La discriminació encoberta dels immigrants a França

Les persones d'origen estranger tenen més dificultats per trobar feina o un habitatge

La taxa d'atur a França és més elevada entre els immigrants i fills d'immigrants d'origen no europeu. Ho diu l'informe 'Trajectòries i orígens' que l'Institut Nacional d'Estudis Demogràfics (INED) i l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) van fer a 21.000 persones entre el 2008 i el 2009. ¿Però això és perquè tenen un nivell inferior de formació o per raons discriminatòries?

La Mahoro, que ara té 29 anys, va arribar a França amb la seva germana i la seva mare fugint del genocidi de Ruanda perpetrat l'any 1994 pels hutus. "Em falta energia per explicar aquesta mena de coses", diu la noia, que es nega a detallar les discriminacions que ha viscut al país francès. Amb tot, la Mahoro no s'està de sintetitzar amb crueltat el que significa per a ella ser una immigrant de primera generació a França: "Imagina't que ets una merda. Ningú vol una merda, oi? I encara menys saber d'on ve", etziba.

"Qualificar la relació d'un individu amb una nació a partir de característiques que pertanyen als ascendents, en aquest cas a la immigració, per a molts d'ells és vist com una assignació identitària", explica a l'ARA Claire Lévy-Vroelant, professora de sociologia a la Universitat de París 8 Vincennes-Saint-Denis. I, de retruc, aclareix també la reacció de la Mahoro. "De fet, aquestes persones han nascut a França, hi han fet l'escolarització i s'hi han socialitzat malgrat que se'n voldria fer ciutadans a part perquè els seus pares o els seus padrins han vingut d'un altre país", defensa l'autora del llibre 'Hôtels meublés à Paris. Enquête sur une mémoire de l'immigration' (Créaphis, 2013).

La Sophie no se sent discriminada pel fet que els seus pares siguin originaris del Camerun, però sí que durant els seus 26 anys de vida a França ha experimentat algun tipus de discriminació racial. "Quan vaig començar la carrera, vaig buscar un estudi a París per no haver-me de desplaçar cada dia fins a casa dels meus pares perquè viuen als afores de la ciutat", explica la noia. "Vaig enviar el currículum, i l'agent immobiliari em va garantir que de ben segur em seleccionarien perquè el meu currículum era el que encaixava més bé amb els requisits", abans d'afegir que "només faltava la confirmació del propietari" per obtenir l'estudi. Aquesta confirmació, però, no va arribar mai. "Desprès de diverses trucades i correus per preguntar quan em confirmarien la selecció del currículum, el noi de l'agència em va acabar dient, avergonyit, que havien seleccionat una altra persona", conclou la Sophie amb un gest de resignació.

En la mateixa línia de les discriminacions a l'hora de buscar un pis, els immigrants i fills d'immigrants no europeus de França declaren en un informe de l'INED que han viscut situacions de refús injustificat de feina més que altres.

Preguntar pels orígens d'una persona de color o amb característiques ètniques marcades a França també és el pa de cada dia. "M'ho demanen molt sovint", diu la Sophie, que confessa que a ella personalment no la molesta. Malgrat això, la diverteix força veure la reacció del seu interlocutor quan respon que és francesa. "Sempre responc així perquè soc francesa. Llavors m'espero una mica abans d'afegir que els meus pares són del Camerun", explica la Sophie. "Fa tant temps que viuen a França, però, que estant totalment aculturats, ni tan sols ens han ensenyat mai a parlar les seves respectives llengües ètniques", lamenta la noia.

Com a la Sophie, a la Dounia també li pregunten sovint quins són els seus orígens. "A vegades no em molesta, però d'altres sí", diu la noia. "De tant en tant em passa pel cap que als Estats Units o al Brasil, per exemple, ningú et faria aquestes preguntes. Allà, vinguin d'on vinguin els teus progenitors, ets nord-americà o brasiler, i ja està", es defensa aquesta filla de marroquins que van immigrar a França a finals dels anys 60. Una empresa francesa va proposar una feina al seu pare, que la "va acceptar perquè no tenia res més en aquell moment", explica la Dounia, tot i que la seva família tenia un nivell socioeconòmic favorable al Marroc. Aquest punt de partida és precisament el que diferencia les trajectòries migratòries de la Dounia i la Mahoro, per exemple.

"La nacionalitat d'origen, el període d'arribada, la pertinença a un grup social marquen més la diferència que la cultura del país, a la qual n'hi ha que associen erròniament la qüestió de la integració", matisa Lévy-Vroelant. De fet, a França, segons la sociòloga, les polítiques dites d'integració dels últims 30 anys han fracassat.

L'exemple més clar d'aquest mal resultat és "el fet de tancar amb pany i clau l'informe [de Thierry] Tuot 'La gran nació. Per una societat inclusiva', que es va entregar el 2013 al primer ministre francès de l'època [Jean-Marc Ayrault]". Això "diu molt de la dificultat que té França de pensar en aquell que ve d'un altre país com un ciutadà de ple dret", assegura Lévy-Vroelant.

Més continguts de