris Johnson. L’alcalde de Londres anunciarà la seva decisió avui o demà, sempre després que Cameron detalli amb precisió les garanties pel que fa a la sobirania del Parlament de Westminster per sobre de l’Eurocambra. Johnson és, en opinió dels analistes de la vida política de Westminster, la persona clau que podria inclinar un debat que, a hores d’ara, apareix a les enquestes frec a frec.

Però Cameron ha obtingut l’important suport de Theresa May, la ministra de l’Interior, que li ha fet costat amb la lectura que el Regne Unit és “més segur” dins de la Unió.

Les reaccions a l’anunci i al contingut de l’acord han anat des del menyspreu de Nigel Farage, cap de l’antieuropeu UKIP, a la crítica des de l’esquerra social feta pel líder laborista Jeremy Corbyn. A Cardiff, Corbyn va assegurar: “Tot i la fanfàrria, els canvis que [Cameron] ha negociat són en gran mesura irrellevants per als problemes que enfronten la majoria dels britànics. No ha fet res per promoure llocs de treball segurs, ni protegir la nostra indústria de l’acer, ni per aturar la propagació dels salaris baixos. Les prioritats laboristes per reformar la UE serien diferents, i l’oferta de David Cameron és una oportunitat perduda per fer els canvis reals que necessitem”.

En els pròxims mesos, l’electorat haurà d’examinar si els canvis obtinguts per Cameron són retòrics o suficients per acceptar una Unió reformada i, potser, més afeblida.

Més continguts de