El desànim i la decepció s’instal·len a l’exili de Miami

MiamiEls vells combatents cubans es reuneixen al barri de Little Havana de Miami i canten dos himnes nacionals: el del país on van néixer i el d’on probablement moriran. La trobada anual dels veterans de la Brigada d’Assalt 2506 per commemorar les víctimes de la invasió de la badia de Cochinos, un intent fallit de derrocar Fidel Castro l’abril del 1961, coincideix amb el relleu al govern de l’Havana. Els exiliats cubans han estat observant la transició del poder desanimats i decebuts perquè temen que probablement no viuran prou per veure una Cuba lliure. “Senyor, ajudeu-nos a fer un miracle -implora en castellà Alberto Valera, de 81 anys-. Ajuda Cuba a ser lliure de nou”. Veuen el relleu de Miguel Díaz-Canel com un “moment històric” però “no un canvi històric”, tal com matisa Tomás Regalado, de 70 anys, antic alcalde de Miami.

Durant molts anys, els exiliats es van aferrar a l’esperança que algun dia podrien tornar a Cuba. Quan fa 12 anys Fidel Castro va renunciar al poder per malaltia, els carrers de Miami van esclatar d’alegria. Però ara la idea més generalitzada és que la Revolució continuarà superant els líders. “És trist. Vaig pensar que hi hauria una revolució contra els Castro però no ha passat res perquè estan massa arrelats i els cubans hauran de seguir patint”, lamenta Esteban Bovo, un veterà de Cochinos de 80 anys que, amb tot, assegura que la seva lluita i la dels seus companys haurà valgut la pena.

Com en el canvi de president de Raúl Castro a Díaz-Canel, també hi ha un canvi generacional entre els exiliats de Miami. Els fills d’Esteban Bovo, com ell mateix, s’amoïnen pel que està passant a Cuba però els nets ja estan totalment integrats als Estats Units, i “se centren més en el beisbol, el futbol i tota la tonteria d’aquest país”. Andy Gomez, exdirector de l’Institut d’Estudis Cubans i Cubanoamericans de la Universitat de Miami, atribueix l’apatia respecte a l’adeu de Castro al que anomena la “fatiga de Cuba”, i subratlla que quan Fidel va morir desenes de mitjans i analistes li van trucar per saber la seva opinió, mentre que ara quasi no ha rebut peticions. “La comunitat cubana ha passat d’una política de passió a una política de realisme”, explica Gomez. “Quants de nosaltres hi tornarem?”, es pregunta.

Quatre generacions

A la cerimònia de Little Havana, Victoria Armengol Gempton, de 34 anys, deixa unes flors al monument als caiguts amb els seus fills de tres i sis anys. Continua així la tradició que va començar la seva àvia, Myrna Millán, viuda d’un lluitador. “Vull que els meus fills sàpiguen què és lluitar per la llibertat”, explica. Félix Rodríguez, un exagent de la CIA de 77 anys que va ajudar a capturar el revolucionari Che Guevara, és clar: “No canviarà absolutament res. Serà exactament el mateix”. I indica que potser hi haurà algun canvi “el dia que mori Raúl”. Fins llavors, el castrisme continua.