KURDISTAN SIRIÀ

Les dones que encara fan costat a l’Estat Islàmic

A la zona per a famílies de l’ISIS del camp de refugiats d’Al-Hawl s’hi ha instaurat un ‘califat’ on impera la xaria

Foc i una massa fumejant totalment negra és el primer que es distingeix en el vídeo que algú ha pujat a les xarxes socials, i uns segons més tard s’hi veuen tendes cremant que en el seu moment van pertànyer al camp per a dones i nens de l’Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès). Es veuen les tanques al fons de les tendes, però ja sense presència humana. Tot seguit, unes dones amb nicab i amb diversos nens avancen pel carrer principal de la població d’Ain Issa. A l’inici d’aquest carrer ja no s’hi veuen els tres controls amb soldats fortament armats que hi havia fins ara per entrar a la població. La localitat sembla deserta, i les dones que avancen pel seu interior són algunes de les que havien estat al camp de detenció especial per a l’ISIS, moltes d’elles durant anys. Algunes d’aquestes dones han sigut detingudes per Turquia, però se suposa que la resta han intentat tornar a zona controlada per l’Estat Islàmic o en alguns casos tornar als seus països d’origen.

Al Kurdistan sirià hi havia tres camps de detenció per a dones de l’ISIS: el d’Ain Issa, el d’Al-Hawl i el d’Al-Roj. Actualment, a Al-Hawl s’hi ha instaurat un califat en què impera la xaria (que estableix un codi detallat de conducta, en el qual s’inclouen també les normes relatives a l’activitat religiosa, els criteris sobre la “moral”, les coses que estan permeses o prohibides i les regles que estableixen una divisió clara entre el bé i el mal). En aquest califat hi ha execucions freqüents: s’hi han trobat ja els cossos de diverses dones, una d’elles esquarterada. El camp segueix estant dividit en dues parts, una d’elles, la part més gran, per als refugiats sirians i iraquians. En total hi ha 71.000 refugiats, dels quals uns 1.700 són els familiars dels combatents de l’ISIS, dones i nens que es concentren en una àrea més petita flanquejada per tres portes d’accés i fortament custodiada. A la porta principal d’aquesta zona, algunes d’elles fan cua per rebre els paquets d’ajuda de l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats. La reacció al veure els estrangers és agressiva, a diferència de fa poques setmanes, quan la reacció normal era la d’amagar-se d’ells i es podia passejar tranquil·lament per l’interior del camp. Ara moltes de les dones criden consignes de l’Estat Islàmic amb el dit aixecat i ens interpel·len perquè marxem del camp.

Se senten fortes, i la realitat és que el camp, de portes endins, el controlen elles, encoratjades per les notícies d’Ain Issa. Esperen que alguna cosa semblant es repeteixi i totes elles també puguin escapar-se. Algunes s’acosten per parlar a la càmera, mentre al fons se segueixen entregant paquets d’arròs, oli i altres aliments de primera necessitat, sota la supervisió de diversos soldats de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). Aquests soldats recorden que els han atacat en diverses ocasions amb ganivets, una advertència que ja ens van fer el 2018 al camp d’Ain Issa, on fins i tot el guàrdia que havia de protegir-nos es va negar a entrar amb nosaltres al camp. Als guardians els titllen de “porcs”, en paraules d’Um Jindula, una dona de l’EI procedent de Trinitat: “Els porcs no ens donen res, ens tracten com gossos”, diu.

El gran problema ara és el que s’anomena l’efecte Bucca o Abu Ghraib: en aquest camp s’està creant un camp de cultiu per a futures generacions [de jihadistes], els nens que hi viuen, que d’aquí poc seran adults i que tenen interioritzada la ideologia. És el mateix problema que hi ha a les presons d’homes, on viuen amuntegats i en pitjors condicions que les dones d’Al-Hawl.

A Al-Roj, en canvi, hi ha els casos de radicalització menys greus. Aquest camp és exclusiu per a dones de l’ISIS i és a prop de la frontera amb l’Iraq. Les mesures de seguretat no tenen res a veure amb les d’Al-Hawl i l’ambient és totalment diferent. Hi hem pogut entrevistar una dona espanyola per part de pare, la Romina.

“Va ser un greu error venir”

“Jo vull tornar a viure normal, encara que vagi a la presó de dos a sis anys, però accepto el que sigui a canvi de poder tornar a la meva vida normal”. “Doneu-me una oportunitat per parlar, jo em penedeixo del que he fet i sé que venir va ser un error molt greu”. Són declaracions de l’entrevista a la Romina. Forma part d’un grup que actualment renega de l’ISIS, però ara mateix està en uns llimbs jurídics, com moltes altres dones del camp, a les quals els seus països d’origen rebutgen qualsevol extradició.

Què passarà amb elles? A hores d’ara els seus països d’origen eviten fer-se’n càrrec, tant en els casos de radicalització extrema com en els casos de penediment, com el de la Romina. El gran problema serà que es repeteixi el model d’Ain Issa i s’obrin les portes sense control a les presons de dones i d’homes que encara hi ha. Això seria un problema greu, no només per al Kurdistan sirià, sinó per a la resta de països del món d’on provenen molts d’aquests combatents i les seves famílies.

Més continguts de