Internacional 06/05/2018

La dona s’acosta a la paritat a les urnes de Tunísia

Les primeres eleccions municipals lliures al país generen indiferència

Ricard G. Samaranch
3 min
Suad Abderrahim, candidata a l’alcaldia de Tunis del partit islamista moderat Ennahda, dirigint-se als ciutadans en una avinguda cèntrica  de la capital.

TunisSuad Abderrahim, amb un micròfon a la mà i protegida darrere unes ulleres de sol, es dirigeix amb naturalitat a un grup de ciutadans que encerclen la caseta d’Ennahda a la cèntrica avinguda Burguiba de Tunis. El partit islamista moderat l’ha escollida com a candidata a alcaldessa a la capital en les primeres eleccions municipals lliures que se celebren avui. Els comicis són històrics per moltes raons, entre elles, perquè representen un primer pas en el procés de descentralització en un país molt jacobí. A més, gràcies a una nova llei electoral de les més ambicioses a tot el món en la promoció de la paritat de gènere, les activistes esperen que augmenti significativament la participació de la dona i la seva assumpció de posicions de responsabilitat política.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“És un orgull que el partit m’hagi triat per aspirar a ser la primera alcaldessa de la capital. La dona tunisiana és molt activa, té un bon nivell educatiu i pot assumir posicions de lideratge”, afirma Abderrahim, directiva d’una companyia farmacèutica. Per primer cop la llei es basa en el principi de paritat tant vertical com horitzontal. És a dir, que homes i dones no només s’han d’alternar consecutivament a les llistes, sinó que els partits que es presenten a més d’una circumscripció han de triar el mateix nombre de caps de llista de cadascun dels dos sexes. Per no haver complert aquest requisit, la comissió electoral ha descartat prop d’un centenar de llistes.

“Per canviar mentalitats”

En les legislatives del 2014, la legislació només obligava que les llistes estiguessin compostes per homes i dones al 50%. Com que en la majoria de circumscripcions els homes eren els caps de llista, això va comportar que les dones amb prou feines arribessin a un 30% dels diputats del Parlament. “La nova llei intenta solucionar aquest problema. Crec que tindrà un impacte sobretot a mitjà termini a l’hora de canviar les mentalitats”, sosté Ahlem Belhadjs, una històrica militant feminista que va participar en la redacció de la nova llei.

Aquest és el tercer i últim cicle electoral de la transició democràtica tunisiana, l’única que ha sobreviscut als espasmes violents de la Primavera Àrab.

Per bé que Abderrahim considera que la societat tunisiana està preparada per escollir una alcaldessa, la seva victòria no es presenta gens fàcil. El seu principal adversari és Kamel Idir, expresident de l’Ifriqi, un dels clubs de futbol més populars del país. Idir va créixer políticament en el partit dissolt de l’exdictador Ben Ali, com bona part dels candidats de Nida Tunis. Aquest partit conservador, que ostenta la presidència de Tunísia, és l’aliat dels islamistes al govern, però el seu gran adversari en aquestes eleccions municipals.

Es preveu una alta abstenció

Malgrat la seva condició d’històrica, la cita amb les urnes ha sigut acollida amb indiferència per la ciutadania, decebuda per la incapacitat dels governs postrevolucionaris de millorar les condicions de vida de la majoria. “No penso votar. Ho vaig fer el 2011 i no penso repetir. No confio en els polítics i ni tan sols he seguit la campanya”, diu en Mohamed, propietari d’un petit restaurant al centre. Una mostra de la recança cap als partits tradicionals és que més d’un terç de les candidatures corresponen a agrupacions locals independents. Segons els experts, podrien donar la campanada la nit electoral.

La desafecció és especialment forta entre els joves. Per això, la llei estableix també una quota per als menors de 35 anys, que han d’ocupar un de cada sis llocs a cada llista. Tanmateix, aquest llindar s’ha superat amb escreix, ja que representen el 52% dels més de 7.000 candidats d’aquestes eleccions.

“Tot i que l’abstenció serà alta, aquestes eleccions són molt importants. La descentralització pot ser un remei per reduir la distància entre els governants i els ciutadans. És vital que els nous consistoris facin una bona feina”, explica l’analista Iusef Xerif, que subratlla el fet que els municipis tindran ara noves competències. “Si la desafecció continua creixent -adverteix l’expert-, tard o d’hora pot aparèixer una figura populista o autoritària que posi fi a l’experiment democràtic”.

stats