Els deures d’Europa
És una decisió inèdita, adoptada en un temps rècord. L’OTAN irromp en la tragèdia dels refugiats per patrullar l’Egeu i mitigar el flux d’embarcacions precàries que surten de Turquia cap a Grècia. D’iniciatives per aconseguir-ho, n’hi ha hagut diverses, però la de convertir l’Aliança Atlàntica en un cos de guardafronteres de la UE és tot un salt qualitatiu. A Europa li costa fer els deures. Dels 160.000 refugiats que es va comprometre a recol·locar, amb prou feines n’ha cobert 500. Els murs i les fronteres han fet saltar pels aires la lliure circulació de persones i l’espai Schengen és a un pas de passar a la història. Els retrets -i els recels- entre els socis de la UE sobre la gestió del flux de refugiats acaben de minar la confiança entre ells. I mentre els murs de l’Europa fortalesa creixen encara una mica més amb els vaixells de l’OTAN, el nou èxode d’Alep -fruit d’una ofensiva de l’exèrcit de Damasc amb el suport de Rússia- mostra la cruenta realitat d’una guerra que continua empenyent els sirians a fugir.
