El dictador sudanès Omar al-Baixir, condemnat a dos anys de detenció per corrupció

Els militars es neguen a entregar-lo al Tribunal Penal Internacional, que l'acusa de crims de guerra

Només vuit mesos després que fos derrocat per un cop militar enmig d’una gran onada de mobilitzacions populars, el dictador sudanès, Omar al-Baixir, ha sigut condemnat a dos anys de presó per corrupció i blanqueig de diners. Baixir, de 75 anys, haurà de complir la pena en un centre correccional per a persones d’edat avançada i podrà sortir de la presó de Kobe on està reclòs, cosa que ha indignat els seus opositors.

Els seus partidaris, en canvi, han sortit avui als carrers de Khartoum per denunciar la condemna. El cas i la pena són menors, però es tracta de la primera sentència contra el rais que va governar el Sudan amb mà de ferro durant 30 anys.

Uns dies després del derrocament del dictador, l’abril passat, es va descobrir, a la residència on vivien Baixir i la seva segona dona sota vigilància, una habitació plena de feixos de bitllets. Han circulat diverses xifres, però, segons el tribunal, hi van trobar 6,9 milions d’euros, 351.770 dòlars i 5,7 milions de lliures sudaneses (més de 110.000 euros). Segons la versió de l’acusat, aquests diners eren una part de les moltes donacions que li havia enviat per fora dels canals oficials el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, per ajudar el Sudan a sortir de la crisi financera, la mateixa que va detonar al desembre les protestes que van portar la caiguda del dictador. Baixir ha assegurat en el judici que la petromonarquia li havia proporcionat desenes de milions de dòlars a canvi del seu suport a Riad, sobretot en la seva intervenció a la guerra del Iemen.

Què fer amb el dictador?

Aquesta és una de les preguntes que ha de resoldre la transició sudanesa i el govern interí de militars i civils que l’ha de liderar els pròxims dos anys. Des de la gàbia de ferro on ha escoltat la sentència, Baixir s'ha mostrat altiu: a través dels seus advocats ha fet saber que no demana “un alleujament de la pena ni la clemència de ningú”. Els seguidors de Baixir han sortit als carrers de Khartoum per protestar contra la sentència, i els seus advocats han anunciat que la recorreran.

L’Associació de Professionals Sudanesos –l’entitat crescuda a la clandestinitat que agrupa metges, advocats, enginyers i altres professionals i que va dirigir el moviment de protesta al carrer– ha celebrat la condemna, però ha advertit que Baixir s’haurà d’enfrontar a altres judicis. Preparen denúncies per l’assassinat de manifestants durant les últimes protestes, i també pel cop d’estat que el va portar al poder el 1989, per la tortura i assassinat de presoners al país i per crims contra la humanitat a la guerra de Darfur del 2003. Baixir està perseguit pel Tribunal Penal Internacional (TPI) pel seu paper en aquest conflicte, que segons l’ONU va matar almenys 300.000 persones.

Coincidint amb la sentència, les autoritats han anunciat una nova fase en la “desbaixirització” del Sudan. Com en un sistema feixista, el poder islamo-militar sudanès havia impregnat totes les esferes de la vida del país i ahir les autoritats de transició van anunciar la dissolució de totes les organitzacions de la societat civil construïdes per la dictadura. Fa mesos que el govern de transició va començar un procés de depuració de la justícia, clau per restablir la legitimitat del sistema judicial i per trencar amb la dictadura.

El cas de l’habitació plena de feixos de bitllets és, doncs, un assaig davant de processos més importants que posaran el govern pactat entre els militars i l’oposició contra les cordes. Sense anar més lluny, el general Mohammed Hemetti, el veritable home fort del govern de transició, que pretén presentar-se a les eleccions que s’han de celebrar d’aquí tres anys, està vinculat a les milícies janjawid, acusades de crims de guerra a Darfur i també d’haver dirigit la massacre contra els opositors que havien acampat davant l’exèrcit el 6 d’abril per exigir la caiguda del dictador. 

El moviment de protesta al Sudan va esclatar fa un any, inicialment pel desabastiment i encariment de productes bàsics, però ràpidament va evolucionar i va exigir la fi del règim. Les forces de seguretat van respondre amb una brutal repressió que va provocar desenes de morts entre els manifestants, però la mobilització es va recuperar fins a forçar la caiguda de Baixir, que va ser substituït per una junta militar que finalment es va avenir a compartir el poder amb organismes civils en un període de transició de dos anys, fins que es puguin celebrar eleccions democràtiques amb garanties. 

Més continguts de