El vot dels joves, clau per frenar el ‘Brexit’

LondresLes expectatives de victòria en el referèndum del Brexit no es mesuren als quioscos ni als informatius de ràdio i televisió. El tradicional soroll mediàtic no compta gaire. La possibilitat de triomf o derrota es mesura a YouTube, Facebook o, fins i tot, Tinder; en l’activisme als cafès dels colleges o als Starbucks, regnes, tots ells, dels més joves, dels que tenen entre 18 i 24 anys, un col·lectiu que està formar per 7,4 milions de persones al Regne Unit.

D’acord amb les mostres demoscòpiques més recents de cara a la cita del 23 de juny, aquest segment de població és el que sembla tenir a les mans el futur de la Gran Bretanya i que decidirà si serà a dins o a fora de la UE. Segons la majoria d’especialistes, l’actual diferència a favor de quedar-se a la UE -55% a 44%, segons la mitjana d’enquestes que fa la web What UK Thinks; 47% a 41%, en l’elaboració que fa el Financial Times - no es pot considerar definitiva.

“La participació, però sobretot qui anirà a votar, és una qüestió clau per al desenllaç del referèndum”, confirma Michelle Harrison, responsable global per a investigacions polítiques i sociològiques del grup Kantar-TNS. “Les dades mostren un lleuger avantatge favorable a la Unió. Però quan les creuem amb l’edat i amb una altra variable, si es votarà o no, l’avantatge s’esvaeix”. Els estudis amb què treballa Harrison indiquen que els més grans de 45-50 anys són, majoritàriament, més partidaris del Brexit que no pas els menors d’aquesta franja d’edat.

Hi ha altres variables igualment rellevants que cal afegir a les ja esbossades. Per sota dels 24 anys, només el 37% de la població assegura amb rotunditat que participarà en la consulta. En canvi, per sobre dels 50 anys, una mica més del 70% confirma, també amb total certesa, que ho farà. I encara cal afegir un altre problema no menys important per als favorables a la Unió Europea. La inscripció al registre electoral britànic, imprescindible per poder participar en la convocatòria electoral que es farà d’aquí un mes, no és obligatòria sinó voluntària. I segons la comissió electoral que regula el procés, quasi el 30% dels menors de 24 anys no hi figuren encara i tampoc és probable que ho sol·licitin abans del 7 de juny, últim dia per demanar-ho.

Prenent com a referència la xifra de 7,4 milions per al grup poblacional d’entre 18 i 24 anys, els no inscrits per votar suposen 2,2 milions de persones aproximadament. I si és dóna com a vàlida una altra dada de les enquestes, que indica que un mínim del 65% d’aquest grup és procliu a la UE, s’arriba a la conclusió que el camp del sí pot enfrontar-se a un obstacle inicial d’1,4 milions de sufragis menys dels que potencialment podria tenir.

Conscients que hi ha en joc un futur que afectarà més els més joves que no pas als grans, dues plataformes d’activistes menors de 35 anys que volen encoratjar a la participació en el debat polític del país han llançat aquesta setmana una campanya per promoure la inscripció al registre electoral. Són Bite the Ballot i Hope not Hate. Debats sobre el referèndum europeu retransmesos en streaming per Facebook i apel·lacions a participar-hi a través de la popular aplicació de contactes Tinder són algunes de les estratègies que han engegat.

El referèndum, contraprogramat

El problema, però, no és arribar als conscienciats sinó als que no ho estan o potser a aquells que, el 23 de juny, tindran el cap més posat en els exàmens finals o en el certamen musical de Glastonbury, que comença un dia abans del referèndum. No en va, la web del festival és plena de publicitat per demanar el vot per correu, prèvia inscripció al registre. Perquè la teoria diu que l’abstenció afavoreix el Brexit.