I després del referèndum, què?

LondresLa decisió d’optar pel 'Brexit' (52% dels vots, davant el 48% per continuar dins la UE, amb una participació del 72%) marcarà el futur del Regne Unit i de la resta d’Europa. És massa d’hora per calibrar les veritables i profundes conseqüències que tindrà, però algunes són evidents.

Cau Cameron

Un primer ministre, primera víctima política

La primera víctima política del resultat és David Cameron. El primer ministre britànic que va apostar pel referèndum per refermar el seu lideratge dins el partit conservador i tallar el camí als euròfobs del UKIP, deixarà el càrrec i la direcció dels 'tories' l'octubre. Al llarg de la campanya s’havia compromès a acceptar la decisió, fos la que fos, i si era 'Brexit'. Tampoc es pot descartar que la tardor se celebrin unes eleccions generals.

Per al Partit Laborista que dirigeix Jeremy Corbyn, l’onada expansiva del Brexit també serà molt important. El laborisme té un problema amb bona part dels tradicionals votants, que no els han seguit en la campanya del referèndum, i que fa temps que voten a l’UKIP de Nigel Farage. Si Corbyn podrà o no canviar el discurs, es veurà aviat. Altrament, començaran el ball de ganivetades.

La reacció econòmica

Un divendres negre per a la lliura i els mercats

A partir de les dues i mitja de la matinada els mercats han començat a dubtar de la possibilitat de la victòria del Remain. La lliura ha patit una depreciació històrica i el Banc d'Anglaterra posarà en marxa un pla de contingència davant de la volatilitat dels mercats.

Europa davant del mirall

Brexit, refugiats, austeritat i ultradreta: la tempesta perfecta

El 'Brexit', per al qual “no hi ha marxa enrere”, com no s’ha cansat de repetir Cameron durant la campanya, implica invocar l’activació de l’article 50 dels Tractats Europeus, que obre el procés per executar la voluntat popular sorgida de la consulta. En dos anys, el procés s’hauria d’haver completat. Però des del mateix bàndol favorable a la separació s’ha assegurat que el procés seria complex i lent. Donald Tusk, president del Consell Europeu, va parlar de fins a set anys per deslligar el Regne Unit i la UE.

La marxa del Regne Unit podria implicar també un fet ja previst per la UE i apuntat en l’anomenat Informe dels cinc presidents: caminar amb més velocitat cap a una integració política, fiscal i bancària més gran. La UE ha de reaccionar davant les crisis simultànies que evidencien les deficiències de la seva arquitectura: a més de l'espantada del Regne Unit, la crisi de refugiats, la recessió econòmica i la crisi de l'euro, i l'auge de la ultradreta euròfoba arreu del continent.

El 'Brexit', és una torpedinada a la línia de flotació d’una UE en crisi d’identitat. La demanda d’un referèndum sobre la pertinença es podria estendre a altres països de la UE, on el sentiment anti Unió podria créixer com un reflex del mirall britànic ja trencat.

Escòcia i Irlanda del nord

Creix el xoc amb les nacions pro-europees

Des del punt de vista interior, Escòcia i Irlanda del Nord poden representar un problema per a la mateixa estabilitat i unitat del Regne Unit. El Sinn Féin ha emès un comunicat assegurant que el Brexit fa més necessari que mai la celebració d’una consulta, prevista en l’acord de Downing Street de 1995, sobre la unificació del nord de l'illa a la república d'Irlanda. D’altra banda, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha invocat al llarg de la campanya la possibilitat de convocar un segon referèndum d’independència si el país era arrossegat contra la seva voluntat fora de la Unió. A Escòcia, el suport a Brussel·les ha superat el 60% i Sturgeon acaba d'afirmar que "Escòcia es veu com a part de la Unió Europea".