El despertar del fugitiu del camp 14

Un noi de 32 anys explica la seva història de com va escapar d'un gulag nord-coreà

"Quan em trobo feble somnio que segueixo tancat al camp 14", assegura Shin Dong-Hyuk, fins avui l'únic reclús d'un gulag de Corea del Nord que ha aconseguit escapar per explicar al món la seva esgarrifosa història.

Una història relatada en 'Evasió del camp 14', el 'bestseller' de l'escriptor i periodista nord-americà Blaine Harden, que dimarts vinent surt al mercat en la seva edició en castellà de la mà de l'editorial Kailas.

La història d'un nen que va néixer el 1983 i va créixer en un "camp de la mort" entre abusos, tortures i humiliacions. Que menjava rates i llagosta per sobreviure. Que va presenciar l'execució de la seva mare i el seu germà, els quals ell mateix havia delatat.

Aquest nen ja té 32 anys –un més que el líder nord-coreà Kim Jong-un– i gaudeix de totes les comoditats materials a la pròspera Seül, però no ha aconseguit la felicitat perquè segueix assetjat per "la por, el trauma i el sentiment de culpa", comenta a l'agència Efe en una entrevista a la capital sud-coreana.


Braços deformats per les tortures, un dit tallat com a càstig per haver trencat una màquina de cosir, cicatrius per tot el cos, una lleu coixesa i la seva mirada perduda i inexpressiva són les seqüeles més visibles del seu pas pel camp de treball número 14 de Kaechon, uns 60 quilòmetres al nord de Pyongyang.


Educat exclusivament per obeir les autoritats, amb 13 anys va delatar la seva mare i el seu germà quan va descobrir que planejaven escapar. Llavors els guàrdies, descrits en el llibre com a éssers d'una crueltat extrema, el van obligar a presenciar les execucions de tots dos i el van torturar per obtenir més informació.


Shin, que "ni tan sols sabia que la Terra era rodona", va trobar una finestra al món en el seu company de treballs forçats, un pres polític procedent de l'exterior, i tots dos es van escapar el 2005, però aquest company va morir electrocutat al filat.

El seu llarg i difícil periple cap a la llibertat el va portar a traspassar la frontera a la Xina, on un periodista sud-coreà el va trobar per casualitat i, fascinat per la seva història, va aconseguir enviar-lo a Seül.

Avui aquest jove que dedica les estones d'oci a conduir per la ciutat i fer senderisme a la muntanya confessa que, encara que cada vegada menys, segueix tenint "por" de l'estat totalitari que segueix sent font dels seus habituals malsons nocturns.

L'ONU va publicar al març un detallat informe en què acusa Corea del Nord de practicar "crims contra la humanitat" equiparables als del nazisme alemany, molts d'ells en els "camps de la mort", i aquests dies diversos països busquen portar el cas a la Cort Penal Internacional de l'Haia.

"A diferència d'ideologies com el socialisme o la democràcia, la llibertat no s'ensenya. És un poder inherent, com l'ADN, del qual les persones es veuen privades en les dictadures", exposa l'únic nord-coreà capaç d'explicar al món que va viure 22 anys en una de les presons de no-retorn del règim dels Kim.