Les eleccions al Regne Unit ja no són cosa de dos

El Partit Nacional Escocès, tercera força, pot ser determinant en el Parlament elegit del 7 de maig

La política al Regne Unit ha deixat de ser una cosa de dos. En l’únic debat televisat que hi haurà abans de les eleccions del 7 de maig, hi havia fins a set candidats en una imatge insòlita fins ara. El britànic és un sistema electoral que afavoreix el bipartidisme entre laboristes i conservadors. En les últimes eleccions, el 2010, Nick Clegg i els Liberals Demòcrates ja es van colar a la foto. Dijous els Liberals Demòcrates, el UKIP, verds i nacionalistes escocesos i gal·lesos debatien el futur del país juntament amb conservadors i laboristes davant de milions de televidents.

El pròxim primer ministre necessitarà formar coalició per governar i els líders de tots els partits ja han començat a buscar aliats. De moment, els laboristes encapçalen els sondejos amb un marge mínim per davant dels conservadors i, en qualsevol cas, ningú no traurà majoria. El Partit Nacional Escocès (SNP) s’ha convertit en tercera força política i ha relegat els libdems, que estan pagant molt cars aquests cinc anys de coalició amb els tories. La líder nacionalista, Nicola Sturgeon, ha descartat pactar amb Cameron i ha estès la mà a Ed Miliband, el líder laborista, sempre que acabin amb el programa nuclear.

La guanyadora del debat televisat de dijous a la cadena ITV, en la majoria d’enquestes, va ser Sturgeon, seguida de Farage i, en tercer lloc, Cameron. “És l’hora d’acabar amb el monopoli dels vells nois”, va dir la líder escocesa, que augura la fi del bipartidisme. El populista Farage va continuar amb el seu discurs antiimmigració i va posar els peus a la galleda quan va afirmar que la majoria de casos de sida a la sanitat pública són immigrants, criticant el “turisme sanitari”. Cameron es va posar les medalles de la recuperació econòmica mentre que Clegg va intentar distanciar-se de la persona a qui ha donat suport durant cinc anys. El gran perdedor va ser Ed Miliband, ridiculitzat pels tories l’endemà amb un pòster en què un diminut líder laborista treia el cap per la butxaca de Sturgeon.

Després de perdre la consulta independentista del setembre, l’SNP s’ha convertit en decisiu a Westminster. “De moment la independència d’Escòcia ha estat aparcada, però sempre és present i tornarà a sorgir en els pròxims anys”, explica a l’ARA David Torrance, periodista escocès i biògraf de Sturgeon. Les possibilitats de pactes es limiten, per part dels laboristes, a nacionalistes escocesos i gal·lesos (Plaid Cymru) i Liberals Demòcrates, i per part dels conservadors a Liberals Demòcrates, el UKIP o el DUP (els unionistes nord-irlandesos), que sorprenentment no van ser invitats al debat electoral televisat. El professor de la London School of Economics (LSE) Simon Hix descarta, en declaracions a l’ARA, una gran coalició de conservadors i laboristes.

Un sistema asimètric

El sistema electoral britànic és un sistema majoritari uninominal en què cada un dels 650 districtes electorals elegeix un parlamentari. Afavoreix el bipartidisme i discrimina els partits petits (amb els vots més repartits), i provoca asimetries com que l’SNP, que només es presenta a Escòcia, pugui treure entre 40 i 50 diputats (ara en té 6) amb només el 5% dels vots, mentre que el UKIP, amb un 15% dels vots, aconseguiria només un diputat. “Tot i que només pot aconseguir un parlamentari, el UKIP està marcant l’agenda dels conservadors en immigració o UE”, explica a l’ARA el també professor de la LSE Tony Travers.

Els principals temes d’aquesta campanya són l’economia, primer, i després la sanitat pública i l’educació. La immigració ocupa només el setè lloc, tot i la presència constant a la premsa i el persistent i populista missatge de Nigel Farage, el líder del UKIP. L’explicació és que els immigrants no voten. Al debat de dijous no hi va haver cap pregunta sobre política exterior, ni sobre Síria i l’Iraq ni sobre el pacte nuclear entre els Estats Units i l’Iran. “En política exterior tots coincideixen”, assegura Travers.

Pel que fa a la consulta per quedar-se o sortir de la UE que Cameron va prometre per al 2017 (en cas de guanyar les eleccions), Simon Hix assegura que “es farà igualment abans del 2020 encara que guanyin els laboristes, perquè hi ha un nombre important de laboristes euroescèptics i molts europeistes que volen la consulta per acabar de tancar el debat”.

Més continguts de